Posts Tagged ‘Reserva Itapoa’

Els meus dessitjos, des del cor. My wishes from the heart.

29/12/2014
Riu i cascada a la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Ecuador. Río y cascada en la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Ecuador. River and fall in Itapoa Reserve. Esmeraldas, Ecuador

Riu i cascada a la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Ecuador. River and fall in Itapoa Reserve. Esmeraldas, Ecuador

Desitjo pels propers dies, setmanes, mesos i anys un món amb menys destrucció, menys crítiques, amb més construcció, més fets. Només són els fets, el que pugui fer cadascú, el granet de sorra que es posa cada dia, el que ens condueix a un món millor. Hi ha un parell d’exemples que m’inspiren.

Un de col·lectiu en el que estic implicat, la Cooperativa Integral Catalana (CIC). La CIC és una “iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l’autogestió, l’autoorganització i el treball en xarxa”.

Un altre exemple, ara llunyà en la distància però proper en el cor, és la Itapoa Tropical Rainforest Reserve i el seu impulsor, Raúl Nieto. “Itapoa és un projecte d’investigació i conservació del bosc humit tropical situat al nord-oest d’Equador”. Aquesta reserva és, per a mi, la natura verge en estat pur. Gairebé una utopia. Una utopia a la que mai s’arriba però que marca el camí a seguir.

Anuncis

Em quedo a Barcelona. I’m staying in Barcelona.

23/11/2011
Torre de Collserola. Collserola Tower, Barcelona

La ciutat de Barcelona als peus de la Torre de Collserola. Collserola tower over Barcelona city.

Enyoro despertar-me amb el so del gran tinamú (Tinamus major). Sempre sonava puntualment a les 5 del matí, tant exòtic i especial. Em llevava silenciosament i pujava les escales fins l’observatori que Raúl, propietari de la reserva Itapoa, té muntat a la part de dalt de la casa. Si ell no hi era no trigava massa en arribar. Junts, en silenci, observàvem com s’anava aclarint i com s’anava succeint una rítmica successió de cants d’ocells, un darrera l’altra, cada espècie a la seva hora, cada matí igual però diferent degut a la gran biodiversitat de la zona. Alguns només els sentíem, d’altres els arribàvem a observar.

Fa unes setmanes que esperava que aquest moment tornés a arribar aviat, abans de cap d’any. Estava ben ansiós de tornar-hi. Però sentia que alguna cosa no encaixava, com si els engranatges estiguessin plens d’un oli ben brut i dens. Finalment ho he vist: no haig de marxar a viure a Equador. Poc a poc els engranatges han començat a moure’s suaument, sense sorolls estridents, i tot ha començat a encaixar.

Marxar a viure a un altre país sense cap contracte de feina és un repte. És com tornar a començar. Com quan vaig decidir ser fotògraf. Fer nous contactes i buscar nous projectes. Es triga uns anys en arribar a una situació més o menys estable. Però si no es prova no se sap. I així ho he fet i he vist, després d’un temps, que el projecte no encaixava amb la vida familiar.

No han sigut qüestions professionals, no. Per sort la decisió ha servit per consolidar els projectes més importants a Equador i descartar aquells que no anaven pel bon camí. Ara tinc més força que mai per impulsar aquests projectes que em permetran viatjar a Equador de tant en tant i gaudir del país amb els meus amics. I tenir present que les coses poden canviar demà mateix.

Camí misteriós mysterious track

Els inescrutables camins de la vida. The inscrutable ways of life. Xihai Grand Canyon, Huangshan, China

Més important encara ha sigut el camí recorregut, ple de revolts tancats i cruïlles amagades. Per sort he circulat a una velocitat prudent, gaudint dels paisatges, deixant coses enrere i descobrint i recuperant de noves. He après a viure amb poc i permetent-me canvis que d’altra manera seria impossible fer-los. He desenterrat valors que tenia por que sortissin. I he recuperat moltes hores d’observació de fauna, com en els vells temps. Tot plegat em dóna molta energia per seguir endavant.

Enyoro aquells vespres a la selva de la serra de Canandé. S’anava fent fosc i poc a poc s’esborrava la imatge de la última espècie nova d’ocell que calia afegir a la llista de les que s’havien vist fins el moment a la Reserva Itapoa. El cel, entre les capçades dels gegantins arbres, passava de blau a lila fosc i contrastava amb el taronja de les nostres cares il·luminades pel foc. La mirada, la ment i l’ànima es perdien entre la vegetació i no volien sortir d’aquell paradís, una de les últimes selves plujoses tropicals del pacífic americà.

Equador megadivers (i V): el “Chocó”. Megadiverse Ecuador (V and last): the “Chocó”.

10/11/2011
Reserva Itapoa Reserve Choco

Riu i cascada a la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Equador. River and fall in Itapoa Reserve.

5a i última part d’aquesta sèrie de posts que resumeixen l’audiovisual Equador megadivers, de l’Amazònia a la costa.

Els boscos del Chocó – Darién són els únics boscos plujosos tropicals del pacífic americà. Els trobem des d’Equador fins el sud de Panamà i constitueixen una de les zones més plujoses del món.

Des del punt de vista biològic el Chocó es caracteritza per una elevada biodiversitat (1250 espècies de plantes per km2) i una taxa molt elevada d’endemismes, de les més altes del món pel que fa als ocells.

A més la regió es considera un hotspot. Un hotspot és una regió biogeogràfica que és un important reservori de biodiversitat i està amenaçada. Concretament un hotspot ha de tenir un 0.5 % o 1500 espècies de plantes vasculars com a endèmiques i ha d’haver perdut més del 70 % de la seva vegetació primària. Desgraciadament el Chocó és un hotspot. Considerant també els boscos tropicals secs de la costa (hotspot Tumbes-Chocó-Magdalena), l’endemisme va del 3.9 % dels mamífers al 45.8 % dels peixos, passant pel 12.4 % dels ocells. Un exemple és el Trogon comptus, un ocell que només el podem trobar en algunes zones de l’oest d’Equador i Colòmbia.

Choco_Trogon_comptus

Trogón del Chocó. Choco Trogon (Trogon comptus)

Al Chocó equatorià no hi havia hagut colonització fins els anys 60, quan va començar la construcció de carreteres i les prospeccions petrolieres i de minerals. A les zones planeres pràcticament no queda bosc, i les principals amenaces són les plantacions de palma africana (per produïr greixos vegetals i biodièsel), la tala de fusta il·legal i l’obertura de pistes que afavoreixen la colonització. Les grans fronteres de la destrucció són els rius i les serres, com el riu Canandé al peu de la serra del mateix nom. Fins aquí arriben les carreteres i molt poques pistes per vehicles el travessen.

Saltem a l’altra banda del riu Canandé per un pont peatonal de cables d’acer i fustes. A mesura que ens endinsem a les muntanyes van desapareixent les pastures i les plantacions. Ens acompanya el nostre amic Raúl Nieto, propietari de més de 100 ha de bosc, la Reserva Itapoa, que mira d’ampliar i protegir. Després de 7 h de caminar arribem al cor d’aquest petit paradís on hi ha una cabana amb l’espai adequat per cuinar i dormir després d’una excitant jornada d’observació de fauna.

En Raúl manté aquesta finca gràcies a les estades que hi organitza per turistes, als programes de voluntariat i a la petita plantació de cacau i cafè ecològic que té. Per sort no està sol i cada vegada hi ha més gent que compra selva per protegir-la, una lluita desigual contra les multinacionals de la fusta, la mineria i l’oli de palma. Encara hi ha esperança.

Dona il·luminada per foguera. Woman iluminated by a bonfire

Una nit a la Reserva Itapoa ens fa pensar en els tresors que tenim al planeta. One night in Itapoa Reserve thinking about the wonderful world of Nature.

Si voleu conèixer el Chocó i altres zones d’Equador no dubteu a contactar amb mi a info@shan.cat. Us organitzaré un viatge de natura o fotogràfic a mida amb els millors guies locals, com Raúl, per conèixer de primera mà la natura equatoriana.


%d bloggers like this: