Fotografia d’interiors. Interior photography

Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Estic realment sorprès. Parlo abans en aquest bloc de fotografia d’interiors que de fotografia sota terra, una de les meves grans especialitats. En fi, aprofito que he obert una nova galeria sobre interiors al meu web.

Als interiors trobem una sèrie de dificultats com son la diferència d’intensitat, temperatura de color i espectre tonal de les fonts de llum, el control de la perspectiva i la deformació de les línies rectes. La voluntat del fotògraf de plasmar en una sola fotografia un volum tancat també és una dificultat que ha portat a l’extrem de desenvolupar tècniques de fotografia esfèrica o immersiva.

Bé, vaig al gra i explico un parell d’exemples de la meva galeria. La primera, la de Gernika, oferia la dificultat de la gran diferència d’intensitat de llum entre el vitrall del sostre, amb l’arbre de Gernika, i l’interior. Com el vitrall és una part essencial de la sala vaig pensar en fer una doble exposició. La següent dificultat va ser de composició, trobar un punt de vista per agafar tot el vitral i la sala. El que passa habitualment és que vas tirant enrere fins que toques la paret, no hi ha més espai. La idea de sortir una mica de la sala i incloure l’arc i el fanal va ser la solució.

Doble exposició per aconseguir una sola imatge amb detall a les obres i a les llums. Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Un cop al laboratori digital vaig escollir una fotografia per les altes llums: vitrall i també, parcialment, per les finestres i fanals. I una altra per les ombres (la resta de la sala). La diferència entre les dues es de 2 “punts” o EV. Pel que fa a la temperatura de color de les fonts de llum de l’interior vaig decidir de mantenir la dominant càlida que li dóna ambient.

Interior de la Colegiata Santa María la Mayor de Bolea. Huesca (Aragón, España). Santa Maria la Mayor church. Bolea (Huesca, Aragón, España).

En aquest segon cas la intenció era d’agafar el màxim d’espai possible i vaig optar per fer una fotografia panoràmica de 180º. Per això vaig fer servir un ròtula panoràmica amb la càmera en posició vertical, tot perfectament anivellat i horitzontal per evitar problemes a l’hora d’encaixar les imatges. També vaig fer servir un filtre degradat neutre per equilibrar la diferència de llum entre el sostre i el terra, per les 5 imatges que componen la panoràmica. Podeu clicar a sobre de la imatge per engrandir-la i veure-la millor.

La “chinkana” de Machu Picchu i els LED: com es va fer. Machu Picchu’s chinkana and LED: making of

Ara que estic movent el reportatge sobre els nous camins inques descoberts a Machu Picchu, he aprofitat per completar la galeria que tinc al meu web amb algunes fotografies espectaculars. El motiu és donar-li una mica més de ganxo al reportatge, a banda d’explicar la història amb les imatges.

Espeleòleg de l´associació Ukhupacha a una ‘chinkana’ (cova) de la ciutadella de Machu Picchu. Cusco, Perú. Ukhupacha team member in a chinkana (cave) of Machu Picchu citadel. Cusco, Peru

Chinkana vol dir, en quètxua, “lloc on un es perd”, laberint, i s’aplica també a les coves cerimonials inques, de les quals n’hi ha un grapat a Machu Picchu que es poden visitar.

Per fer aquesta fotografia en aquest lloc de sostre baix, una mica incòmode, vaig fer servir el habitual trípode Manfrotto 055 que permet obrir les potes per acostar-se al terra però sense que toqui la columna. Això es fa amb la columna curta o bé posant la columna horitzontal. Un cop aconseguit l’enquadrament, una mica entretingut, va arribar l’hora d’il·luminar. Això ha canviat molt des de fa anys amb els potents LED. En aquest cas vam fer servir simplement la il·luminació del casc del company, un Scurion 700, realment impressionant, amb un flux lluminós de 720 lúmens. I si no mireu aquesta altra fotografia: la lluna plena està a la dreta i les parets del front estan a l’ombra, però il·luminades amb el mateix Scurion 700.

Machu Picchu de nit, Cusco, Perú. Machupicchu in a moon night, Cusco, Peru

Va ser necessari pintar amb llum durant 30” a f/4.0 i ISO 800. Impressionant fa un any, però ara ja van pel frontal de 1300 lm. L’únic problema d’aquest sistema és la possible variabilitat de temperatura de color entre diferents unitats LED, si en fem servir més d’una i volem filar molt prim. Però tornem a la “chinkana”. Un cop enquadrat i aconseguit l’efecte d’il·luminació desitjat, només va caler calcular l’exposició, disparar i comprovar. L’exposició va ser f/16.0, 3.2” a ISO 100. Per què f/16?. Per que volia aconseguir aquest efecte d’estrella en el llum, però sense anar-me’n a l’extrem d’f/22, amb un temps d’exposició massa llarg, més soroll, més perill de moure’s el company i més difracció.

Fotografia i neu (I): el fred. Photography and snow (I): cold weather

Alpinista pujant a la Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alps). Savoie, France. Alpinist climbing at Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alps). Savoie, France.

A molts ens agrada la neu, les seves formes i textures ens captiven mentre, passa rera passa, ens apropem al cim. Sovint volem endur-nos un record d’aquella jornada en forma de fotografia i ens trobem amb algun problema: se’ns entela l’objectiu, ens quedem sense bateria aviat, la fotografia surt fosca… El fred, i més concretament, els canvis sobtats de temperatura i la gran quantitat de llum que reflecteix la neu no ajuden gaire. Aquest és el primer d’una sèrie de posts sobre la fotografia a l’hivern.

FRED

Abans de res hem d’anar prou equipats per no tenir fred. Si no difícilment farem fotografies. Però la càmera també pot tenir fred. Abans hi havia el problema del lubricant dels mecanismes, que es feia més viscós amb fred extrem, però ara es fan servir olis més fluids. Les càmeres actuals tenen menys mecanismes i funcionen millor en aquest aspecte, tot i que l’electrònica és més delicada. El problema, actualment, està amb les bateries. Us ha passat mai que deixeu el telèfon mòbil al cotxe o a la motxilla i s’esgota la bateria ràpidament, malgrat que estava ben carregada? Si el fiqueu una estona a la butxaca de la jaqueta per escalfar-lo possiblement es recuperarà. Amb la càmera fotogràfica passa el mateix. És convenient portar-la a mà però ben protegida, dins de la seva funda. Per evitar el problema de les bateries en portarem  una dins d’una butxaca interior. Quan s’esgoti la bateria la canviem i guardem la vella a la butxaca, on segurament es recuperarà. Altra opció més sofisticada que tenen uns pocs aparells és un compartiment de bateries separat i connectat a la càmera mitjançant un cable, dissenyat per tal de poder dur les bateries a la butxaca i la càmera a l’exterior. Només si les bateries no rendeixen a causa del fred posarem la càmera a la butxaca, si hi cap, o bé sota la jaqueta.