Posts Tagged ‘un mon millor’

Inauguració exposició fotogràfica ObjectiuBCN. Inauguration ObjectiuBCN photo exhibition

04/03/2015

 

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.  Escriviu text o una adreça d'un lloc web o bé traduïu un document. She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.
She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

 

El proper dimarts 10 de març de 2015 s’inaugura l’exposició d’ObjectiuBCN 2014 al Centre Cívic Can Felipa, a les 19.30. Hi esteu convidats, per suposat.

 

Inauguració exposició ObjectiuBCN al Centre Cívic Can Felipa

 

És una exposició dels que hem participat en aquest projecte al Centre Cívic Can Felipa. Cada centre cívic té la seva pròpia exposició, a la web d’ObjectiuBCN podeu consultar les dates.

La fotografia que he posat al principi és la que més m’agrada del treball que he realitzat, titulat Un altre consum. Però no estarà a l’exposició. Els projectes fotogràfics poden prendre camins insospitats, i l’edició gràfica i els resultats també. La primera idea era fer un reportatge sobre les associacions de consum ecològic, responsable i de proximitat. A mesura que anava escrivint sobre el projecte i fent i revisant fotografies sortien noves oportunitats i idees, i el projecte anava prenent forma, alhora que anava canviat. La persona que vaig fotografiar pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple i, de retruc, fibromiàlgia i fatiga crònica. No ha tingut més remei que aprendre a fer ella mateixa tots els productes elaborats que necessita (alguns d’alimentació, la majoria de neteja, higiene personal i cosmètica i alguns de manteniment de la llar). És un cas extrem d’autoconsum i té molta relació amb la filosofia de les associacions que estava fotografiant.

Aquesta fotografia podria explicar una història, potser junt amb d’altres. Però no la història que volia explicar, que finalment he resumit amb 11 fotografies. Són els misteris dels reportatges i de l’edició gràfica. Ens porten per camins insospitats, s’obren moltes portes, en travessem unes, en deixem unes altres. Qui sap si hi tornarem a passar.

Horts urbans. Urban gardens. Huertos urbanos.

19/02/2013

(CAT/EN/ES)

CAT. La primera vegada que vaig passar pel davant dels horts municipals de Can Cadena vaig quedar bocabadat de la imatge que tenia davant meu: en primer pla uns horts ben verds amb jubilats treballant-hi, en segon terme els massos i l’església de Sant Martí de Provençals (s. XV) i com a fons uns impressionants blocs dels anys 60 de 15 pisos d’alçada.

Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Repeteixo, com a imatge em va impressionar i vaig pensar que ho havia de fotografiar. Així que vaig demanar els permissos corresponents i durant alguns matins de maig de 2012 m’hi vaig dedicar. El resultat són 12 fotografies que resumeixen aquest treball, tot i que també he creat una galeria fotogràfica sobre els horts urbans. Després d’un temps em miro les fotografies amb uns altres ulls. Ara mateix són per a mi un petit exemple de les transicions que ha de tenir la ciutat per caminar cap a un món millor. Dic petit (però positiu!) exemple en contraposició als horts comunitaris, que tenen més capacitat transformadora per què arriben a més persones. I quan parlo de transició em refereixo en el mateix sentit que ho fa Barcelona Consensus i Barcelona en Transició. Més concretament en el marc de la “transició a la sostenibilitat ambiental“. En fi, he recollit una mica d’informació que us deixo aquí més o menys endreçada, amanida amb algunes fotografies.
Els horts urbans són tan antics com les ciutats i satisfan un bon grapat de necessitats socials. Després d’una primera onada d’horts i barraques durant la immigració a Barcelona dels anys 50 i 60 del s. XX, s’inicia una segona etapa més reivindicativa a partir dels anys 90. En el context actual de crisi els horts urbans han pres importància per la possibilitat de proporcionar aliments de qualitat a baix cost i pel seu paper com a llocs de reivindicació, de transformació social i de l’espai urbà. Dins dels horts urbans, els municipals, gestionats en aquest cas per l’ajuntament de Barcelona des de 1997, són espais tancats amb clau que només es poden visitar els dissabtes, a més de les visites programades de les escoles. Els horts comunitaris, en canvi, són espais oberts a tothom i autogestionats, nascuts en el si de moviments reivindicatius. A Sant Martí de Provençals, darrera dels blocs de 15 pisos s’amaga el poc que queda d’un poble absorbit per la gran urb de Barcelona i també un hort municipal. A Can Cadena, a un dels tres massos que queden de Sant Martí de Provençals, és on es troba aquest hort. Les parcel·les dels horts municipals s’adjudiquen a “persones més grans de 65 anys empadronades al districte on està situat l’hort, les quals han d’estar capacitades físicament per al treball agrícola i, en el moment de sol·licitar un hort, no conviure amb algú que sigui adjudicatari d’una parcel·la”.

Aged man watering. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Abuelo regando. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Avi regant. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, España)

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Cada matí a les 8, puntualment, s’obren les reixes de Can Cadena i la gent gran usuària de les parcel·les entra per fer les tasques diàries de l’hort municipal. L’escassedat d’aigua fa que sovint es generin moments d’espera pel torn de regar. Malgrat tot, després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans.

After months of work, if not daily every two days, retirees get the reward, the fruit of urban gardens. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Enllaços:

Podeu veure més fotografies a la meva galeria fotogràfica sobre els horts urbans.

EN.

Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Urban gardens are as old as cities and it fulfils many social needs. After a first wave of urban gardens and shacks because of immigration in Barcelona during the 50s and 60s of the 20th century, began an evolution of construction of urban gardens during the 90s, more reclaiming and aligned with social needs. Urban gardens today helps people to overcome crisis and, even more important, are places of reclaiming, places of social transformation and places of urban space transformation. Within urban gardens, the municipal ones, in this case managed by the City of Barcelona since 1997, are enclosed spaces that can only be visited on Saturdays, in addition to scheduled visits of schools. Community gardens, however, are open spaces to everyone and self-managed, born within protest movements.

The legacy of an old village, Sant Martí de Provençals, absorved by the city of Barcelona, are hidden behind blocks of 15th floors, there are just three country houses surrounded by the urban gardens called Can Cadena. The plots of municipal gardens of Can Cadena are awarded to “adults older than 65 years registered in the district where the garden is located, who must be physically trained for farm work and not living with someone awarded with a plot at the time of applying for a garden”.

Aged man watering. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Abuelo regando. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Avi regant. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, España)

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Every day at 8:00 a.m. the iron gates of Can Cadena are opened and the  retired people, now “young farmers”, go to perform the daily tasks of the municipal gardens. Water scarcity often creates spare times for irrigation turn. After months of work, like it was a daily job, the “young farmers” get the reward, the fruit of urban gardens.

After months of work, if not daily every two days, retirees get the reward, the fruit of urban gardens. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Links:

ES. La primera vez que pasé por delante de los huertos municipales de Can Cadena me quedé boquiabierto de la imagen que tenía enfrente: en primer plano unos huertos bien verdes con jubilados trabajando, en segundo término las masías y la iglesia de Sant Martí de Provençals (s. XV) y de fondo unos impresionantes bloques de los años 60 de 15 pisos de altura. Repito, como imagen me impresionó y pensé que lo tenía que fotografiar. Así que pedí los permisos correspondientes y durante algunas mañanas me dediqué a ello. El resultado son 12 fotografías que resumen este trabajo, aunque también he creado una galería fotográfica sobre los huertos urbanos. Después de un tiempo me miro las fotografías con otros ojos. En estos momentos son, para mí, un pequeño ejemplo de las transiciones que debe tener la ciudad para caminar hacia un mundo mejor. Digo pequeño (¡pero positivo!) ejemplo en contraposición a los huertos comunitarios, que tienen más capacidad transformadora ya que llegan a muchas más personas. Y cuando hablo de transición me refiero en el mismo sentido que lo hace Barcelona Consensus y Barcelona en Transición. Más concretamente en el marco de la “transición hacia la sostenibilidad ambiental“. En fin, he recogido algo de información que os dejo aquí más o menos ordenada y aliñada con algunas fotografías.

Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Los huertos urbanos son tan antiguos como las ciudades y satisfacen muchas necesidades sociales. Después de una primera oleada de huertos y barracas durante la inmigración en Barcelona de los años 50 y 60 del s. XX, se inicia una etapa más reivindicativa a partir de los años 90. En el contexto actual de crisis los huertos urbanos han tomado importancia por la posibilidad de proporcionar alimentos de calidad a bajo coste y por su papel como lugares de reivindicación, de transformación social y del espacio urbano. Dentro de los huertos urbanos, los municipales, gestionados en este caso por el ayuntamiento de Barcelona desde 1997, son espacios cerrados que sólo se pueden visitar los sábados, además de las visitas programadas de las escuelas. Los huertos comunitarios, en cambio, son espacios abiertos a todo el mundo y autogestionados, nacidos en el seno de movimientos reivindicativos. En Sant Martí de Provençals, detrás de los bloques de 15 pisos se esconde lo poco que queda de un pueblo absorbido por la gran urbe de Barcelona y también un huerto municipal. En Can Cadena, en una de las tres masías que quedan, se encuentra este huerto. Las parcelas de los huertos municipales se adjudican a “persones mayores de 65 años empadronadas en el distrito donde está situado el huerto, las cuales tienen que estar capacitadas físicamente para el trabajo agrícola y, en el momento de solicitar un huerto, no convivir con alguien que sea adjudicatario de una parcela”.

Aged man watering. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Abuelo regando. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Avi regant. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, España)

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Cada mañana a las 8, puntualmente, se abren las rejas de Can Cadena y las personas mayores usuarias de las parcelas entran para realizar las tareas diarias del huerto municipal. La escasez de agua hace que a menudo se generen momentos de espera para el turno de riego. A pesar de todo y después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos.

After months of work, if not daily every two days, retirees get the reward, the fruit of urban gardens. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Enlaces:

Podéis ver más fotografías en mi galería fotográfica sobre los huertos urbanos.

Un fotògraf menys. One less photographer

10/09/2012

S’ha acabat. No puc més. Me’n vaig. Un fotògraf menys…

Aquest sistema social, polític i econòmic és injust, tots (tots?) ho sabem. Fa més d’un any que li dono moltes voltes (abans també, però menys). Al novembre de 2011 vaig conèixer Nova – Innovació Social i el Consens de Barcelona, i això em va obrir un nou món d’alternatives al sistema.

En aquest camí vaig conèixer la Cooperativa Integral Catalana, una iniciativa que pretèn construir un sistema social, polític i econòmic més just i el la mesura del possible (i conseqüentment) fora de les regles del mercat i del control de l’Estat. Òbviament no és quelcom que es construeixi de la nit al dia i està en procès. Per posar un exemple, organitzar un nou sistema de sanitat no és fàcil, però s’està fent.

Camí a Xihai Grand Canyon. Way through Xihai Grand Canyon

La vida ens porta per camins increïbles i bells. Camí a Xihai Grand Canyon, Huangshan, Xina. Life brings amazing and beautiful ways. Path through Xihai Grand Canyon, Huangshan, China.

Porto una temporada estudiant la documentació que proporciona la cooperativa a la seva pàgina web i finalment he donat el pas. M’he donat de baixa d’autònoms i m’he donat d’alta com a soci autònom a la cooperativa (hi ha diverses modalitats de soci per tal que tothom trobi el seu lloc). Però no, no deixo de treballar de fotògraf. Treballaré des de la cooperativa i col·laboraré en la seva construcció.  Oferiré els meus serveis en € i en moneda social virtual dins del sistema CES, una xarxa estesa per tot el món. Consumiré al màxim dins de la cooperativa i en moneda social. Compartiré, donaré i rebré. No sé quin serà el destí, però en el camí (transició) aprendré moltes coses i col·laboraré per construïr un món millor, d’això no en dubto pas.

Més informació:

Avui comença la primavera dins meu. Today the spring begins inside me.

29/02/2012
Lliri dels Pirineus albí. Rare withe English Iris.

Exemplar de lliri dels Pirineus (Iris latifolia) albí. Rare withe English Iris.

Avui comença la primavera dins meu. Ho deia el passat dilluns 20 de febrer al Facebook. No recordo haver passat mai un hivern tan poc actiu físicament. Enguany el cos m’ha demanat caminades, passejos per la platja i molta, molta reflexió. I m’he deixat endur. En comptes d’entrenar els músculs he entrenat el cervell i l’ànima. Així és l’hivern, una època on les llavors, amagades sota terra, es preparen per germinar. Llavors que han estat triades curosament durant la tardor, època de collita i de selecció. Sentia desig d’escriure un post la primera setmana de l’any amb els típics bons propòsits de l’any, però hi havia quelcom que em frenava. Ara ho tinc més clar. No és quelcom que hagi sortit d’un dia per un altre, és el resultat d’un procés continu d’evolució personal, la última fase de la qual va començar l’agost de 2011 quan em vaig retirar 3 dies al monestir de Poblet, seguint un impuls intern que em deia que necessitava posar en ordre algunes idees. Boli, llibreta i res més. El mòbil apagat. Vaig voler, però, tenir un petit record i, a banda d’un dibuix a llapis, vaig fer algunes fotos amb la súper càmera de 0,3 Mp del meu mòbil. Em sembla que és la única vegada que l’he feta servir.

 Cel·la d'un monestir. Cell in a monastery

Cel·la al monestir de Poblet. Cell in the monastery of Poblet.

El cas és que aquelles idees endreçades a Poblet han anat fent xup-xup. No hi ha res de nou dins meu, més que res ha sortit a la superfície la preocupació que duia sempre a sobre de les injustícies que hi ha al món i la voluntat de fer quelcom més per construir #un_món_millor.

Tot plegat comença a agafar forma i em trobo involucrat en uns projectes ben interessants.

Per una banda estic treballant amb l’ONG World-Nature en dues vessant. Una vessant és la dels viatges de natura i fotografia que abans feia amb una agència de viatges i que ara, amb World-Nature, destinen una part del seu cost a projectes de conservació i cooperació de l’organització. Per altra banda també hi ha viatges que estan relacionats directament amb aquests projectes. Un d’ells és el de la reserva Itapoa, al Chocó equatorià, del qual en soc responsable a World-Nature, l’altra vessant del meu treball.

Cascada a la reserva Itapoa. Waterfall in Itapoa Reserve.

Cascada a la reserva Itapoa, Esmeraldas, Equador. Waterfall in Itapoa Reserve.

Per altra banda he tingut la sort de conèixer a la gent de l’associació sense ànim de lucre Nova i l’extraordinari treball que estan fent al Consens de Barcelona. Es tracta, en definitiva, de posar a l’abast de tothom les eines, la coordinació i l’organització per construir un món habitable per a tothom. És una tasca ben complexa però porten anys treballant-hi i estan ben organitzats. Col·laboro en tot el que puc per donar a conèixer la iniciativa i a més estic organitzant una exposició fotogràfica per il·lustrar les 7 transicions i les 3 accions urgents necessàries per assolir l’objectiu.

En definitiva molts dels treballs que faré a partir d’ara es recolzaran en tres pilars:

Sento que dins meu hi ha coherència entre principis, pensament, paraula i acció i això em proporciona molta energia i satisfacció.


%d bloggers like this: