Posts Tagged ‘Peru’

L’encanteri dels Chachapoya, la gent dels núvols. The spell of Chachapoyas, the people of the clouds.

03/10/2014

Abstract in English at the end of the page.

Muntanyes amagades per la boira. Parets amb construccions impossibles al bell mig de la vertical. Un poble, els Chachapoya, que va viure als Andes del nord de Perú abans que els Inques. Enterraven els morts en mausoleus construïts en parets inaccessibles orientades a ponent, on mor el dia. També ho feien a la foscor de les coves que minen la zona. Ciutats senceres amagades per la selva, la majoria sense estudiar encara, qui sap si alguna per descobrir.

Chachapoya walls in La Joya ancient village. Leymebamba (Amazonas, Perú). Construccions amb frisos dobles al poblat Chachapoya de La Joya. Leymebamba (Amazonas, Perú). Construcciones con frisos dobles en el poblado chachapoya de La Joya. Leymebamba (Amazonas, Perú)

Construccions amb frisos dobles al poblat Chachapoya de La Joya. Chachapoya walls in La Joya ancient village.

Tot plegat són prou ingredients per despertar la curiositat de la majoria. Curiositat que es pot satisfer mirant algun documental sobre el tema. Però jo no en tinc prou. Si l’instint explorador ja em mou a endinsar-me en coves i avencs mai trepitjades per l’ésser humà, la possibilitat d’ajudar els arqueòlegs a arribar on mai ho han fet encara m’esperona més. I qui sap si trobar un enterrament intacte. Fotografiar-ho tot plegat és la cirereta del pastís.

És així com els anys 2007 i 2008 vaig aprofitar l’oportunitat de participar amb arqueòlegs, antropòlegs i el projecte Ukhupacha en les investigacions sobre els enterraments dels Chachapoya en indrets inaccessibles i vaig realitzar el corresponent reportatge: Les tombes dels Chachapoya.

El setembre de 2014 l’espeleòleg madrileny Cecilio López-Tercero va patir un accident a 400 m de fondària a la cova Intimachay, situada a la mateixa zona al nord de Perú. Va romandre 12 dies sota terra fins que els equips d’espeleosocors el van poder treure de la cavitat. Molts es preguntaran, què va moure López-Tercero a ficar-se en aquell forat? El mateix que a mi i que a d’altres, l’encanteri dels Chachapoya.

ABSTRACT

Chachapoyas, the people of the clouds. They buried their deceased in inaccessible cliffs over 9000 ft high in the north of Peru, more than 1000 years ago. It’s a challenge for archaeologists reaching that places, but from 2007 the Ukhupacha team helps archaeologists to reach hard places using vertical progression techniques. Between 2007 and 2013 the scientists and Ukhupacha team have revealed some mysteries about Chachapoyas’ burials.

Anuncis

Centenari de Machupicchu i llibre “Machupicchu, canto de piedra”. Machupicchu centennial and book “Machupicchu, song of stone”

03/07/2011
Portada del llibre "Machupicchu, canto de piedra". Cover of the book "Machupicchu, song of stone"

Portada del llibre "Machupicchu, canto de piedra". Cover of the book "Machupicchu, song of stone"

El 24 de juliol de 1911 Hiram Bingham va arribar al que es coneix avui com la ciutadella de Machupicchu. Si bé el poblat inca sembla ser que sempre havia sigut conegut per la gent local i que ja havia sigut visitat amb interès arqueològic abans de la visita de Bingham, va ser el nordamericà el que va donar a conéixer Machupicchu al món.

És amb motiu d’aquest centenari que el prestigiós editor i fotògraf peruà Walter Wust edita el llibre “Machupicchu, canto de piedra – Machupicchu, song of stone”. El llibre repasa la història de la ciutadella inca i descriu el seu entorn. A l’últim capítol que tracta sobre el seu present i el futur, Salvador Guinot, Director Tècnic d’Ukhupacha, i Manuel Ollanta, responsable d’Ukhupacha a Perú, expliquen els inicis i descobriments del projecte Ukhupacha a Machupicchu. Ukhupacha, mitjançant l’aplicació de les tècniques espeleològiques de progressió vertical, ha permès accedir a llocs del santuari històric fins ara impensables, fent notables descobriments com camins inques fins ara desconeguts pels arqueòlegs.

He treballat com a fotògraf des de l’any 2007 en aquest projecte i ara les fotografies realitzades il·lustren part d’aquest llibre.

Tancat per trasllat. Closed for removal

06/10/2010

L'equip del projecte Ukhupacha entrant a la fortalessa de Kuélap. Ukhupacha team going into Kuelap fortress

Estic de trasllat!!! I'm moving!!!

Audiovisuals sobre espeleologia, natura i aventura. Slideshows about caving, nature and adventure

27/07/2010

M’agrada projectar fotografies i explicar les meves experiències i sensacions. Des del primer audiovisual amb diapositives sobre el que aleshores es denominava Zaire fins l’últim sobre Ukhupacha han passat gairebé 18 anys de projeccions per tota la geografia espanyola i una petita part de l’Amèrica del Sud. He tingut temptacions de fer muntatges amb veu gravada però al final sempre he tornat a la clàssica projecció on explico les meves experiències en viu. Crec que és la millor manera de transmetre emocions i de connectar amb el públic.

Els temps han canviat i l’era digital i nous amics m’han permès seguir amb les projeccions en viu però una mica més originals, com l’audiovisual “Ukhupacha: l’aventura de la ciència”. Aquí podeu veure el tràiler:

Vodpod videos no longer available.

És una projecció clàssica on explico en viu i sobre les meves fotografies el treball d’Ukhupacha, però hi han intercalats de forma totalment fluida i sense interrupcions dos petits vídeos. Els amics de Filmina s’han encarregat de l’edició del vídeo, del muntatge final i del tràiler.

A banda d’aquest audiovisual en projecto habitualment dos més. A “Picos de Europa: 1600 m sota terra” explico des de dins com funciona una expedició que és capaç d’explorar el sistema subterrani amb més fondària d’Espanya i un dels més profunds del món. I a “Honduras: espeleologia tropical” el dia a dia de les expedicions catalanes a Honduras dels anys 1997 i 1998, en un context totalment diferent a Picos de Europa i Pirineus on s’havia d’estar a l’aguait de la histoplasmosi, els “cuatreros” armats fins a les dents i les crescudes dels rius subterranis.

Les properes projeccions d'”Ukhupacha: l’aventura de la ciència” seran:

La “chinkana” de Machu Picchu i els LED: com es va fer. Machu Picchu’s chinkana and LED: making of

08/06/2010

Ara que estic movent el reportatge sobre els nous camins inques descoberts a Machu Picchu, he aprofitat per completar la galeria que tinc al meu web amb algunes fotografies espectaculars. El motiu és donar-li una mica més de ganxo al reportatge, a banda d’explicar la història amb les imatges.

Espeleòleg de l´associació Ukhupacha a una 'chinkana' (cova) de la ciutadella de Machu Picchu. Cusco, Perú. Ukhupacha team member in a chinkana (cave) of Machu Picchu citadel. Cusco, Peru

Espeleòleg de l´associació Ukhupacha a una ‘chinkana’ (cova) de la ciutadella de Machu Picchu. Cusco, Perú. Ukhupacha team member in a chinkana (cave) of Machu Picchu citadel. Cusco, Peru

Chinkana vol dir, en quètxua, “lloc on un es perd”, laberint, i s’aplica també a les coves cerimonials inques, de les quals n’hi ha un grapat a Machu Picchu que es poden visitar.

Per fer aquesta fotografia en aquest lloc de sostre baix, una mica incòmode, vaig fer servir el habitual trípode Manfrotto 055 que permet obrir les potes per acostar-se al terra però sense que toqui la columna. Això es fa amb la columna curta o bé posant la columna horitzontal. Un cop aconseguit l’enquadrament, una mica entretingut, va arribar l’hora d’il·luminar. Això ha canviat molt des de fa anys amb els potents LED. En aquest cas vam fer servir simplement la il·luminació del casc del company, un Scurion 700, realment impressionant, amb un flux lluminós de 720 lúmens. I si no mireu aquesta altra fotografia: la lluna plena està a la dreta i les parets del front estan a l’ombra, però il·luminades amb el mateix Scurion 700.

Machu Picchu de nit, Cusco, Perú. Machupicchu in a moon night, Cusco, Peru

Machu Picchu de nit, Cusco, Perú. Machupicchu in a moon night, Cusco, Peru

Va ser necessari pintar amb llum durant 30” a f/4.0 i ISO 800. Impressionant fa un any, però ara ja van pel frontal de 1300 lm. L’únic problema d’aquest sistema és la possible variabilitat de temperatura de color entre diferents unitats LED, si en fem servir més d’una i volem filar molt prim. Però tornem a la “chinkana”. Un cop enquadrat i aconseguit l’efecte d’il·luminació desitjat, només va caler calcular l’exposició, disparar i comprovar. L’exposició va ser f/16.0, 3.2” a ISO 100. Per què f/16?. Per que volia aconseguir aquest efecte d’estrella en el llum, però sense anar-me’n a l’extrem d’f/22, amb un temps d’exposició massa llarg, més soroll, més perill de moure’s el company i més difracció.

Què és Ukhupacha? What is Ukhupacha?

26/05/2010
Espeleòleg de l'Associació Ukhupacha rapelant per la paret de la Barreta i arribant als mausoleus de la cultura chachapoya. Kuélap, Perú. Ukhupacha Association caver rappeling on Barreta wall and reaching chachapoya's burials. Kuelap, Peru

Espeleòleg de l'Associació Ukhupacha rapelant per la paret de la Barreta i arribant als mausoleus de la cultura chachapoya. Kuélap, Perú. Ukhupacha Association caver rappeling on Barreta wall and reaching chachapoya's burials. Kuelap, Peru

Si aneu llegint el bloc o heu parlat amb mi segur que heu sentit la paraula Ukhupacha. Això és el que he escrit fins ara sobre el tema al meu bloc. Però, què és Ukhupacha? Ukhupacha som una associació que posa a disposició de científics de tot el món les tècniques espeleològiques de progressió vertical per arribar a llocs de difícil accés amb seguretat. I ho fem des de 3 vessants:

  • Formació
  • Portant els científics als llocs en qüestió
  • Anant-hi nosaltres mateixos i fent les tasques encarregades pels científics
Espeleòleg de l'Associació Ukhupacha rapelant per la paret del Tunupa per explorar unes possibles restes arqueològiques. Ollantaytambo, Cusco, Perú. Ukhupacha Association caver rappeling on Tunupa wall to investigate a potential archaeological remains. Ollantaytambo, Cusco, Peru.

Espeleòleg de l'Associació Ukhupacha rapelant per la paret del Tunupa per explorar unes possibles restes arqueològiques. Ollantaytambo, Cusco, Perú. Ukhupacha Association caver rappeling on Tunupa wall to investigate a potential archaeological remains. Ollantaytambo, Cusco, Peru.

Si bé les nostres exploracions s’han centrat en l’arqueologia a Machu Picchu també hem treballat en altres llocs de Perú i amb altres temes com pintures rupestres i amb biòlegs a Equador. I esperem poder ampliar el nostre camp a d’altres disciplines científiques.

Porto 4 anys com a fotògraf i també com a membre de l’Associació. De fet el més normal hagués estat que escrivís aquestes línies des de Perú però és el primer any que em quedo a caseta. Les expedicions, però, continuen, i enguany els companys d’Ukhupacha estan a Perú on ja han acabat d’impartir la setena edició del curs de “Especialització en Tècniques Espeleològiques de Progressió Vertical” de la Universitat Jaume I de Castelló. Després del curs comencen les exploracions, centrades a la zona de Machu Picchu i d’Ollantaytambo. A la zona de Machu Picchu tot just comencen ara els treballs, amb uns objectius centrats en la recerca de nous camins inques. Si voleu més detall sobre el tema podeu visitar el bloc de l’expedició. A Ollantaytambo els objectius es centren a la zona de Salapunku, concretament l’exploració d’un aqüeducte inca i una cova.

Segueixo amb nostàlgia el treball dels meus companys a Perú, però un dels motius pels quals no soc allà és que se m’ha anat acumulant el treball fet en els últims tres anys. Les pauses són bones, i en aquest cas m’ha permès agafar forces i completar el reportatge sobre les exploracions fetes a Machu Picchu, del qual en podeu veure un resum al meu web. Ara em toca acabar d’arrodonir dos reportatges més, el de les investigacions sobre les pintures rupestres d’Inkapintay, que he comentat abans, i el de l’àguila arpia. I per acabar “només” em quedarà publicar-ho, la tasca més difícil. Qui sap si en sortirà algun llibre…

Nou camí inca a Machupicchu. New inca trail to Machupicchu

11/05/2010

Escrit a Machupicchu el juliol de 2009.

 Desayuno en el comedor de los trabajadores de Machupicchu. Breakfast in the Machupicchu workers restaurant. Cusco, Peru.

Desayuno en el comedor de los trabajadores de Machupicchu. Breakfast in the Machupicchu workers restaurant. Cusco, Peru.

“05:30 h, comedor de los trabajadores de Machupicchu. Un tazón de crema de habas, uno o dos buenos platos de arroz con carne y verduras y mate de coca. Este es el desayuno que los empleados de mantenimiento y excavaciones de la ciudadela inca toman para soportar las duras jornadas de trabajo. Nosotros, al segundo día de trabajo, ya no dejamos de lado la crema de habas y apuramos el plato de arroz. Como espeleólogos de la Asociación Ukhupacha, estamos colaborando con el Instituto Nacional de Cultura de Perú (INC) en las investigaciones arqueológicas. Nuestras técnicas de progresión vertical están permitiendo el acceso a lugares antes inimaginables, donde los incas construían caminos vertiginosos y tambos o lugares de reposo y relevo de los chaskiq, los mensajeros del imperio.

Miembros del Proyecto Ukhupacha y del Instituto Nacional de Cultura de Cusco ascendiendo al cerro Machu Picchu en busca de nuevos caminos incas. Al fondo, la ciudadela prehispánica. Ukhupacha Project and Culture National Institute from Peru members climbing Machupicchu peak to explore new inca trails. At the background, the prehispanic citadelle.

Miembros del Proyecto Ukhupacha y del Instituto Nacional de Cultura de Cusco ascendiendo al cerro Machu Picchu en busca de nuevos caminos incas. Al fondo, la ciudadela prehispánica. Ukhupacha Project and Culture National Institute from Peru members climbing Machupicchu peak to explore new inca trails. At the background, the prehispanic citadelle.

Después del copioso desayuno iniciamos el ascenso al cerro Machupicchu, que con sus más de 3000 m de altura protege la ciudadela. A partir de aquí nuestros compañeros peruanos abren paso a golpe de machete entre la densa vegetación, descendiendo por la cara oeste de la montaña. Los arqueólogos del INC tienen indicios más que razonables de la existencia de un camino inca en este casi inexpugnable lado de la montaña. La vegetación, en cierto modo, ayuda a la progresión en el fuerte descenso, pero finalmente nos vemos obligados a instalar cuerdas para bajar más seguros.

Rápel de acceso para la exploración de un posible camino inca en la cara oeste del cerro Machu Picchu. Rappeling to explore a possible new inca trail in Machupicchu Peak's west face

Rápel de acceso para la exploración de un posible camino inca en la cara oeste del cerro Machu Picchu. Rappeling to explore a possible new inca trail in Machupicchu Peak's west face

El puesto de trabajo habitual de nuestros compañeros es el control de ascenso al Waynapicchu, la ruta montañera más solicitada de la ciudadela inca y también una de las más peligrosas por su verticalidad y aglomeraciones en lugares comprometidos. Pero ya hace años que recibieron nuestra formación en técnicas espeleológicas de progresión vertical y ahora son expertos en el manejo de cuerdas. Juntos, formamos un equipo compenetrado y complementado en cuanto a los conocimientos y habilidades de cada uno. Ellos, expertos conocedores del territorio y del manejo del machete. Nosotros, con más de 25 años de experiencia en la organización de expediciones espeleológicas. Todos, excelentes amigos.

Después de más de 150 m de descenso la intuición de los peruanos les hace detenerse y buscar indicios de camino por la zona. Ellos saben por donde discurrían los caminos y cómo se construían. Al cabo de pocos minutos se encuentra el primer muro de sustentación del camino. El estado de conservación es muy bueno, y ello permite con cierta facilidad recorrer todo el trazado. Hacia el norte el camino queda rápidamente cortado por un desprendimiento y no se sabe con certeza hacia donde se podría dirigir.

Muros del camino inca de la cara oeste del cerro Machu Picchu explorado por la Asociación Ukhupacha y el Instituto Nacional de Cultura de Cusco. Inca trail walls in Machupicchu peak's west face, explored by Ukhupacha Association and Culture National Institute from Cusco.

Muros del camino inca de la cara oeste del cerro Machu Picchu explorado por la Asociación Ukhupacha y el Instituto Nacional de Cultura de Cusco. Inca trail walls in Machupicchu peak's west face, explored by Ukhupacha Association and Culture National Institute from Cusco.

Hacia el sur… son más de las 12 y el arroz ya está en los pies. Es la hora del almuerzo y la fiambrera que nos han preparado en el comedor de los trabajadores queda rápidamente vacía. Más o menos lo mismo, arroz, patatas, y carne o tortilla con queso, todo acompañado con alguna verdura.

Reemprendemos la exploración hacia el sur, siempre a golpe de machete. El camino, colgado a 700 m de altura sobre el río Vilcanota, es variado y va adaptándose a las características del terreno para hacer la progresión fácil, a pesar de la sensación de vacío bajo los pies. Tendrá 1 m de ancho y está sustentado por muros de 4 a 5 m de altura. En 3 días de exploración conseguimos recorrer el camino al completo, conectándolo, hacia el norte, con el camino de ascenso al cerro Machupicchu y hacia el sur con Wairaqtampu, el tambo del viento. Han sido días emocionantes, pero esto no se acaba: Machupicchu esconde en sus entrañas numerosos sitios por descubrir, más que suficientes para una generación de espeleólogos y arqueólogos.”


%d bloggers like this: