Posts Tagged ‘fauna’

Equador megadivers (i V): el “Chocó”. Megadiverse Ecuador (V and last): the “Chocó”.

10/11/2011
Reserva Itapoa Reserve Choco

Riu i cascada a la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Equador. River and fall in Itapoa Reserve.

5a i última part d’aquesta sèrie de posts que resumeixen l’audiovisual Equador megadivers, de l’Amazònia a la costa.

Els boscos del Chocó – Darién són els únics boscos plujosos tropicals del pacífic americà. Els trobem des d’Equador fins el sud de Panamà i constitueixen una de les zones més plujoses del món.

Des del punt de vista biològic el Chocó es caracteritza per una elevada biodiversitat (1250 espècies de plantes per km2) i una taxa molt elevada d’endemismes, de les més altes del món pel que fa als ocells.

A més la regió es considera un hotspot. Un hotspot és una regió biogeogràfica que és un important reservori de biodiversitat i està amenaçada. Concretament un hotspot ha de tenir un 0.5 % o 1500 espècies de plantes vasculars com a endèmiques i ha d’haver perdut més del 70 % de la seva vegetació primària. Desgraciadament el Chocó és un hotspot. Considerant també els boscos tropicals secs de la costa (hotspot Tumbes-Chocó-Magdalena), l’endemisme va del 3.9 % dels mamífers al 45.8 % dels peixos, passant pel 12.4 % dels ocells. Un exemple és el Trogon comptus, un ocell que només el podem trobar en algunes zones de l’oest d’Equador i Colòmbia.

Choco_Trogon_comptus

Trogón del Chocó. Choco Trogon (Trogon comptus)

Al Chocó equatorià no hi havia hagut colonització fins els anys 60, quan va començar la construcció de carreteres i les prospeccions petrolieres i de minerals. A les zones planeres pràcticament no queda bosc, i les principals amenaces són les plantacions de palma africana (per produïr greixos vegetals i biodièsel), la tala de fusta il·legal i l’obertura de pistes que afavoreixen la colonització. Les grans fronteres de la destrucció són els rius i les serres, com el riu Canandé al peu de la serra del mateix nom. Fins aquí arriben les carreteres i molt poques pistes per vehicles el travessen.

Saltem a l’altra banda del riu Canandé per un pont peatonal de cables d’acer i fustes. A mesura que ens endinsem a les muntanyes van desapareixent les pastures i les plantacions. Ens acompanya el nostre amic Raúl Nieto, propietari de més de 100 ha de bosc, la Reserva Itapoa, que mira d’ampliar i protegir. Després de 7 h de caminar arribem al cor d’aquest petit paradís on hi ha una cabana amb l’espai adequat per cuinar i dormir després d’una excitant jornada d’observació de fauna.

En Raúl manté aquesta finca gràcies a les estades que hi organitza per turistes, als programes de voluntariat i a la petita plantació de cacau i cafè ecològic que té. Per sort no està sol i cada vegada hi ha més gent que compra selva per protegir-la, una lluita desigual contra les multinacionals de la fusta, la mineria i l’oli de palma. Encara hi ha esperança.

Dona il·luminada per foguera. Woman iluminated by a bonfire

Una nit a la Reserva Itapoa ens fa pensar en els tresors que tenim al planeta. One night in Itapoa Reserve thinking about the wonderful world of Nature.

Si voleu conèixer el Chocó i altres zones d’Equador no dubteu a contactar amb mi a info@shan.cat. Us organitzaré un viatge de natura o fotogràfic a mida amb els millors guies locals, com Raúl, per conèixer de primera mà la natura equatoriana.

Anuncis

Equador megadivers (IV): la costa. Megadiverse Ecuador (IV): the coast

26/10/2011
Platja de Tortuguita, Machalilla. Tortuguita Beach, Machalilla.

Platja de Tortuguita i bosc tropical sec, Parc Nacional Machalilla. Tortuguita Beach and dry tropical forest, Machalilla National Park

Aquí teniu la 4ª part del resum del meu audiovisual Equador megadivers, de l’Amazònia a la costa.

La zona litoral d’Equador, deixant de banda les planes interiors de la regió anomenada “costa”, té una enorme varietat de paisatges i ecosistemes, fins i tot si només tenim en compte la costa central, que és la zona que conec. Els boscos tropicals secs, els aiguamolls, els manglars, les platges i els penya-segats són els ambients que trobem aquí.

Només queda un 1 % de l’extensió original del bosc sec a Equador, i per això cal considerar extraordinària l’extensió que hi trobem al Parc Nacional Machalilla, vora Puerto López. Caminant per alguna de les seves rutes podem gaudir de la fotografia dels detalls del bosc o, si som silenciosos, podrem observar algun cérvol i, per suposat, nombroses espècies d’ocells.

Flors caigudes de Cordia lutea. Fallen flowers of Cordia lutea

Flors caigudes de Cordia lutea, Parc Nacional de Machalilla. Fallen flowers of Cordia lutea, Machalilla National Park.

A la costa del parc es pot gaudir de l’espectacle dels ocells marins, des dels pelicans i fragates (unes veritables especialistes en robar el peix als pescadors) fins les tres espècies de mascarells de l’illa de la Plata.

Sula granti (piquero de Nazca, Nazca booby)

Sula granti (mascarell de Nazca) a l'illa de la Plata, Machalilla. Nazca booby, la Plata island, Machalilla.

Vora la costa hi ha zones humides d’importància internacional com els aiguamolls de la Segua. Tot seguint cap a l’oest el riu Chone, que forma aquests aiguamolls, hi trobem una zona de manglars, la reserva Isla Corazón: entre aquests dos llocs, la Segua i Isla Corazón, la varietat d’ocells aquàtics que es pot observar és extraordinària.

Si us decidiu per visitar Puerto López no deixeu d’acostar-vos a l’hosteria Itapoa. És un lloc senzill, tranquil i molt agradable portat per Maria i Raúl. Us hi podreu allotjar a les seves cabanes i gaudir d’una interessant conversa amb els propietaris, tot acompanyat per un deliciós esmorzar amb la xocolata de producció ecològica que Raúl conrea a la reserva Itapoa.

En el proper i últim post d’Equador megadivers parlaré sobre el Chocó equatorià, concretament sobre els boscos tropicals humits de l’oest d’Equador i de la tasca que està fent Raúl a la reserva Itapoa per conservar-los.

Equador megadivers (III): la serra. Megadiverse Ecuador (III): the “Sierra”

11/10/2011
Cotopaxi des de Antisana. Cotopaxi from Antisana

El Cotopaxi des de la Reserva Ecològica Antisana. Cotopaxi from Antisana Ecological Reserve

Aquí teniu la 3ª part del resum del meu audiovisual Equador megadivers, de l’Amazònia a la costa.

En aquest viatge imaginari des de l’Amazònia, a mesura que ens desplacem cap a l’oest es guanya en alçada i anem passant diferents pisos de vegetació que aporten una extraordinària diversitat. És així que arribem a la serra, on hi ha el límit del bosc cap als 3000 m. Aquí el temps és extraordinàriament canviant i inestable, més plujós a l’hivern (de novembre a maig). A Quito, per exemple, diuen que hi plou 13 mesos a l’any.

Per sobre del límit del bosc hi ha el pàram, formació majoritàriament herbàcia dominada per gramínies; no m’estendré en la seva descripció, ja que ho vaig fer anteriorment en un post sobre la Reserva Ecològica Antisana i el projecte Cóndor. Només cal afegir que els espais oberts de la serra son el territori de cacera de moltes rapinyaires i un bon lloc per observar-les. Així, el caracara curiquingue (Phalcoboenus carunculatus) es pot veure gratant el terra a la cerca de cucs i l’aligot variable (Buteo polyosoma), més esquerp, observant el pàram per caçar algun conill.

Buteo polyosoma (gavilán variable, variable hawk, aligot variable)

Buteo polyosoma (gavilán variable, variable hawk, aligot variable). Reserva Ecològica Antisana. Pintag (Pichincha, Ecuador)

El que més m’ha sorprès del pàram, però, són uns retalls de bosc ben curiosos. I direu, no estem per sobre del límit del bosc? Sí, però en algunes zones protegides i de difícil accés creixen aquests boscos de conte de fades, els boscos de l’arbre de paper. Aquesta curiosa distribució fa pensar que és el resultat de la intervenció humana en un indret on la fusta és molt preuada.

Els boscos d’arbre de paper (gènere Polylepis) són màgics: arbres centenaris de troncs retorçats, coberts de molsa, líquens i falgueres, perforen la boira com un tirabuixó, intentant esquinçar-la per fugir de la humitat i el fred. Boscos màgics que m’han captivat i que encara no he pogut conèixer amb profunditat.

Bosc de Polylepis a Yanacocha. Polylepis wood at Yanacocha

Bosc de Polylepis sp. (arbre de paper) a la boira. Reserva Yanacocha. Quito (Pichincha, Equador). Polylepis sp. (paper tree) wood into the fog.

Per sobre dels boscos d’arbres de paper, més enllà dels 4300 m, les condicions es fan cada vegada més dures a causa de les contínues nevades i glaçades. Tot i així encara hi trobem algunes plantes, veritables especialistes de l’alçada, com les espècies de Culcitum (orelles de conill), que es protegeixen del fred, la sequedat i els canvis de temperatura amb uns pèls espessos. És amb aquesta protecció que arriben més a munt dels 4800 m.

Culcitum-orejas-de-conejo-Ilinizas

Culcitum sp (orelles de conill). Reserva Ecològica els Ilinizas. El Chaupi (Cotopaxi, Equador). Culcitum sp. Ilinizas Ecological Reserve.

Per sobre d’aquesta alçada, poc a poc, van desapareixent les plantes i domina el món mineral, les glaceres i els cràters dels volcans. Terra, gel i foc, testimonis d’una lluita eterna que en aquesta fracció de temps de vida del Planeta està perdent el gel, que recula de forma evident al seu refugi de les alçades.

Glacera-d-Antisana-glacier

Glacera a la Reserva Ecològica Antisana. Glacier from Antisana Ecological Reserve

Equador megadivers (II): l’Amazònia. Megadiverse Ecuador (II): the Amazon

28/09/2011

Aquesta és la 2ª part del resum del meu audiovisual Equador megadivers, de l’Amazònia a la costa. En aquest cas faré una aproximació a l’Amazònia equatoriana a través del viatge que vaig realitzar al Parc Nacional Yasuní per tal de fer el reportatge sobre la iniciativa Yasuní-ITT, “A l’altra banda del silenci”, amb el periodista especialitzat en temes d’energia David Biller.

El riu Yasuní vora Tambococha. Parc nacional Yasuní (Orellana, Equador). Yasuni River. Yasuni National Park (Orellana, Ecuador)

El riu Yasuní vora Tambococha. Parc nacional Yasuní (Orellana, Equador). Yasuni River. Yasuni National Park (Orellana, Ecuador)

Tota una nit en autobús, 12 h baixant pel riu Napo en barca col·lectiva, 7 h més remuntant el riu Yasuní… Esgotador, però no més que tots els tràmits per poder fer aquest reportatge. Per fi estem al poblat waorani de Kawymeno, lloc de contrastos. Motors de 200 CV per les barques són alguns dels regals que fan les empreses petrolieres als waorani per tenir-los del seu costat. No en va sota el Parc Nacional Yasuní hi ha quantitats ingents de petroli, fet que ha impulsat el govern equatorià a demanar diners a tot el món a canvi de mantenir aquestes reserves sota terra: és la iniciativa Yasuní ITT. Malgrat tot els Waorani segueixen en gran part la seva vida de sempre: surten a caçar amb les seves sarbatanes i dards impregnats amb curare, una neurotoxina que atura la respiració i s’elabora mitjançant un complicat procés de cocció de l’escorça d’una liana.

Waorani disparant la seva sarbatana. Parc Nacional Yasuní­ (Orellana, Equador). Waorani shooting his blowgun. Yasuni National Park (Orellana, Ecuador)

Waorani disparant la seva sarbatana. Parc Nacional Yasuní­ (Orellana, Equador). Waorani shooting his blowgun. Yasuni National Park (Orellana, Ecuador)

Una de les coses més plaents que es poden fer a l’Amazònia és remar pels rius, tot respectant el silenci. D’aquesta manera ens vam poder apropar a molts animals sense pertorbar-los. Els més espectaculars, sense dubte, van ser la llúdriga neotropical (Lontra longicaudis) i el dofí de riu (Inia geoffrensis).

Si remar pel riu és una experiència extraordinària, encara ho és més a les llacunes, on els espais s’amplien, les aigües són com un mirall a primera hora del matí i les postes de sol són extraordinàries. A banda dels formidables paisatges també es poden observar ocells propis d’aquests espais, com l’espectacular hoatzin (Opistocomus hoazin).

Opistocomus hoazin (hoatzin). Hatuncocha. Parc Nacional Yasuní (Orellana, Equador)

Opistocomus hoazin (hoatzin). Hatuncocha. Parc Nacional Yasuní (Orellana, Equador)

A banda dels rius i llacunes hi ha espais amb vegetació permanentment inundada i d’altres que s’inunden estacionalment (igapó i varzea respectivament), amb una flora peculiar adaptada a aquestes condicions.

Si els espais oberts de rius i llacs són bons per a l’observació i fotografia d’animals, al bosc de terra ferma les coses són ben diferents. Passejant amb calma podrem descobrir l’extraordinària varietat de formes i colors dels éssers petits com bolets, líquens i artròpodes. Els animals més grans hi són, i la garantia de veure’ls és tenir força paciència i disposar d’un bon guia: d’aquesta forma animals com el pècari de llavi blanc (Tayassu pecari) poden estar al nostre abast. Entretant, sense saber-ho, gairebé segur que alguna de les 6 espècies de felins que habiten el parc nacional Yasuní estarà seguint les nostres passes.

El trompetero (Psophia crepitans), Cuyabeno, Ecuador. Trumpeter (Psophia crepitans), Cuyabeno, Ecuador

19/04/2010

Aquesta entrada és tercera i última de la sèrie sobre sobre Equador, les altres dues van ser sobre Tandayapa i l’àguila harpia. Tot plegat ho vaig escriure l’agost de 2009.

“Cada día, muy temprano, el trompetero me viene a dar los buenos días. Con su sonido inconfundible se acerca a mis pies con las alas abiertas y la cabeza baja, moviéndose de aquí para allá en señal de afecto. Deja que acaricie su pequeña cabecita como si fuera un gato, y cuando deslizo los dedos cariñosamente por la cara y el cuello se pone de lado y cierra los ojos para disfrutar felinamente del contacto, retorciéndose de placer. Luego me picotea los dedos y continúa su ronda matutina con respeto, sólo con los que ya se han levantado.

Trompetero alagrís (Psophia crepitans) en la Comunidad de Pacuya, Reserva de Produccion Faunistica de Cuyabeno, Sucumbíos, Ecuador. Grey-winged trumpeter (Psophia crepitans) in Pacuya community, Cuyabeno Wildlife Refuge, Sucumbios, Eduador.

Trompetero alagrís (Psophia crepitans) en la Comunidad de Pacuya, Reserva de Produccion Faunistica de Cuyabeno, Sucumbíos, Ecuador. Grey-winged trumpeter (Psophia crepitans) in Pacuya community, Cuyabeno Wildlife Refuge, Sucumbios, Eduador.

El trompetero alagrís (Psophia crepitans) es un ave de la orden de los gruiformes que vive exclusivamente en zonas remotas de la Amazonia. Es una especie de hábitos terrestres que está en la Lista Roja de la UICN dentro de la categoría de riesgo bajo. Por eso nos sorprendió enormemente que nos viniera a recibir tan descaradamente cuando desembarcamos por primera vez en la comunidad de Pacuya, dentro de la Reserva de Producción Faunística de Cuyabeno. Pero resulta que es un ave que se adapta fácilmente a la domesticidad y convive, en libertad, sin cercos ni jaulas, con gallinas y otros animales domésticos.
Así, con su inconfundible sonido grave, nos vino a recibir y así se despidió. Es un buen colofón para la inolvidable experiencia de trabajar en el Proyecto de Conservación del Águila Harpía en Ecuador. Después de 3 semanas de convivencia con los amigos de SIMBIOE y de conocer la hospitalidad, amabilidad, educación y seriedad de los ecuatorianos, llego al control de seguridad del aeropuerto de Madrid. Un Guardia Civil discute, parece que con razón pero de malas maneras con un turista que quería poner una queja. Cuando el turista se va el de la benemérita le dice al compañero: “vamoh, me va a chuleá ehtte a mí…”. Presiento que ya estoy en Ehpaña…”

Nou poll d’àguila harpia a Cuyabeno (Equador). New harpy eagle chick in Cuyabeno (Ecuador)

29/03/2010

Irina Muñoz, de SIMBIOE, em comenta que han detectat un nou poll d’àguila harpia a la Reserva de Producció Faunística de Cuyabeno. El poll està situat en un dels nius que els membres d’Ukhupacha vam poder controlar l’agost del 2009 durant la nostra col·laboració amb SIMBIOE en el marc del Programa de Conservació de l’Àguila Harpia a Equador.

És una alegria veure que en aquell niu on vam observar l’àguila cobant l’ou ara hi ha un poll d’uns 4 mesos de la rapinyaire més poderosa del planeta.

Poll d'àguila harpia a la Reserva de Producció Faunística de  Cuyabeno, Sucumbíos (Equador). Harpy eagle chick in Cuyabeno Wildlife  Refuge, Sucumbios (Ecuador)

Poll d'àguila harpia (Harpia harpyja) a la Reserva de Producció Faunística de Cuyabeno, Sucumbíos (Equador). Harpy eagle chick in Cuyabeno Wildlife Reserve, Sucumbios (Ecuador). Foto: SIMBIOE

La emoción de ver el águila harpía / Emotion of viewing harpy eagle

15/03/2010

Aquesta entrada és la continuació de la primera que vaig fer sobre Ecuador (Tandayapa) i encara en quedarà una altra. Tot plegat ho vaig escriure l’agost de 2009.

Descendiendo en barca por el río Aguarico hacia la comunidad de Zábalo, en plena Reserva de Producción Faunística de Cuyabeno (selva amazónica de Ecuador). Going down Aguarico river to Zabalo community, in Cuyabeno Wildlife Reserve (Amazon jungle of Ecuador)

Descendiendo en barca por el río Aguarico hacia la comunidad de Zábalo, en plena Reserva de Producción Faunística de Cuyabeno (selva amazónica de Ecuador). Going down Aguarico river to Zabalo community, in Cuyabeno Wildlife Reserve (Amazon jungle of Ecuador)

Día de mezcla de emociones en la Amazonía de Ecuador. Han sido más de 5 h en barca río abajo, más de 100 km hasta la comunidad de Zábalo, en plena Reserva de Producción Faunística de Cuyabeno. Me levanto muy temprano por la mañana. Salgo de la mosquitera y bajo del piso de madera que nos separa un metro y medio del suelo, a menudo inundado. La barca nos lleva media hora más río abajo hasta un lugar cualquiera con una casita. Calzados con botas de agua, nos adentraremos todavía más en la selva. Casi no podemos seguir el ritmo de nuestro guía de hoy, Henry, que  con sólo 10 años conoce perfectamente los caminos donde nosotros, sin ninguna duda, nos perderíamos y tardaríamos horas o días en regresar. Henry, nieto del chamán Atanasio, pertenece a la comunidad cofán, la que habita esta zona de la Amazonía y nos acoge.

Niños y mujeres de la comunidad cofán bañándose al atardecer en el río Aguarico. Children and women of the Cofan community bathing in the Aguarico river at dusk.

Niños y mujeres de la comunidad cofán bañándose al atardecer en el río Aguarico. Children and women of the Cofan community bathing in the Aguarico river at dusk.

Después de casi una hora a ritmo cofán, Henry, muy callado, señala el árbol más alto de la zona, donde anida la rapaz más poderosa del planeta, el águila harpía. Este es nuestro objetivo en el día de hoy y de todo el viaje a Ecuador, pero el nido está vacío. El pollo ya vuela y no permanece todo el día en el nido. Siento que una de las ilusiones más grandes del viaje no se va a hacer realidad por el momento, ver a Cunsi Pindo, la señora de los monos, el espíritu del bosque. Los monos forman parte de la dieta del águila y, efectivamente, debajo del árbol encontramos cráneos y otros huesos de estos animales. Como existe cierta posibilidad de que el pollo vuelva al nido esperamos pacientemente. Aunque quizás no vea a Cunsi Pindo el viaje ha valido la pena, pienso.

Henry mostrandonos un cráneo de mono chorongo (Lagothrix lagotricha) bajo el nido del aguila harpia. Henry showing us a common woolly monkey skull (Lagothrix lagotricha) under the harpy eagle nest.

Henry mostrandonos un cráneo de mono chorongo (Lagothrix lagotricha) bajo el nido del aguila harpia. Henry showing us a common woolly monkey skull (Lagothrix lagotricha) under the harpy eagle nest.

De repente, el inconfundible grito del águila rompe el silencio. Calculamos que estará a más de 50 m, en otro árbol, imposible de ver. A pesar de todo el corazón me empieza a latir más rápido y, después de un rato, el pollo vuela hasta al nido y se deja ver. Alzo la cámara con el objetivo de 400 mm y me viene al corazón la emoción más grande que he sentido nunca al ver a un animal. Cunsi Pindo está ahí arriba, moviendo la cabeza graciosamente de un lado a otro, levantando la corona de plumas, observándonos despreocupada y curiosa. Estuve realizando fotografías del animal desde todos los puntos de vista y encuadres posibles, apurando el tiempo al máximo. Me hubiera gustado estar ahí arriba, con el águila, pero estaba en el suelo. Era el momento de dar gracias a la naturaleza por tener este privilegio, abrazando al gran árbol del nido. Casi sin darme cuenta sentí algo que me llenaba el corazón y me subía para fusionarme con el águila y todos los seres vivos del planeta y con todo el cosmos. Abandoné el lugar agradecido y con lágrimas en los ojos.

Pollo de águila harpía (Harpya harpyja) de unos 9 meses, Reserva de Producción Faunística de Cuyabeno, Sucumbíos, Ecuador. 9 months harpy eagle chick in Cuyabeno Wildlife Reserve, Sucumbios, Ecuador.

Pollo de águila harpía (Harpia harpyja) de unos 9 meses, Reserva de Producción Faunística de Cuyabeno, Sucumbíos, Ecuador. 9 months harpy eagle chick in Cuyabeno Wildlife Reserve, Sucumbios, Ecuador.


%d bloggers like this: