Nou bloc: shanphoto

No n’hi ha dos sense tres, de blocs!
El passat 15 de maig vaig estrenar el meu nou bloc en castellà Shanphoto. Però és que ja en tenia un altre, Fotoecuador!

I què faig ara, amb tres blocs? Shanphoto és, a partir d’ara, el meu bloc principal. L’he adaptat a les noves tendències i es pot llegir amb comoditat tant des d’una tablet com des d’un telèfon mòbil. Veig que em segueixen moltes persones d’arreu d’Espanya i d’Amèrica Llatina i és la meva resposta a les persones que s’interessen pel meu treball.

Això no vol dir, però, que abandoni aquest bloc. Aprofitaré per concentrar-me en temes relacionats amb els Països Catalans, que es també per on em moc més en aquesta etapa de la meva vida. I en la mesura de les meves possibilitats també l’aniré modernitzant. De la mateixa forma Fotoecuador seguirà el mateix camí, concentrant-se en els treballs que he fet a Equador.

Així que, ja sabeu, ens seguim veient per aquí. O per Shanphoto. O per Fotoecuador.

 

OBJECTIU MUNTANYA, per aprendre fotografia

 

Secció “Objectiu muntanya” de la revista Muntanya. “Objectiu muntanya” section in the magazine “Muntanya”.

 

OBJECTIU MUNTANYA és la nova secció sobre fotografia de la revista Muntanya, de la que m’encarrego personalment. En ella posaré tot el meu coneixement i experiència per aportar continguts originals que ajudin tots els amants de la fotografia a millorar els seus resultats, a aprendre una mica més cada dia. I jo també n’apendré, és clar. Una tasca així m’obliga a repassar notes i replantejar conceptes, a intentar mirar des de fora com treballo amb la càmera per transmetre-ho. Perquè hi ha petits detalls en el treball fotogràfic que sovint passen desapercebuts per rutinaris que són i sovint no surten als llibres ni als tutorials, però en canvi són força útils.

El nom “Objectiu muntanya” va néixer al mateix temps que el projecte prenia forma, observant alguns llibres sobre fotografia i muntanya de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dels meus prestatges amb en Ferran Alexandri, qui dirigeix la revista. Un d’ells, de la meva biblioteca, es diu “Obiettivo montagna”, de Joe Bensen, i explica el desenvolupament paral·lel de la fotografia i de l’alpinisme des dels seus inicis fins finals del segle XX. Alpinisme i fotografia, dues activitats que han anat de la mà al CEC des dels seus inicis, com es pot veure a l’arxiu fotogràfic de l’entitat, i que continuen de la mà a la revista Muntanya, editada des de l’any 1970 i hereva de l’antiga revista “Montaña”. Per altra banda a la meva pàgina web shan (shan vol dir muntanya en mandarí), pots trobar nombroses fotografies sobre el tema, però més especialment a la galeria fotogràfica dedicada a les muntanyes i a les galeries sobre esports de muntanya.

Si vols gaudir de la revista Muntanya tens nombroses opcions. Els números antics te’ls pots descarregar de l’hemeroteca digital del CEC o llegir-los al lector ISSUU de Muntanya. A més et pots descarregar alguns dels últims articles publicats de la web del CEC. Si vols estar al dia i prefereixes el paper (fa goig!) et pots subscriure a la revista Muntanya o bé comprar-la en algunes llibreries especialitzades.

Com arxivo les meves fotografies a l’ordinador? How do I archive my photos on the computer?

Com puc arxivar les meves fotografies digitals a l’ordinador de forma que hi dediqui el mínim temps possible i que les trobi ràpidament? Dos casos concrets. Si vull fer un regal a un familiar i necessito fer una selecció de les millors fotografies d’aquella persona, com ho puc fer en poc temps? O bé, si un client em demana una fotografia d’un tema concret i vull buscar la millor fotografia que s’ajusti al que em demana, com ho puc fer ràpidament?

És important categoritzar i posar paraules clau a les fotografies per trobar-les després fàcilment

Tot plegat requereix establir unes pautes i criteris ben pensats a l’hora d’arxivar les nostres fotografies, tant si es tracta de fotografies personals com de professionals. En definitiva es tracta d’establir un fluxe de treball:

• establir una rutina per descarregar les fotografies
• decidir com anomeno les fotografies
• establir una estructura de carpetes
• introduir informació sobre les fotografies (les metadades)
• seleccionar, classificar i categoritzar
• emmagatzemar adequadament
• fer la còpia de seguretat
• fer còpies de les fotografies per penjar a les xarxes socials, enviar per email a un client, familiar o amic, publicar en un llibre o revista o bé fer una còpia en paper per penjar
• triar el software adequat per fer tot aquest treball de forma fiable, fàcil i ràpida

Tot aquest procediment s’ha d’escriure i descriure amb detall i tenir-ho a mà per fer-ho sempre igual. S’ha de tenir en compte el llarg termini: canvi d’ordinador, de programari, de suport de la informació, etc.

En el proper curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital parlaré d’aquest tema i us explicaré punt per punt les claus per crear aquest fluxe de treball a la vostra mida, ja sigueu aficionats o professionals.

Teniu un avanç del curs en un parell de posts que he escrit sobre nomenclatura de fotografies a un arxiu fotogràfic i programa gratuït per reanomenar arxius. Us espero!

Inscripcions al curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital

Més informació sobre cursos, tallers i viatges fotogràfics

Com explicar una història amb imatges? The photographer’s story, by Michael Freeman

Com fer un reportatge fotogràfic? Explicar una història amb imatges és un dels grans reptes de la majoria de fotògrafs i un dels àmbits en els que acostumem a anar més coixos. Podrem tenir bon ull fotogràfic, construir composicions atractives, captar l’instant decissiu, dominar la tècnica fotogràfica, les càmeres i els programes informàtics per aconseguir, finalment, una fotografia que transmeti allò que volem. Però molt sovint cal anar més enllà i explicar una història amb imatges. I no és gens fàcil.

Doble pàgina d’obertura del reportatge “Los Caminos del Inca” a la revista National Geographic d’abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. “The Inca Trails” National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Conscient d’aquesta dificultat fa anys que estic a l’aguait de llibres i cursos per millorar la meva narrativa fotogràfica. I la veritat és que hi ha ben poques fonts, a banda de l’autoaprenentatge conscient que es pot fer visitant exposicions i llegint llibres i revistes, cosa absolutament obligada per a qualsevol fotògraf que vulgui progressar. Finalment, però, ha aparegut un llibre que omple el buit sobre el tema: The photographer’s story, de Michael Freeman. Anem a veure que s’hi cou al seu interior.

A la primera part el llibre desgrana les diferents parts d’un reportatge. De manera molt resumida són introducció, desenvolupament, clímax i desenllaç. Bé, això és extensiu a molts tipus de narrativa, com pugui ser el cinema o una novel·la. El cas és que explica amb detall aquestes parts posant nombrosos exemples de reportatges seus i d’altres autors. I no falta aquí una anàlisi detallada d’un clàssic de W. Eugene Smith com és Country Doctor, publicat a la revista LIFE el 1948.

A la segona part classifica els reportatges de forma bastant simple: persones, llocs, com es va fer?, productes, activitats, col·leccions, institucions i conceptes. Per explicar-ho posa i analitza reportatges seus com a exemple. Després tracta un aspecte força interessant, el tema del reportatge i també el que ell anomena “agenda“, que potser podriem traduïr com a intenció, és a dir, el missatge subjacent d’un reportatge, que pot venir donat, per exemple, per interessos polítics, econòmics, etc. Finalment parla del guió fotogràfic, aquella eina imprescindible que desenvolupem per organitzar un reportatge: una llista d’esdeveniments del lloc que volem fotografiar (festes populars, per exemple), indrets interessants, contactes, etc. En un post sobre el reportatge de les cales del cap de Creus parlo una mica sobre el tema.

A la tercera part, finalment, parla de la tria de fotografies en casos de suports molt diferents, des de les revistes a les tauletes tàctils.

El mèrit d’aquest llibre és que, pel que jo sé, és el primer en recollir els aspectes essencials a tenir en compte per fer un reportatge fotogràfic. Li manca, però, aprofundir en els aspectes purament narratius, allò que ens explica un conjunt de fotografies més pel seu contingut que no pas per la seva estètica. Quines fotografies triem per transmetre el nostre missatge? Quines eines i mètodes hi ha per fer-ho? Per sort, a més dels llibres hi ha els cursos. I a casa nostra tenim un grapat de bons professionals. Alguns dels que han tractat aquest tema són David Airob, Rafa Badia i Maria Rosa Vila. He treballat amb ells o bé he assistit a algún dels seus tallers, i us puc assegurar que se n’aprèn molt. Maria Rosa està últimament molt activa i està impartint el seu taller d’edició gràfica arreu, combinat amb tallers d’altres persones i temàtiques.

Així que ja sabeu, sigui amb un llibre, amb un curs o, millor, amb totes dues coses, ja no hi ha excusa per no aprendre edició gràfica. Per cert, coneixeu algún altre llibre o curs sobre el tema?

Programa gratuït per reanomenar arxius. Free file renaming software.

Com vaig dir en l’anterior post sobre la nomenclatura de les fotografies, aquest és un tema cabdal a l’hora de gestionar un arxiu fotogràfic digital. Ep, que tot això serveix per a qualsevol persona que estimi les seves fotografies, ni que siguin “només” fotografies familiars!

Quan descarreguem les fotografies a l’ordinador ho podem fer directament mitjançant el nostre programa habitual de gestió de fotografies o utilitzant un d’específic només per a les primeres passes del flux de treball (descàrrega, posar nom als arxius i introduïr metadades bàsiques de localització, tema i autoria). Sigui com sigui molts d’aquests programes incorporen la possibilitat d’anomenar les fotografies en lots amb un criteri determinat i fins i tot recorden l’últim nom donat, facilitant molt la feina a la següent descàrrega de fotografies.

Editor de noms d’arxius de Lightroom 4.3. File renamer in Lightroom 4.3.

Hi ha vegades, però, que la potència d’aquests programes no és suficient. Pot succeir en casos complexos on calgui esmenar errors, canviar el sistema de nomenclatura, posar noms específics per a clients o amics, etc. I és aquí on cal un programa específic com Flexible Renamer, ja fa anys que el vaig triar. Compte, que n’hi ha molts amb noms similars!

No és el meu objectiu explicar com funciona el programa, per això hi ha força informació, com la d’AdictosAlTrabajo o PuroSoftware. Però sí us explicaré la meva experiència i impressions en el món de la fotografia.

D’entrada cal dir que és un programa amb més de 10 anys d’existència i que s’ha anat actualitzant regularment. La interfície no és especialment agradable però sí endreçada. L’usabilitat va de la mà de la interfície: no és un programa evident a primera vista, cal una mica de temps per habituar-se, tot i que tampoc és un programa complicat en les funcions més senzilles, com les que explicaré. D’entre les moltes opcions que té jo faig servir, bàsicament, la navegació per carpetes (opció “especificar carpeta” de la barra superior d’eines) i l’opció de reanomenar (a la segona barra superior, a sota de l’anterior). Amb aquesta opció tinc les carpetes a l’esquerra, al mig les instruccions de reanomenar i a la dreta el llistat d’arxius. Una de les coses que més m’agraden de la columna del mig és l’opció d’incloure subcarpetes, de forma que a la dreta apareixen tots els arxius que hi ha dins de la carpeta seleccionada i de les subcarpetes incloses.

Interfície de Flexible Renamer v8.4. Flexible Renamer v8.4 interface.

Aquestes són les opcions que més he fet servir, bàsicament per detectar i corregir errors, treballant en lots. Òbviament no surt a compte per treballar amb uns pocs arxius.  La primera opció, introduir qualsevol nombre o cadena, esborra el nom actual i posa un de nou o bé insereix cadenes a qualsevol posició del nom actual. Per exemple, si d’un arxiu original vz152221 faig un derivat amb marca d’aigua, que jo anomenaria vz152221_(c), i m’oblido de posar la longitud en píxels del costat més llarg per diferenciar els arxius derivats, aquesta opció em serviria per inserir “1024” en el cas d’un derivat de 1024 píxels del costat més llarg: vz152221_1024_(c).

La segona opció, esborrar nombre o cadena, esborra un contingut concret o bé determinat nombre de caracters situats a una posició determinada. Un exemple seria la creació d’arxius duplicats amb algun programa que els anomeni “Copia de” i que volguéssim esborrar aquest prefix. Per exemple, per canviar de “Copia de vz152221” a “vz152221”.

La quarta opció, substituir cadena, cerca un conjunt de caracters i els substitueix pel conjunt que a nosaltres ens interessi. Per exemple, per les fotografies del projecte Ukhupacha utilitzo el prefixe uk seguit de dues xifres segons l’any i dos lletres més que representen l’autor de la fotografia (n’érem uns quants!). Un exemple seria uk07vz152221 per a una fotografia meva de l’any 2007. Una vegada em vaig adonar d’un error en la parella de xifres que representen l’any, gràcies a la capacitat de Lightroom (i de molts catalogadors d’imatges) de seleccionar totes les fotografies de l’arxiu d’un any o d’un mes concret. I aquest error afectava a moltes fotografies. Amb Flexible Renamer no em va costar gens canviar de uk08vz152221 a uk07vz152221, per exemple. Un altre cas que imagino que deu ser útil a algú és quan es vol conservar el número original de l’arxiu de càmera sense el prefixe, cosa que jo no faig, com vaig explicar en l’anterior post sobre la nomenclatura de les fotografies. Si volgués canviar _mg_ per vz15, aquesta opció seria ideal. Per exemple, per canviar de _mg_2221 a vz152221.

Aquestes són les opcions que més utilitzo. Espero que us sigui útil i agrairé que m’expliqueu la vostra experiència amb aquest programa o amb d’altres que tinguin la mateixa funció. Ah, si el programa us és útil tingueu en compte l’opció de fer una donació a Flexible Renamer. Si en voleu saber més, parlaré sobre aquest i d’altres programes gratuïts i de pagament en el proper “Curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital“.

Nomenclatura de fotografies a un arxiu fotogràfic. Naming files in a photographic archive.

Una de les decissions més importants que ha de pendre qualsevol fotògraf és com anomenar les seves fotografies, ja siguin digitals o analògiques. Això és essencial per a qualsevol persona, aficionada o professional, que estigui interessada en arxivar, de forma segura i a llarg termini, les seves fotografies.

Captura de pantalla del meu catàleg de fotografies. Screenshot of my catalog of photographs.

La primera regla d’or és que a cada fotografia o arxiu li ha de correspondre un únic nom, no poden haver dues fotografies o arxius (ja siguin originals o derivats) amb el mateix nom. Fins i tot, filant molt prim, ens hem d’assegurar, en la mesura del possible, que cap nom no pugui coincidir amb les fotografies d’una altra persona. D’aquesta manera evitarem que se sobreescriguin (i, conseqüentment, es perdin) arxius dins del nostre disc dur de fotografies i que fins i tot sigui difícil que això succeeixi quan enviem fotografies a un amic o client. Això també és essencial per a les diapositives i negatius, molt especialment si tenim una base de dades amb la informació de les fotografies. Una altra cosa a tenir en compte és que és molt més àgil i pràctic al llarg del temps qualsevol nomenclatura lògica que no porti dubtes ni faci perdre el temps en pensar el nom de la fotografia.

En el meu cas adopto el següent esquema des dels anys 90:

• diapositives: vz##### (per exemple, vz00001 o vz13531)
• originals digitals vz###### (per exemple vz100000 o vz158878)

Tinc unes 25.000 diapositives i estic pràcticament segur que no arribaré mai a tenir més de 99.999, per tant amb 5 xifres en tinc prou. De fet fa anys que no en disparo ni una. Pel que fa als originals digitals en tindré uns 50.000. Vaig començar la numeració amb el 100.000, soc un fotògraf que disparo poc i vaig pensar que amb 900.000 números tindria prou espai: ara no ho tinc tan clar, fa un any vaig fer una feina en la que em va tocar disparar unes 11.000 fotografies en 4-6 hores, cosa que no m’agradaria tornar a repetir… És important esmentar, tot i que és obvi, que no es pot començar la numeració per vz1, si no per vz00001 o vz000001, si no en molts programes perdriem l’oportunitat d’endreçar les fotografies pel seu nom. És a dir, hem d’utilitzar sempre tots els dígits.

I després? Què passa amb els arxius derivats? Sovint fem versions d’un original digital amb unes dimensions menors per enviar per email, o amb una marca d’aigua per penjar a una pàgina web, bloc o xarxa social, etc. És obvi, tal i com he dit abans, que aquests arxius no poden tenir el mateix nom que l’original. Cadascú ha d’arribar a les seves conclusions i fer una llista dels diferents tipus d’arxius derivats que fa servir i quin és el sufixe que li correspon a cadascún. Aquesta llista ha d’estar escrita i a mà per consultar-la i emprar sempre el mateix criteri.  S’ha de tenir en compte, però, que el software actual d’edició fotogràfica acostuma a proporcionar una sèrie d’eines per crear arxius derivats de forma automatitzada de forma que, de vegades, surt més a compte generar els derivats en el moment de necessitar-los i després eliminar-los, mantenint així l’arxiu fotogràfic més net i endreçat. Tampoc és necessari guardar diverses versions d’edició d’un arxiu en brut (“raw”), només cal guardar els ajustaments. Sigui com sigui, aquesta és una llista d’alguns dels sufixes que faig servir:

• _bloc: versió pel bloc, amb les dimensions i marca d’aigua corresponents
• _fb: versió pel Facebook, amb les dimensions i marca d’aigua corresponents
• _1024: versió de dimensions reduïdes, indica els píxels costat més llarg
• _(c)©: amb marca d’aigua de copyright (25-11-2013: de fet no és convenient utilizar caracters diferents de lletres, números i “_”, com “©”, “(” o “)”. En el meu cas són versions antigues que ja no utilitzo i les estic esborrant)
• _bn: versió en blanc i negre

• _q: versió quadrada

• _v: versió vertical
• _master: fotografia final amb capes, màscares, etc. Per a mi acostuma a ser un altre original, sovint parteixo d’arxius digitals en brut que ja faig amb intenció de combinar-los, com panoràmiques i dobles exposicions.
• _f000101: només per a les diapositives escanejades, indica el full i la posició on es troba la diapositiva original, en aquest cas full 1, posició 1

• _info: amb peu de fotografia en forma de text visible amb la imatge. És una versió que feia servir quan la majoria dels clients no sabien què eren les metadades ni com llegir-les. Vaig optar per posar la informació bàsica en forma de text de peu de foto enmarcada. La cosa quedava més o menys així:

Vista de la muntanya de Montserrat des de Manresa. General view of Montserrat from Manresa

Un exemple del nom més complexe que em puc imaginar al meu arxiu seria més o menys així:

vz11351_f000119_bn_q_1024_(c)© (25-11-2013: de fet no és convenient utilizar caracters diferents de lletres, números i “_”, com “©”, “(” o “)”. En el meu cas són versions antigues que ja no utilitzo i les estic esborrant).

Correspondria a la diapositiva vz11351, ubicada al full 1 posició 19, escanejada, versió en blanc i negre i quadrada de 1024 píxels de costat i amb marca d’aigua de copyright. Els guions baixos són per fer els noms més llegibles.

Una qüestió que no he comentat és que els números han de ser correlatius: és un sistema més àgil a l’hora de numerar i evita maldecaps quan es treballa amb més d’una càmera: les fotografies s’endrecen per data de captura i es numeren correlativament.

Hi ha altres formes de numerar les fotografies, una opció pràctica i estesa és posar la data en sentit invers. Per exemple, a les fotografies d’avui, 6 de març de 2013, els correspondria el número 20130306. En el meu cas un exemple podria ser vz20130306_00001. Seria la primera fotografia del dia d’avui, amb 5 dígits (00001), tenint en compte que he comprovat que puc fer més de 9999 fotos en un dia. Posant la data d’aquesta manera, a la inversa, les fotografies queden endreçades automàticament per data. I normalment el nom de les fotografies es pot posar automàticament amb els programes de descàrrega, edició o de renombrar fotografies.

El més important és que creeu el vostre sistema pensant-ho bé abans i tenint en compte les regles que he donat al principi. I que sigueu conseqüents en el temps mantenint el vostre sistema.

En el proper post parlaré sobre un programa excel·lent (i gratuït) per renombrar arxius. No he trobat mai res millor i és molt més potent que qualsevol de les possibilitats que donen els programes que conec de gestió fotogràfica. I si voleu saber més de com organitzar el vostre arxiu fotogràfic no dubteu en apuntar-vos al proper “Curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital“.

Curs: gestió de l’arxiu fotogràfic digital. Course: managing your digital photographic archive

Trobes les fotografies a l’ordinador quan les necessites?

Una petita mostra de les fotografies de l’arxiu del fotògraf Valentí Zapater. A small sample of stock photography from Valenti Zapater, photographer

Quan l’arxiu fotogràfic digital creix la nostra memòria no és suficient per trobar les fotografies (la de l’ordinador sí). Avui en dia les eines per gestionar un arxiu fotogràfic digital són molt potents i el seu preu és assequible, fins i tot algunes són gratuïtes. Així, amb aquestes eines i una sèrie de bones pràctiques és possible plantejar-nos el següent objectiu: trobar les fotografies quan ho volem, en el mínim temps possible, amb la mínima inversió de recursos i que tot plegat perduri en el temps.

Aquest serà l’objectiu del proper curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital, que impartiré a Casanova Formación el proper dimecres 20/03/2013 a les 17 h. El programa serà el següent:

• Què li demanem al nostre arxiu de fotografies?
• Nomenclatura d’imatges, carpetes i la seva estructura.
• Metadades, ¿què són i per a què serveixen?
• Seleccionar i classificar.
• Originals i derivats.
• Cercar i trobar les fotografies.
• Còpia de seguretat.
• Canvi de suport d’emmagatzematge i de software.
• Exemples de programes: visors i catalogadors.

Enllaços:

• Més informació.
• Inscriu-te!.

Horts urbans. Urban gardens. Huertos urbanos.

(CAT/EN/ES)

CAT. La primera vegada que vaig passar pel davant dels horts municipals de Can Cadena vaig quedar bocabadat de la imatge que tenia davant meu: en primer pla uns horts ben verds amb jubilats treballant-hi, en segon terme els massos i l’església de Sant Martí de Provençals (s. XV) i com a fons uns impressionants blocs dels anys 60 de 15 pisos d’alçada.

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Repeteixo, com a imatge em va impressionar i vaig pensar que ho havia de fotografiar. Així que vaig demanar els permissos corresponents i durant alguns matins de maig de 2012 m’hi vaig dedicar. El resultat són 12 fotografies que resumeixen aquest treball, tot i que també he creat una galeria fotogràfica sobre els horts urbans. Després d’un temps em miro les fotografies amb uns altres ulls. Ara mateix són per a mi un petit exemple de les transicions que ha de tenir la ciutat per caminar cap a un món millor. Dic petit (però positiu!) exemple en contraposició als horts comunitaris, que tenen més capacitat transformadora per què arriben a més persones. I quan parlo de transició em refereixo en el mateix sentit que ho fa Barcelona Consensus i Barcelona en Transició. Més concretament en el marc de la “transició a la sostenibilitat ambiental“. En fi, he recollit una mica d’informació que us deixo aquí més o menys endreçada, amanida amb algunes fotografies.
Els horts urbans són tan antics com les ciutats i satisfan un bon grapat de necessitats socials. Després d’una primera onada d’horts i barraques durant la immigració a Barcelona dels anys 50 i 60 del s. XX, s’inicia una segona etapa més reivindicativa a partir dels anys 90. En el context actual de crisi els horts urbans han pres importància per la possibilitat de proporcionar aliments de qualitat a baix cost i pel seu paper com a llocs de reivindicació, de transformació social i de l’espai urbà. Dins dels horts urbans, els municipals, gestionats en aquest cas per l’ajuntament de Barcelona des de 1997, són espais tancats amb clau que només es poden visitar els dissabtes, a més de les visites programades de les escoles. Els horts comunitaris, en canvi, són espais oberts a tothom i autogestionats, nascuts en el si de moviments reivindicatius. A Sant Martí de Provençals, darrera dels blocs de 15 pisos s’amaga el poc que queda d’un poble absorbit per la gran urb de Barcelona i també un hort municipal. A Can Cadena, a un dels tres massos que queden de Sant Martí de Provençals, és on es troba aquest hort. Les parcel·les dels horts municipals s’adjudiquen a “persones més grans de 65 anys empadronades al districte on està situat l’hort, les quals han d’estar capacitades físicament per al treball agrícola i, en el moment de sol·licitar un hort, no conviure amb algú que sigui adjudicatari d’una parcel·la”.

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Cada matí a les 8, puntualment, s’obren les reixes de Can Cadena i la gent gran usuària de les parcel·les entra per fer les tasques diàries de l’hort municipal. L’escassedat d’aigua fa que sovint es generin moments d’espera pel torn de regar. Malgrat tot, després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans.

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Enllaços:

• Horts urbans de Barcelona: a la dreta teniu un menú on hi ha un recull dels horts de Barcelona, incloent-hi els municipals, els comunitaris i d’altres.
• Horts municipals de Barcelona.

Podeu veure més fotografies a la meva galeria fotogràfica sobre els horts urbans.

EN.

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Urban gardens are as old as cities and it fulfils many social needs. After a first wave of urban gardens and shacks because of immigration in Barcelona during the 50s and 60s of the 20th century, began an evolution of construction of urban gardens during the 90s, more reclaiming and aligned with social needs. Urban gardens today helps people to overcome crisis and, even more important, are places of reclaiming, places of social transformation and places of urban space transformation. Within urban gardens, the municipal ones, in this case managed by the City of Barcelona since 1997, are enclosed spaces that can only be visited on Saturdays, in addition to scheduled visits of schools. Community gardens, however, are open spaces to everyone and self-managed, born within protest movements.

The legacy of an old village, Sant Martí de Provençals, absorved by the city of Barcelona, are hidden behind blocks of 15th floors, there are just three country houses surrounded by the urban gardens called Can Cadena. The plots of municipal gardens of Can Cadena are awarded to “adults older than 65 years registered in the district where the garden is located, who must be physically trained for farm work and not living with someone awarded with a plot at the time of applying for a garden”.

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Every day at 8:00 a.m. the iron gates of Can Cadena are opened and the  retired people, now “young farmers”, go to perform the daily tasks of the municipal gardens. Water scarcity often creates spare times for irrigation turn. After months of work, like it was a daily job, the “young farmers” get the reward, the fruit of urban gardens.

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Links:

• Barcelona urban gardens
• Municipals gardens of Barcelona
• My photo gallery about urban gardens

ES. La primera vez que pasé por delante de los huertos municipales de Can Cadena me quedé boquiabierto de la imagen que tenía enfrente: en primer plano unos huertos bien verdes con jubilados trabajando, en segundo término las masías y la iglesia de Sant Martí de Provençals (s. XV) y de fondo unos impresionantes bloques de los años 60 de 15 pisos de altura. Repito, como imagen me impresionó y pensé que lo tenía que fotografiar. Así que pedí los permisos correspondientes y durante algunas mañanas me dediqué a ello. El resultado son 12 fotografías que resumen este trabajo, aunque también he creado una galería fotográfica sobre los huertos urbanos. Después de un tiempo me miro las fotografías con otros ojos. En estos momentos son, para mí, un pequeño ejemplo de las transiciones que debe tener la ciudad para caminar hacia un mundo mejor. Digo pequeño (¡pero positivo!) ejemplo en contraposición a los huertos comunitarios, que tienen más capacidad transformadora ya que llegan a muchas más personas. Y cuando hablo de transición me refiero en el mismo sentido que lo hace Barcelona Consensus y Barcelona en Transición. Más concretamente en el marco de la “transición hacia la sostenibilidad ambiental“. En fin, he recogido algo de información que os dejo aquí más o menos ordenada y aliñada con algunas fotografías.

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Los huertos urbanos son tan antiguos como las ciudades y satisfacen muchas necesidades sociales. Después de una primera oleada de huertos y barracas durante la inmigración en Barcelona de los años 50 y 60 del s. XX, se inicia una etapa más reivindicativa a partir de los años 90. En el contexto actual de crisis los huertos urbanos han tomado importancia por la posibilidad de proporcionar alimentos de calidad a bajo coste y por su papel como lugares de reivindicación, de transformación social y del espacio urbano. Dentro de los huertos urbanos, los municipales, gestionados en este caso por el ayuntamiento de Barcelona desde 1997, son espacios cerrados que sólo se pueden visitar los sábados, además de las visitas programadas de las escuelas. Los huertos comunitarios, en cambio, son espacios abiertos a todo el mundo y autogestionados, nacidos en el seno de movimientos reivindicativos. En Sant Martí de Provençals, detrás de los bloques de 15 pisos se esconde lo poco que queda de un pueblo absorbido por la gran urbe de Barcelona y también un huerto municipal. En Can Cadena, en una de las tres masías que quedan, se encuentra este huerto. Las parcelas de los huertos municipales se adjudican a “persones mayores de 65 años empadronadas en el distrito donde está situado el huerto, las cuales tienen que estar capacitadas físicamente para el trabajo agrícola y, en el momento de solicitar un huerto, no convivir con alguien que sea adjudicatario de una parcela”.

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Cada mañana a las 8, puntualmente, se abren las rejas de Can Cadena y las personas mayores usuarias de las parcelas entran para realizar las tareas diarias del huerto municipal. La escasez de agua hace que a menudo se generen momentos de espera para el turno de riego. A pesar de todo y después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos.

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Enlaces:

• Huertos urbanos de Barcelona: a la derecha tenéis un menú donde hay un listado de los huertos de Barcelona, incluyendo los municipales, los comunitarios y otros.
• Huertos municipales de Barcelona.

Podéis ver más fotografías en mi galería fotográfica sobre los huertos urbanos.

Taller de fotografia a Barcelona (tardor 2012). Photography workshop in Barcelona

Aquesta tardor impartiré un taller de fotografia al Centre Cívic Can Castelló, a Barcelona. És un taller que ja fa anys que es realitza i estaré sustituïnt l’excel·lent fotògrafa i professora Lídia Carbonell. La majoria dels alumnes el fan trimestre rera trimestre i van evolucionant, malgrat això sempre es fa un repàs de conceptes bàsics a l’inici del curs per tal que els nouvinguts es posin al dia, tant si són nous en la fotografia com si volen consolidar una bona base teòrica.

La Torre Agbar i el Pont de Calatrava des del Pont del Treball, Barcelona. Agbar tower and Calatrava bridge from Treball bridge, Barcelona.

El nucli principal del taller serà el reportatge i els temes fotogràfics es triaran tenint en compte els interessos dels alumnes. L’estructura bàsica del programa serà la següent: 1h30 de teoria, 2 h de pràctiques i 1h30 comentant i aprenent sobre les fotografies fetes. És una estructura que vaig adoptar fa pocs anys i he vist que s’aprèn molt i cansa poc.

Per a inscripcions us podeu adreçar al Centre Cívic Can Castelló, C/ Can Castelló, 1-7, 08021 Barcelona, Tel.: 932417874, E-mail: infocastello@esport3.org, fins el 21 de setembre. El preu és de 96.80 €, les places són limitades i s’esgoten de seguida! Més informació sobre les inscripcions.

Us deixo amb el programa, us espero!

TALLER DE FOTOGRAFIA: RETRAT I REPORTATGE
CENTRE CÍVIC CAN CASTELLÓ
18 d’octubre a 20 de desembre de 2012
Professor: Valentí Zapater

Dijous 18 d’octubre, 10:30 – 12:30
Presentació del curs, els alumnes i el professor.
Teoria. La composició: què ens agrada i no de una fotografia?
Porteu les tres fotografies que més us agradin per comentar-les!

Dijous 25 d’octubre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: la composició.

Dijous 8 de novembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet
Teoria: repàs de conceptes bàsics: pel·lícula i sensors; la càmera; el trio: diafragma, velocitat i ISO.

Dijous 15 de novembre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: ús dels conceptes bàsics.

Dijous 22 de novembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Teoria: el reportatge.

Dijous 29 de novembre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: reportatge.

Dijous 13 de desembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Teoria: les persones i l’entorn.

Dijous 20 de desembre, 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Cloenda.

Què s’ha cremat a l’incendi de l’Alt Empordà de juliol de 2012 (i II). What has been burned in the fire of the Alt Empordà, July 2012 (2)

Continua de la primera part.

Ara ja tenim imatges més precises del que s’ha cremat a l’incendi de l’Alt Empordà de juliol de 2012. La banda més oriental va agafar de ple l’Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera. Aquesta és una imatge d’abans de l’incendi, on es pot veure, al fons, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, que va ser afectat en el seu extrem més occidental.

Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera. General view of La Jonquera Lakes, an area of natural interest.

L’interès natural d’aquest espai rau en l’existència de zones humides, que són ben rares en aquesta zona i acullen un grapat d’espècies interessants, tant vegetals com animals.

Estanys de Canadal entre la boira. Canadal lake in the fog.

Els estanys, a més, estaven envoltats d’una ufanosa sureda.

Estanys de Canadal i alzines sureres. Canadal lake and cork oak trees.

Tot aquest bosc s’ha cremat.

Sureda a l’Espai d’Interès Natural Estanys de la Jonquera. Cork oak wood, La Jonquera, Alt Emporda.

Aquesta zona, a més, es caracteritza per l’abundància de monuments megalítics, igual que la zona, també cremada, d’Agullana i Darnius.

Dolmen dels Estanys II, Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera.

Estanys, suredes, dolmens i masos. El pagès del Mas de Canadal, de ben segur, l’únic que veu sense cremar és la serra de l’Albera com a teló de fons.

Mas de Canadal, al fons Les Alberes. Mas de Canadal, typical farmhouse, in the background Alberes mountains.