8 formes de destacar les persones en el paisatge

Des de fa segles les persones complementen les imatges de paisatges, ja sigui per tal d’aportar dimensió o amb alguna altra intenció. A les pintures xineses de fa més de 500 anys ja apareixen persones i d’altres elements humans que donen una idea de les dimensions dels elements del paisatge.

Una pintura de l’artista Dong Yuan, segle X, Xina.

És una presència discreta que sovint té un significat místic, especialment a l’estil Shan shui. Quelcom semblant succeeix durant el romanticisme. Es representaven paisatges ideals, amenaçats a Europa per la revolució industrial, paisatges per descobrir a Nord-amèrica. És el paradís perdut, del que les persones en formem part.

Amb la fotografia, a la segona meitat del segle XIX, succeeix quelcom semblant. Tot i que, més enllà del romanticisme, cal afegir els fotògrafs alpinistes, com Vittorio Sella. A més de fotografiar paisatges deixen constància de les seves activitats amb la fotografia. És en aquests casos on la figura humana al paisatge pren més rellevància.

Com destacar les persones al paisatge?

Tot repassant les meves fotografies m’he trobat que ho faig de 8 formes diferents que no s’exclouen entre si.

 

Siluetes. “La Ensillada”. Al fons, l’Illiniza nord. Reserva Ecológica los Ilinizas. El Chaupi (Cotopaxi, Equador)

 

Retallar una persona ben il·luminada contra una zona fosca. Muntanyenc retallat contra l’ombra tot baixant del Pas dels Gosolans, a la ruta dels Segadors, Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus). Berguedà (Catalunya).

 

Destacar mitjançant el color. Ferran Espadas, del projecte Ukhupacha, al relleix superior o núm. 1 de la Barreta, al primer dia de l’exploració dels mausoleus Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú.

 

Il·luminar la persona amb el flaix, preferiblement sobre un fons fosc. Ferratista a la via ferrada Regina, final del 2on tram. Al fons l’embassament d’Oliana. Serra d’Aubenç, Peramola (Alt Urgell,  Catalunya).

 

Emmarcar. Muntanyenc a l’estany de Bacivers, camí del Pic de Bastiments (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

 

Cercar un fons llunyà que no distregui, tot aprofitant un cim o canvi de rasant. Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l’Estanyet, vall de Besiberri (Pirineus). Alta Ribagorça, Catalunya.

 

Aprofitar les línies en la composició per tal de conduir la mirada al subjecte. Muntanyenc al coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

 

Patrons, especialment diverses persones a la mateixa posició i a la mateixa distància les unes de les altres. Muntanyencs arribant al coll de Noufonts, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

 

Al proper curs “Objectiu Muntanya” explicaré amb detall tot això i més. Aprendràs a fotografiar les persones a la muntanya, ja sigui per documentar una ruta o com a complement indispensable d’un paisatge. El curs es farà a Barcelona els dies 4, 8 i 11 de maig. Més informació i inscripcions a la pàgina web del CEC. També podeu trucar al telèfon 93 315 23 11 o escriure a escola@cec.cat.

OBJECTIU MUNTANYA, per aprendre fotografia

 

Secció “Objectiu muntanya” de la revista Muntanya. “Objectiu muntanya” section in the magazine “Muntanya”.

 

OBJECTIU MUNTANYA és la nova secció sobre fotografia de la revista Muntanya, de la que m’encarrego personalment. En ella posaré tot el meu coneixement i experiència per aportar continguts originals que ajudin tots els amants de la fotografia a millorar els seus resultats, a aprendre una mica més cada dia. I jo també n’apendré, és clar. Una tasca així m’obliga a repassar notes i replantejar conceptes, a intentar mirar des de fora com treballo amb la càmera per transmetre-ho. Perquè hi ha petits detalls en el treball fotogràfic que sovint passen desapercebuts per rutinaris que són i sovint no surten als llibres ni als tutorials, però en canvi són força útils.

El nom “Objectiu muntanya” va néixer al mateix temps que el projecte prenia forma, observant alguns llibres sobre fotografia i muntanya de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dels meus prestatges amb en Ferran Alexandri, qui dirigeix la revista. Un d’ells, de la meva biblioteca, es diu “Obiettivo montagna”, de Joe Bensen, i explica el desenvolupament paral·lel de la fotografia i de l’alpinisme des dels seus inicis fins finals del segle XX. Alpinisme i fotografia, dues activitats que han anat de la mà al CEC des dels seus inicis, com es pot veure a l’arxiu fotogràfic de l’entitat, i que continuen de la mà a la revista Muntanya, editada des de l’any 1970 i hereva de l’antiga revista “Montaña”. Per altra banda a la meva pàgina web shan (shan vol dir muntanya en mandarí), pots trobar nombroses fotografies sobre el tema, però més especialment a la galeria fotogràfica dedicada a les muntanyes i a les galeries sobre esports de muntanya.

Si vols gaudir de la revista Muntanya tens nombroses opcions. Els números antics te’ls pots descarregar de l’hemeroteca digital del CEC o llegir-los al lector ISSUU de Muntanya. A més et pots descarregar alguns dels últims articles publicats de la web del CEC. Si vols estar al dia i prefereixes el paper (fa goig!) et pots subscriure a la revista Muntanya o bé comprar-la en algunes llibreries especialitzades.

Com arxivo les meves fotografies a l’ordinador? How do I archive my photos on the computer?

Com puc arxivar les meves fotografies digitals a l’ordinador de forma que hi dediqui el mínim temps possible i que les trobi ràpidament? Dos casos concrets. Si vull fer un regal a un familiar i necessito fer una selecció de les millors fotografies d’aquella persona, com ho puc fer en poc temps? O bé, si un client em demana una fotografia d’un tema concret i vull buscar la millor fotografia que s’ajusti al que em demana, com ho puc fer ràpidament?

És important categoritzar i posar paraules clau a les fotografies per trobar-les després fàcilment

Tot plegat requereix establir unes pautes i criteris ben pensats a l’hora d’arxivar les nostres fotografies, tant si es tracta de fotografies personals com de professionals. En definitiva es tracta d’establir un fluxe de treball:

• establir una rutina per descarregar les fotografies
• decidir com anomeno les fotografies
• establir una estructura de carpetes
• introduir informació sobre les fotografies (les metadades)
• seleccionar, classificar i categoritzar
• emmagatzemar adequadament
• fer la còpia de seguretat
• fer còpies de les fotografies per penjar a les xarxes socials, enviar per email a un client, familiar o amic, publicar en un llibre o revista o bé fer una còpia en paper per penjar
• triar el software adequat per fer tot aquest treball de forma fiable, fàcil i ràpida

Tot aquest procediment s’ha d’escriure i descriure amb detall i tenir-ho a mà per fer-ho sempre igual. S’ha de tenir en compte el llarg termini: canvi d’ordinador, de programari, de suport de la informació, etc.

En el proper curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital parlaré d’aquest tema i us explicaré punt per punt les claus per crear aquest fluxe de treball a la vostra mida, ja sigueu aficionats o professionals.

Teniu un avanç del curs en un parell de posts que he escrit sobre nomenclatura de fotografies a un arxiu fotogràfic i programa gratuït per reanomenar arxius. Us espero!

Inscripcions al curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital

Més informació sobre cursos, tallers i viatges fotogràfics

Com explicar una història amb imatges? The photographer’s story, by Michael Freeman

Com fer un reportatge fotogràfic? Explicar una història amb imatges és un dels grans reptes de la majoria de fotògrafs i un dels àmbits en els que acostumem a anar més coixos. Podrem tenir bon ull fotogràfic, construir composicions atractives, captar l’instant decissiu, dominar la tècnica fotogràfica, les càmeres i els programes informàtics per aconseguir, finalment, una fotografia que transmeti allò que volem. Però molt sovint cal anar més enllà i explicar una història amb imatges. I no és gens fàcil.

Doble pàgina d’obertura del reportatge “Los Caminos del Inca” a la revista National Geographic d’abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. “The Inca Trails” National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Conscient d’aquesta dificultat fa anys que estic a l’aguait de llibres i cursos per millorar la meva narrativa fotogràfica. I la veritat és que hi ha ben poques fonts, a banda de l’autoaprenentatge conscient que es pot fer visitant exposicions i llegint llibres i revistes, cosa absolutament obligada per a qualsevol fotògraf que vulgui progressar. Finalment, però, ha aparegut un llibre que omple el buit sobre el tema: The photographer’s story, de Michael Freeman. Anem a veure que s’hi cou al seu interior.

A la primera part el llibre desgrana les diferents parts d’un reportatge. De manera molt resumida són introducció, desenvolupament, clímax i desenllaç. Bé, això és extensiu a molts tipus de narrativa, com pugui ser el cinema o una novel·la. El cas és que explica amb detall aquestes parts posant nombrosos exemples de reportatges seus i d’altres autors. I no falta aquí una anàlisi detallada d’un clàssic de W. Eugene Smith com és Country Doctor, publicat a la revista LIFE el 1948.

A la segona part classifica els reportatges de forma bastant simple: persones, llocs, com es va fer?, productes, activitats, col·leccions, institucions i conceptes. Per explicar-ho posa i analitza reportatges seus com a exemple. Després tracta un aspecte força interessant, el tema del reportatge i també el que ell anomena “agenda“, que potser podriem traduïr com a intenció, és a dir, el missatge subjacent d’un reportatge, que pot venir donat, per exemple, per interessos polítics, econòmics, etc. Finalment parla del guió fotogràfic, aquella eina imprescindible que desenvolupem per organitzar un reportatge: una llista d’esdeveniments del lloc que volem fotografiar (festes populars, per exemple), indrets interessants, contactes, etc. En un post sobre el reportatge de les cales del cap de Creus parlo una mica sobre el tema.

A la tercera part, finalment, parla de la tria de fotografies en casos de suports molt diferents, des de les revistes a les tauletes tàctils.

El mèrit d’aquest llibre és que, pel que jo sé, és el primer en recollir els aspectes essencials a tenir en compte per fer un reportatge fotogràfic. Li manca, però, aprofundir en els aspectes purament narratius, allò que ens explica un conjunt de fotografies més pel seu contingut que no pas per la seva estètica. Quines fotografies triem per transmetre el nostre missatge? Quines eines i mètodes hi ha per fer-ho? Per sort, a més dels llibres hi ha els cursos. I a casa nostra tenim un grapat de bons professionals. Alguns dels que han tractat aquest tema són David Airob, Rafa Badia i Maria Rosa Vila. He treballat amb ells o bé he assistit a algún dels seus tallers, i us puc assegurar que se n’aprèn molt. Maria Rosa està últimament molt activa i està impartint el seu taller d’edició gràfica arreu, combinat amb tallers d’altres persones i temàtiques.

Així que ja sabeu, sigui amb un llibre, amb un curs o, millor, amb totes dues coses, ja no hi ha excusa per no aprendre edició gràfica. Per cert, coneixeu algún altre llibre o curs sobre el tema?

Curs: gestió de l’arxiu fotogràfic digital. Course: managing your digital photographic archive

Trobes les fotografies a l’ordinador quan les necessites?

Una petita mostra de les fotografies de l’arxiu del fotògraf Valentí Zapater. A small sample of stock photography from Valenti Zapater, photographer

Quan l’arxiu fotogràfic digital creix la nostra memòria no és suficient per trobar les fotografies (la de l’ordinador sí). Avui en dia les eines per gestionar un arxiu fotogràfic digital són molt potents i el seu preu és assequible, fins i tot algunes són gratuïtes. Així, amb aquestes eines i una sèrie de bones pràctiques és possible plantejar-nos el següent objectiu: trobar les fotografies quan ho volem, en el mínim temps possible, amb la mínima inversió de recursos i que tot plegat perduri en el temps.

Aquest serà l’objectiu del proper curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital, que impartiré a Casanova Formación el proper dimecres 20/03/2013 a les 17 h. El programa serà el següent:

• Què li demanem al nostre arxiu de fotografies?
• Nomenclatura d’imatges, carpetes i la seva estructura.
• Metadades, ¿què són i per a què serveixen?
• Seleccionar i classificar.
• Originals i derivats.
• Cercar i trobar les fotografies.
• Còpia de seguretat.
• Canvi de suport d’emmagatzematge i de software.
• Exemples de programes: visors i catalogadors.

Enllaços:

• Més informació.
• Inscriu-te!.

Taller de fotografia a Barcelona (tardor 2012). Photography workshop in Barcelona

Aquesta tardor impartiré un taller de fotografia al Centre Cívic Can Castelló, a Barcelona. És un taller que ja fa anys que es realitza i estaré sustituïnt l’excel·lent fotògrafa i professora Lídia Carbonell. La majoria dels alumnes el fan trimestre rera trimestre i van evolucionant, malgrat això sempre es fa un repàs de conceptes bàsics a l’inici del curs per tal que els nouvinguts es posin al dia, tant si són nous en la fotografia com si volen consolidar una bona base teòrica.

La Torre Agbar i el Pont de Calatrava des del Pont del Treball, Barcelona. Agbar tower and Calatrava bridge from Treball bridge, Barcelona.

El nucli principal del taller serà el reportatge i els temes fotogràfics es triaran tenint en compte els interessos dels alumnes. L’estructura bàsica del programa serà la següent: 1h30 de teoria, 2 h de pràctiques i 1h30 comentant i aprenent sobre les fotografies fetes. És una estructura que vaig adoptar fa pocs anys i he vist que s’aprèn molt i cansa poc.

Per a inscripcions us podeu adreçar al Centre Cívic Can Castelló, C/ Can Castelló, 1-7, 08021 Barcelona, Tel.: 932417874, E-mail: infocastello@esport3.org, fins el 21 de setembre. El preu és de 96.80 €, les places són limitades i s’esgoten de seguida! Més informació sobre les inscripcions.

Us deixo amb el programa, us espero!

TALLER DE FOTOGRAFIA: RETRAT I REPORTATGE
CENTRE CÍVIC CAN CASTELLÓ
18 d’octubre a 20 de desembre de 2012
Professor: Valentí Zapater

Dijous 18 d’octubre, 10:30 – 12:30
Presentació del curs, els alumnes i el professor.
Teoria. La composició: què ens agrada i no de una fotografia?
Porteu les tres fotografies que més us agradin per comentar-les!

Dijous 25 d’octubre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: la composició.

Dijous 8 de novembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet
Teoria: repàs de conceptes bàsics: pel·lícula i sensors; la càmera; el trio: diafragma, velocitat i ISO.

Dijous 15 de novembre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: ús dels conceptes bàsics.

Dijous 22 de novembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Teoria: el reportatge.

Dijous 29 de novembre, 10:30 – 12:30
Pràctiques: reportatge.

Dijous 13 de desembre 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Teoria: les persones i l’entorn.

Dijous 20 de desembre, 10:30 – 13:30
Aprendre de les fotografies que hem fet.
Cloenda.

Aprendre la professió de fotògraf. Learning a profession: photographer

El fotògraf Jordi Vidal fent fotos amb una càmera de 9x12. Jordi Vidal, photographer, taking photos with a 5x4 inches camera

Quan vaig decidir que volia ser fotògraf li ho vaig comentar a una amiga i em va presentar el fotògraf Jordi Vidal i Fugardo. Vam organitzar un dinar per parlar del tema i el Jordi em va acabar dient que ni se m’acudís, que seria la ruïna. Des d’aquell dinar han passat 12 anys i el Jordi, un professional amb fonaments, m’ha ensenyat moltes coses sobre la tècnica fotogràfica. Si ara algú em demanés el mateix consell li diria que si ho porta molt endins i li fa il·lusió, endavant, però que és una professió molt i molt difícil i fer-se un espai requereix anys i constància. I aprendre coses que ningú li ensenyarà a base d’assaig i error, i també de sentit comú. L’altra dia pensava en això i trobava que falten algunes peces en el trencaclosques. Quines?

La perillosa vida d'un fotògraf. The dangerous life of a photographer.

Sincerament, pensava que calia anar a Nova York o Londres per trobar formació de qualitat en fotografia. I no dec ser l’únic. Però parlant del tema amb professors com Rafa Pérez, Tino Soriano, Lídia Carbonell i Quim Farrero he vist que a Catalunya tenim molt bones  escoles. Una altra cosa és que alguns títols de l’estranger venguin més, però això son figues d’un altre paner i a més es paguen ben cares. En fi, ja saps, si vols ser fotògraf el millor que pots fer és invertir en una bona escola, i no cal anar gaire lluny. També es pot aprendre a base de tutorials, llibres i cursos, tot combinant-ho amb treballar d’ajudant d’un bon fotògraf i mestre, si som capaços de dedicar-li prou temps.

Però estem parlant d’una professió, de guanyar-se la vida. I això, qui t’ho ensenya? Una bona forma de començar són els cursos de Barcelona Activa, UOC o SDE, aquests últims magnífics, per cert. Però no n’hi ha prou. Al cap i a la fi són cursos genèrics i cal una formació més específica en el món de la fotografia. De forma transversal s’ensenya quelcom a les escoles de fotografia, fins i tot hi ha alguna assignatura al CITM i a l’IEFC. I molt tímidament comença a aparèixer alguna informació escadussera a la xarxa. Però no hi ha llibres ni cursos específics preparats per professionals de llarg recorregut amb prou experiència per a ensenyar el negoci. Per trobar això ens hem d’anar fora. Als Estats Units, per exemple, hi ha l’oportunitat d’escollir estudiar fotografia enfocant els estudis a una futura professió. Només cal veure, a títol d’exemple, el programa del New York Institute of Photography, Academy of Art University, o Wedding Photography Certificate Program del Brooks Institute of Photography. Per altra banda els prestatges estan farcits de llibres dedicats exclusivament al negoci de la fotografia, en anglès, per suposat. Fins i tot em sembla un excés. Però segur que entre tanta oferta n’hi deu haver algun de bo. Jo en conec un que no està malament: John Shaw’s business of nature photography. Un llibre útil, amb informació eminentment pràctica. A més dels prestatges tenim la xarxa: hi ha tal quantitat d’informació, tutorials, cursos en línia i webinars en anglès que mareja.

Per què no hi ha llibres i cursos sobre el negoci de la fotografia en català o castellà? No ho sé, però penso que aquí la paraula negoci té connotacions negatives per a moltes persones.

En qualsevol cas si vols ser fotògraf professional no tens més remei que invertir una part del teu temps a aprendre el negoci.

Però aquí no s’acaba el tema, per sobre de tot encara hi ha una altra capa que ho embolcalla tot i que ens afecta absolutament, siguem fotògrafs o no. Al cap i a la fi som persones i tenim pors i limitacions que ens impedeixen anar més enllà. Obstacles que ens poden impedir aconseguir els nostres objectius per molt bons que siguem en la tècnica fotogràfica, en transmetre un missatge, en captar el moment o en portar un negoci. Aprendre a conèixer-nos i a créixer com a persones és quelcom que, per desgràcia, no s’ensenya prou a l’escola. Bloqueigs amb els diners (pensaments del tipus “tots els rics són uns lladres” en poden ser una pista), por a que et diguin que no a una proposta de feina, manca de constància per acabar els treballs, excés de perfeccionisme, poca valoració del treball fet quan és bo i dificultats en la comunicació amb les persones en són només alguns exemples.

En resum, no n’hi ha prou amb la formació fotogràfica: aprendre a guanyar-se la vida i créixer com a persona són dues assignatures pendents en aquest país, dues peces més del trencaclosques.