Adéu Shanfoto

Camí vora el riu Galligants, Girona, Catalunya

Aquest és el primer bloc que vaig començar a escriure, en paral·lel amb Fotoecuador. Era el 2 de gener de l’any 2010. I ara venen temps de canviar la forma en la que em relaciono amb la fotografia. Toca fer dissabte, treure la pols, llençar unes coses i deixar espai als prestatges per encabir les noves. És per això que, després de més de 7 anys, amb pena, tanco aquest bloc.

Durant aquest temps he après com fer anar un bloc, una eina que em sembla extraordinària per comunicar. Un espai propi on la informació queda, s’indexa, es cerca i, de vegades, es troba. Molt diferent del que posem a les xarxes socials. Al bloc he après a comunicar-me en el món 2.0 (juntament amb Facebook, Twitter i LinkedIn) i parlar del que ens agrada: la fotografia. He compartit imatges, sentiments, pensaments, notícies i publicacions. Vosaltres heu aportat comentaris que ens han enriquit. Tot això queda.

Ara, per seguir en contacte en aquest món fotogràfic i virtual podem utilitzar el que ja era el meu bloc principal, Shanphoto, i la meva pàgina de Facebook. A reveure!

Adéu, Shanfoto!

Cursos de fotografia “Objectiu Muntanya”

La secció sobre fotografia de la revista Muntanya, Objectiu Muntanya, es trasllada a les aules!

És així com neixen els cursos de fotografia Objectiu Muntanya. Cursos temàtics, de durada reduïda, sense despeses d’allotjament i amb tracte personalitzat.

Temàtics: es centren en aspectes molt concrets de la fotografia, en situacions en les que ens trobem habitualment i de les que en traurem el màxim profit. Si no tens coneixements tècnics, no t’amoïnis, no serà la part important del curs.

Durada reduïda: generalment s’estructuraran en una classe teòrica, una de pràctica d’un dia com a molt i una trobada final per veure els resultats i comentar-los, tot aprenent a millorar.

Sense despeses d’allotjament: la durada i el format contribueixen a que paguis només per allò estrictament necessari.

Tracte personalitzat: com a màxim hi haurà 8 persones per tal de garantir una atenció personalitzada, especialment durant les pràctiques.

A dia d’avui hi ha programats els següents cursos:

6, 10 i 13 d’abril de 2016. OBJECTIU MUNTANYA: MAR DE MUNTANYES

Un curs teòric i pràctic per aprendre a fotografiar, des de privilegiats miradors, les muntanyes que s’estenen fins a l’infinit. Més informació a la web del CEC.

Vista cap al sud del mar de muntanyes des de Fontalba (Queralbs). Ripollès, Catalunya.

4, 8 i 11 de maig de 2016. OBJECTIU MUNTANYA: LES PERSONES A LA MUNTANYA

Un curs teòric i pràctic per aprendre a fotografiar les persones a la muntanya, ja sigui per documentar una ruta o com a complement indispensable d’un paisatge.

Muntanyera a la carena de la serra del Sirvent. Lles de Cerdanya, Catalunya.

INSCRIPCIONS

EMCEC, tel. 933 152 311 (de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 16:30 a 21), escola@cec.cat.

 

 

Nou bloc: shanphoto

No n’hi ha dos sense tres, de blocs!
El passat 15 de maig vaig estrenar el meu nou bloc en castellà Shanphoto. Però és que ja en tenia un altre, Fotoecuador!

I què faig ara, amb tres blocs? Shanphoto és, a partir d’ara, el meu bloc principal. L’he adaptat a les noves tendències i es pot llegir amb comoditat tant des d’una tablet com des d’un telèfon mòbil. Veig que em segueixen moltes persones d’arreu d’Espanya i d’Amèrica Llatina i és la meva resposta a les persones que s’interessen pel meu treball.

Això no vol dir, però, que abandoni aquest bloc. Aprofitaré per concentrar-me en temes relacionats amb els Països Catalans, que es també per on em moc més en aquesta etapa de la meva vida. I en la mesura de les meves possibilitats també l’aniré modernitzant. De la mateixa forma Fotoecuador seguirà el mateix camí, concentrant-se en els treballs que he fet a Equador.

Així que, ja sabeu, ens seguim veient per aquí. O per Shanphoto. O per Fotoecuador.

 

Inauguració exposició fotogràfica ObjectiuBCN. Inauguration ObjectiuBCN photo exhibition

 

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.
She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

 

El proper dimarts 10 de març de 2015 s’inaugura l’exposició d’ObjectiuBCN 2014 al Centre Cívic Can Felipa, a les 19.30. Hi esteu convidats, per suposat.

 

 

És una exposició dels que hem participat en aquest projecte al Centre Cívic Can Felipa. Cada centre cívic té la seva pròpia exposició, a la web d’ObjectiuBCN podeu consultar les dates.

La fotografia que he posat al principi és la que més m’agrada del treball que he realitzat, titulat Un altre consum. Però no estarà a l’exposició. Els projectes fotogràfics poden prendre camins insospitats, i l’edició gràfica i els resultats també. La primera idea era fer un reportatge sobre les associacions de consum ecològic, responsable i de proximitat. A mesura que anava escrivint sobre el projecte i fent i revisant fotografies sortien noves oportunitats i idees, i el projecte anava prenent forma, alhora que anava canviat. La persona que vaig fotografiar pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple i, de retruc, fibromiàlgia i fatiga crònica. No ha tingut més remei que aprendre a fer ella mateixa tots els productes elaborats que necessita (alguns d’alimentació, la majoria de neteja, higiene personal i cosmètica i alguns de manteniment de la llar). És un cas extrem d’autoconsum i té molta relació amb la filosofia de les associacions que estava fotografiant.

Aquesta fotografia podria explicar una història, potser junt amb d’altres. Però no la història que volia explicar, que finalment he resumit amb 11 fotografies. Són els misteris dels reportatges i de l’edició gràfica. Ens porten per camins insospitats, s’obren moltes portes, en travessem unes, en deixem unes altres. Qui sap si hi tornarem a passar.

OBJECTIU MUNTANYA, per aprendre fotografia

 

Secció “Objectiu muntanya” de la revista Muntanya. “Objectiu muntanya” section in the magazine “Muntanya”.

 

OBJECTIU MUNTANYA és la nova secció sobre fotografia de la revista Muntanya, de la que m’encarrego personalment. En ella posaré tot el meu coneixement i experiència per aportar continguts originals que ajudin tots els amants de la fotografia a millorar els seus resultats, a aprendre una mica més cada dia. I jo també n’apendré, és clar. Una tasca així m’obliga a repassar notes i replantejar conceptes, a intentar mirar des de fora com treballo amb la càmera per transmetre-ho. Perquè hi ha petits detalls en el treball fotogràfic que sovint passen desapercebuts per rutinaris que són i sovint no surten als llibres ni als tutorials, però en canvi són força útils.

El nom “Objectiu muntanya” va néixer al mateix temps que el projecte prenia forma, observant alguns llibres sobre fotografia i muntanya de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dels meus prestatges amb en Ferran Alexandri, qui dirigeix la revista. Un d’ells, de la meva biblioteca, es diu “Obiettivo montagna”, de Joe Bensen, i explica el desenvolupament paral·lel de la fotografia i de l’alpinisme des dels seus inicis fins finals del segle XX. Alpinisme i fotografia, dues activitats que han anat de la mà al CEC des dels seus inicis, com es pot veure a l’arxiu fotogràfic de l’entitat, i que continuen de la mà a la revista Muntanya, editada des de l’any 1970 i hereva de l’antiga revista “Montaña”. Per altra banda a la meva pàgina web shan (shan vol dir muntanya en mandarí), pots trobar nombroses fotografies sobre el tema, però més especialment a la galeria fotogràfica dedicada a les muntanyes i a les galeries sobre esports de muntanya.

Si vols gaudir de la revista Muntanya tens nombroses opcions. Els números antics te’ls pots descarregar de l’hemeroteca digital del CEC o llegir-los al lector ISSUU de Muntanya. A més et pots descarregar alguns dels últims articles publicats de la web del CEC. Si vols estar al dia i prefereixes el paper (fa goig!) et pots subscriure a la revista Muntanya o bé comprar-la en algunes llibreries especialitzades.

Cercant inspiració: Alta Garrotxa i Cap de Creus. Searching for inspiration: Alta Garrotxa and Cap de Creus

El número de març – abril de 2014 de la revista El Mundo de los Pirineos ha sigut alhora un repte i un descobriment per a mi. M’he encarregat de la redacció del monogràfic i del text i fotografies de les rutes (tant les del monogràfic com les rutes Pyrene&Acción) i de l’entrevista al personatge pirinenc. Al final us explico com he trobat la inspiració per a tanta lletra.

Portada de la revista “El mundo de los Pirineos” núm 98. Foto: Roger Rovira.

Ha sigut un repte per l’extensió i varietat del text que he hagut de redactar. I un descobriment perquè sempre hi ha quelcom de nou per conèixer. L’Alt Empordà és una comarca prou coneguda i que ja havia tractat en dues ocasions a la revista: un reportatge central sobre la part pirinenca de la comarca i un altre sobre les cales secretes del Cap de Creus. Malgrat això una comarca tan variada i interessant sempre té sorpreses amagades: els cetacis al Cap de Creus i el projecte NINAM, les cales Culip, Agulles, Portaló i Galladera, la ciutat de Figueres més enllà de Dalí…

Cala Fornells al vespre. Fornells cove at nightfall. Foto: Valentí Zapater

Però la cosa no s’acaba aquí: ens hem estès cap al nord i cap a l’oest. La Marenda, el tram de costa situat al nord de Portbou, era absolutament desconegut per a mi. I ha sigut un plaer conèixer-la. Camins de ronda, vinyes i vins, aigües transparents i pobles encisadors són alguns dels ingredients. El més interessant, però, ha sigut descobrir els tòpics de Cotlliure: la seva llum i els seus colors són una realitat impactant que s’ha de viure i sentir.

Cotlliure i la seva llum. Collioure and its light. Foto: Valentí Zapater.

I cap a l’oest l’Alta Garrotxa, un espai natural que m’ha captivat per l’extensió dels seus boscos atapeïts, envoltats d’altes cingleres i profunds engorjats. La ruta circular de 5 dies, publicada a la revista, m’ha permès capbussar-me en l’Alta Garrotxa i conèixer la seva essència. Si us agrada caminar us la recomano vivament.

L’Alta Garrotxa des de El Mont. Alta Garrotxa seen from El Mont. Foto: Valentí Zapater

Com he trobat inspiració per a tanta lletra? En la fase prèvia a la visita dels llocs la recollida d’informació sobre la zona és essencial. Recollida d’informació que de vegades és més productiva a una biblioteca que a un cercador d’internet. Però a més m’he anat nodrint a base de vídeos, llibres i revistes. Vídeos gràcies a les televisions a la carta (bàsicament TV3 i RTVE). Si haig de destacar algun és el documental “Entre el cel i la terra. La guerra dels Aiguamolls“, que explica la gestació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Revistes com Descobrir Catalunya i el seu número 58 sobre la plana del Rosselló. I l’Alta Garrotxa? Ben complicat. Poca informació. El més interessant i alhora inspirador ha sigut llegir la novel·la “La punyalada”, de Marià Vayreda, que descriu perfectament aquells paisatges i les formes de vida en una trama on l’amor, els bandolers i les misèries humanes són a cada pàgina.

Sobre el terreny, portava a sobre una llibreta a on, a més d’anotar qüestions pràctiques, posava lletres a sensacions que envaïen el cor i frases que em venien pel cap, especialment en els moments on caminava sense rumb, deixant-me endur per la intuïció. Aquests moments són essencials per a poder escriure. No n’hi ha prou amb visitar museus, botigues, restaurants, llocs emblemàtics, i prendre nota d’horaris, rutes, localitzacions i demès. Calen moments no planificats, oberts, sense rumb. És creant el buit, deixant espai, quan arriba la inspiració. I això també ho he fet al despatx, a l’hora d’escriure. En moments de bloqueig ha sigut millor deixar-ho córrer i anar a fer un tomb.

Aprofito per donar les gràcies a les persones que m’han ajudat a fer més fàcil el treball de camp, en especial als Amics de Sant Aniol d’Aguja, a Miquel Àngel Quiles i a Tomàs Admetlla i Salvatella (el pirinenc entrevistat).

Espero que us agradi la revista i espero les vostres opinions, l’heu llegida? Què hi trobeu a faltar? Coneixíeu l’Alta Garrotxa?

Com arxivo les meves fotografies a l’ordinador? How do I archive my photos on the computer?

Com puc arxivar les meves fotografies digitals a l’ordinador de forma que hi dediqui el mínim temps possible i que les trobi ràpidament? Dos casos concrets. Si vull fer un regal a un familiar i necessito fer una selecció de les millors fotografies d’aquella persona, com ho puc fer en poc temps? O bé, si un client em demana una fotografia d’un tema concret i vull buscar la millor fotografia que s’ajusti al que em demana, com ho puc fer ràpidament?

És important categoritzar i posar paraules clau a les fotografies per trobar-les després fàcilment

Tot plegat requereix establir unes pautes i criteris ben pensats a l’hora d’arxivar les nostres fotografies, tant si es tracta de fotografies personals com de professionals. En definitiva es tracta d’establir un fluxe de treball:

• establir una rutina per descarregar les fotografies
• decidir com anomeno les fotografies
• establir una estructura de carpetes
• introduir informació sobre les fotografies (les metadades)
• seleccionar, classificar i categoritzar
• emmagatzemar adequadament
• fer la còpia de seguretat
• fer còpies de les fotografies per penjar a les xarxes socials, enviar per email a un client, familiar o amic, publicar en un llibre o revista o bé fer una còpia en paper per penjar
• triar el software adequat per fer tot aquest treball de forma fiable, fàcil i ràpida

Tot aquest procediment s’ha d’escriure i descriure amb detall i tenir-ho a mà per fer-ho sempre igual. S’ha de tenir en compte el llarg termini: canvi d’ordinador, de programari, de suport de la informació, etc.

En el proper curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital parlaré d’aquest tema i us explicaré punt per punt les claus per crear aquest fluxe de treball a la vostra mida, ja sigueu aficionats o professionals.

Teniu un avanç del curs en un parell de posts que he escrit sobre nomenclatura de fotografies a un arxiu fotogràfic i programa gratuït per reanomenar arxius. Us espero!

Inscripcions al curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital

Més informació sobre cursos, tallers i viatges fotogràfics

Curs: gestió de l’arxiu fotogràfic digital. Course: managing your digital photographic archive

Trobes les fotografies a l’ordinador quan les necessites?

Una petita mostra de les fotografies de l’arxiu del fotògraf Valentí Zapater. A small sample of stock photography from Valenti Zapater, photographer

Quan l’arxiu fotogràfic digital creix la nostra memòria no és suficient per trobar les fotografies (la de l’ordinador sí). Avui en dia les eines per gestionar un arxiu fotogràfic digital són molt potents i el seu preu és assequible, fins i tot algunes són gratuïtes. Així, amb aquestes eines i una sèrie de bones pràctiques és possible plantejar-nos el següent objectiu: trobar les fotografies quan ho volem, en el mínim temps possible, amb la mínima inversió de recursos i que tot plegat perduri en el temps.

Aquest serà l’objectiu del proper curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital, que impartiré a Casanova Formación el proper dimecres 20/03/2013 a les 17 h. El programa serà el següent:

• Què li demanem al nostre arxiu de fotografies?
• Nomenclatura d’imatges, carpetes i la seva estructura.
• Metadades, ¿què són i per a què serveixen?
• Seleccionar i classificar.
• Originals i derivats.
• Cercar i trobar les fotografies.
• Còpia de seguretat.
• Canvi de suport d’emmagatzematge i de software.
• Exemples de programes: visors i catalogadors.

Enllaços:

• Més informació.
• Inscriu-te!.

Taller de fotografia a Barcelona (tardor 2012). Photography workshop in Barcelona

Aquesta tardor impartiré un taller de fotografia al Centre Cívic Can Castelló, a Barcelona. És un taller que ja fa anys que es realitza i estaré sustituïnt l’excel·lent fotògrafa i professora Lídia Carbonell. La majoria dels alumnes el fan trimestre rera trimestre i van evolucionant, malgrat això sempre es fa un repàs de conceptes bàsics a l’inici del curs per tal que els nouvinguts es posin al dia, tant si són nous en la fotografia com si volen consolidar una bona base teòrica.

La Torre Agbar i el Pont de Calatrava des del Pont del Treball, Barcelona. Agbar tower and Calatrava bridge from Treball bridge, Barcelona.

El nucli principal del taller serà el reportatge i els temes fotogràfics es triaran tenint en compte els interessos dels alumnes. L’estructura bàsica del programa serà la següent: 1h30 de teoria, 2 h de pràctiques i 1h30 comentant i aprenent sobre les fotografies fetes. És una estructura que vaig adoptar fa pocs anys i he vist que s’aprèn molt i cansa poc.

Per a inscripcions us podeu adreçar al Centre Cívic Can Castelló, C/ Can Castelló, 1-7, 08021 Barcelona, Tel.: 932417874, E-mail: infocastello@esport3.org, fins el 21 de setembre. El preu és de 96.80 €, les places són limitades i s’esgoten de seguida! Més informació sobre les inscripcions.

Us deixo amb el programa, us espero!

TALLER DE FOTOGRAFIA: RETRAT I REPORTATGE
CENTRE CÍVIC CAN CASTELLÓ
18 d’octubre a 20 de desembre de 2012
Professor: Valentí Zapater

Dijous 18 d’octubre, 10:30 – 12:30
Presentació del curs, els alumnes i el professor.
Teoria. La composició: què ens agrada i no de una fotografia?
Porteu les tres fotografies que més us agradin per comentar-les!

Dijous 25 d’octubre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: la composició.

Dijous 8 de novembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet
Teoria: repàs de conceptes bàsics: pel·lícula i sensors; la càmera; el trio: diafragma, velocitat i ISO.

Dijous 15 de novembre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: ús dels conceptes bàsics.

Dijous 22 de novembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Teoria: el reportatge.

Dijous 29 de novembre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: reportatge.

Dijous 13 de desembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Teoria: les persones i l’entorn.

Dijous 20 de desembre, 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Cloenda.

Em quedo a Barcelona. I’m staying in Barcelona.

La ciutat de Barcelona als peus de la Torre de Collserola. Collserola tower over Barcelona city.

Enyoro despertar-me amb el so del gran tinamú (Tinamus major). Sempre sonava puntualment a les 5 del matí, tant exòtic i especial. Em llevava silenciosament i pujava les escales fins l’observatori que Raúl, propietari de la reserva Itapoa, té muntat a la part de dalt de la casa. Si ell no hi era no trigava massa en arribar. Junts, en silenci, observàvem com s’anava aclarint i com s’anava succeint una rítmica successió de cants d’ocells, un darrera l’altra, cada espècie a la seva hora, cada matí igual però diferent degut a la gran biodiversitat de la zona. Alguns només els sentíem, d’altres els arribàvem a observar.

Fa unes setmanes que esperava que aquest moment tornés a arribar aviat, abans de cap d’any. Estava ben ansiós de tornar-hi. Però sentia que alguna cosa no encaixava, com si els engranatges estiguessin plens d’un oli ben brut i dens. Finalment ho he vist: no haig de marxar a viure a Equador. Poc a poc els engranatges han començat a moure’s suaument, sense sorolls estridents, i tot ha començat a encaixar.

Marxar a viure a un altre país sense cap contracte de feina és un repte. És com tornar a començar. Com quan vaig decidir ser fotògraf. Fer nous contactes i buscar nous projectes. Es triga uns anys en arribar a una situació més o menys estable. Però si no es prova no se sap. I així ho he fet i he vist, després d’un temps, que el projecte no encaixava amb la vida familiar.

No han sigut qüestions professionals, no. Per sort la decisió ha servit per consolidar els projectes més importants a Equador i descartar aquells que no anaven pel bon camí. Ara tinc més força que mai per impulsar aquests projectes que em permetran viatjar a Equador de tant en tant i gaudir del país amb els meus amics. I tenir present que les coses poden canviar demà mateix.

Els inescrutables camins de la vida. The inscrutable ways of life. Xihai Grand Canyon, Huangshan, China

Més important encara ha sigut el camí recorregut, ple de revolts tancats i cruïlles amagades. Per sort he circulat a una velocitat prudent, gaudint dels paisatges, deixant coses enrere i descobrint i recuperant de noves. He après a viure amb poc i permetent-me canvis que d’altra manera seria impossible fer-los. He desenterrat valors que tenia por que sortissin. I he recuperat moltes hores d’observació de fauna, com en els vells temps. Tot plegat em dóna molta energia per seguir endavant.

Enyoro aquells vespres a la selva de la serra de Canandé. S’anava fent fosc i poc a poc s’esborrava la imatge de la última espècie nova d’ocell que calia afegir a la llista de les que s’havien vist fins el moment a la Reserva Itapoa. El cel, entre les capçades dels gegantins arbres, passava de blau a lila fosc i contrastava amb el taronja de les nostres cares il·luminades pel foc. La mirada, la ment i l’ànima es perdien entre la vegetació i no volien sortir d’aquell paradís, una de les últimes selves plujoses tropicals del pacífic americà.