Petita guia per comprar una càmera fotogràfica. Little guide to buy a camera.

Turistes fent-se fotos a Tiananmen, Beijing, Xina. Tourists taking photos in Tiananmen, Beijing, China.

Molts em demaneu consell abans de triar una càmera fotogràfica i la meva resposta sempre es la mateixa. I és la mateixa no perquè existeixi una càmera ideal que només jo conec, sino perquè penso que la persona que es vol comprar una càmera necessita, abans de res, respondre a una sèrie de qüestions que ara exposaré.

Primer de tot necessites tenir unes nocions de fotografia mínimes, oi? Si no saps respondre a les preguntes del bloc 3 (veure més avall) i vols comprar-te una càmera la millor opció es fer un curs amb una càmera prestada que pugui treballar en manual (M). O bé comprar-te una càmera econòmica amb opció manual (M).

Una vegada tinguis les mínimes nocions de fotografia o puguis seure amb algú que en sàpiga al costat ja pots entrar en el procés d’anàlisi de les teves necessitats.

1- Quin serà el destí de les teves fotografies?

Veure-les a l’ordinador o a la televisió? Fer còpies en paper per compartir amb la família i amics? Fer còpies de qualitat d’una mida determinada per exposar? Fer treballs professionals que impliquin un determinat resultat final (tipus de suport, mida, destinatari, etc.)?

2- Quin tipus de fotografia faràs?

Fotografia de natura, paisatge, viatges, esports, arquitectura, fotoperiodisme, reportatge social?

3- Què li demanaràs a la teva càmera, tenint en compte les respostes anteriors?

• volum i pes
• número de megapíxels i qualitat (rang dinàmic, color, grau de detall, etc…)
• característiques de les òptiques
• enfocament manual i/o autofocus
• velocitat mínima i màxima, B i T
• visor (òptic, electrònic, visió del 100% o no, sense visor…)
• velocitat i precissió de l’enfocament
• ràfegues (número de fotografies per segon)
• modus de medició de la llum
• compensació de l’exposició
• sistema de flaixos
• ISO i soroll
• protecció i resistència
• neteja de la pols del sensor
• durada de la bateria
• pressupost
• etc.

Com pots saber quina càmera acompleix els requisits que necessites? Avui en dia la informació a la xarxa és molt completa i hi ha pàgines on es poden buscar càmeres segons determinats criteris. Segurament una de les més completes i visitades és dpreview. A l’apartat “buying guide – camera feature search” pots introduir la majoria de característiques que li demanis a la càmera i et sortirà una llista de càmeres (o cap ni una…). De vegades cal ser una mica flexibles per tenir una llista de, posem per cas, 5 models. Això és important perquè és possible que només una o dues acompleixin tot el que demanes i potser n’hi ha alguna altra que s’apropa però que la qualitat de la imatge és superior i, en definitiva, potser et convé més.

I és que per avaluar la qualitat de les imatges no hi ha res millor que les proves que puguis fer tú mateix, a més de les anàlisi i comparatives que podem probar a dpreview i altres pàgines com dxomark, cameralabs o cnet. Ja m’imagino que me’n oblido alguna, si coneixes més pàgines amb guies de compra interessants o bons anàlisi amb la majoria de càmeres i objectius actuals i antics ho pots explicar en un comentari.

En definitiva, amb la llista de càmeres que més o menys acompleixin els teus requisits pots descartar alguna si els resultats de les anàlisi i les opinions de fotògrafs de confiança no et convencen. Però al final sempre serà definitiva la prova que puguis fer tú mateix amb un parell o tres de càmeres: des d’endur-te les targetes de memòria a la botiga per fer algunes fotos o, encara millor, aconseguir que algú te la deixi per fer una prova més a fons. Tot i que la comparació veient les fotografies a la pantalla de l’ordinador pot aportar molta informació, si el destí de les fotos és el paper no estarà de més que facis alguna còpia per veure els resultats. Però no es tracta només  d’avaluar la qualitat de la imatge treballant en les condicions que t’interessen, si no veure les sensacions amb la càmera a les mans, si et sents bé amb ella, si la pots agafar fermament i si pots manipular amb agilitat els comandaments.

Espero haver-te ajudat en la teva compra, si tens qualsevol suggerència no dubtis en deixar un comentari.

Fotografies de Machu Picchu a la revista Altaïr. Photographs about Machu Picchu in Altair magazine

Machupicchu de nit en una doble pàgina de la revista Altaïr núm. 69. Machu Picchu at night in #69 Altaïr magazine double page

Ja feia anys que ho esperava amb il·lusió. Quatre anys viatjant a Perú (entre 2000 i 2009) per fotografiar temes molt específics d’arqueologia, especialment amb Ukhupacha. I molts anys seguint la revista Altaïr,  per a mi un referent en les revistes de viatges. Cada vegada que rebo un nou número és com obrir un regal i deixar-me sorprendre pel contingut. De vegades el mateix títol és una aposta original i arriscada que indica un contingut poc o gens tractat a les revistes. D’altres vegades, com és aquest el cas, un destí prou conegut. No he pogut fullejar la revista, ja que estic visquent a Equador, però estic segur que, com sempre, serà prou original. I aquí està el meu granet de sorra, una doble pàgina que crec també original, Machu Picchu de nit, a la revista Altaïr núm. 69. Com es va fer aquesta fotografia? Ho vaig explicar en una altra entrada, aquesta fotografia la vaig fer amb un frontal de LED Scurion 700. Per cert, espero tenir aviat un parell dels nous frontals Scurion 1300, amb una intensitat de llum de 1300 Lm i llum dia, especials per a fotografia i cinema.

Excés d’equipatge. Excess baggage

Tot el nostre equipatge per viure a Equador. Our baggage to live in Ecuador

Aeroport de Barcelona, quarts de quatre de la matinada. L’avió a Quito surt a les 6 i la cua per facturar és impressionant. Primera sorpresa del dia! En fi, no hi ha més remei que fer cua i intentar entendre aquestes màquines que permeten a un mateix fer una part del “check-in” i escollir seient.

Quan arriba l’hora de facturar les maletes la senyoreta que ens atèn no sap quina cara posar: 4 maletes d’entre 25 i 32 kg. Amb tot l’enrenou dels preparatius no hem mirat amb lupa les condicions de l’equipatge i qualsevol de les dues maletes que es passi dels 23 kg són 100 € de més. No va per kg, no, que era el que pensàvem. Tampoc les haviem pesat amb cura. En fi, al final la senyoreta fa el que pot i “només” paguem excés d’equipatge per 3 maletes i, el més important, l’equipatge de ma, passat de pes, “cola”. Equip fotogràfic, portàtil, discos durs i pantalla Nec de 19″ no és poca cosa.

Segurament molta gent pensarà que un no se’n pot anar a viure a Equador amb només dues maletes i amb la intenció de no comprar gaire cosa. Però jo penso que amb dues de 23 kg n’hi ha prou.

En fi, i si no mireu els amics Pablo Rey i Anna Callau que han fet del viatge una forma de vida: fa deu anys que intenten acabar la volta al món i encara els queda Nordamèrica, Oceania i Àsia. Són experts en viatjar amb el mínim.

Per acabar, un llistat del que hi ha a les nostres maletes, allò que considerem important per fer el que ens agrada, continuar treballant i no arrossegar mases coses. De dreta a esquerra, a la fotografia:

• Maleta vermella: roba meva i disc dur de 350 Gb
• Cinturó Lowepro S & F Deluxe negre amb bossa per càmera Lowepro Toploader Pro 65 AW, Lens Case 3 i Lens Case 2: càmera DSLR, objectiu Canon 17-35/4, objectiu Canon 70-200/2.8, flaix Metz AF58 i cable flaix, calibrador de pantalla Monaco Optix XR y carregador del mòbil. Aquest cinturó amb la bossa de càmera i bosses per objectius corresponents són, a més d’una manera còmode de treballar, una bona forma de portar més equip de fotografia a la cabina de l’avió, a banda de la motxilla i la bossa del portàtil.
• Maleta blava: roba de Mònica i trípode Manfrotto 055. Habitualment el duia a la meva maleta vermella però només hi cabia en diagonal, perdent molt espai. Aquí hi cap recte en un lateral.
• A sobre de la maleta blava més equipatge de mà de Mònica
• Bossa Grifone negra de 110 l: roba i material de muntanya i espeleologia meu, incloses motxilles i bosses estanques
• Bossa Eagle Creek vermella i gris de bandolera: com a equipatge de mà amb documents de Mònica
• Bossa Kata Panorama-U negra pel portàtil: portàtil de 15.4″, 3 discos durs d’1 Tb, tauleta gràfica Bamboo One i documents
• Bossa Ferrino gris de 110 l: roba i material de muntanya de Mònica, motxilles incloses
• Bossa Lowe Pro Mini Trekker negra: el meu equipatge de mà amb: ròtula panoràmica Panosaurus, objectiu Sigma 400/5.6 Apo Tele Macro, Vivitar MC Tele Converter 1.4x, Vivitar 70-150 mm 2x Matched Multiplier, flaix Metz 45 CT4, flaix Canon 580 EX, bateries recarregables AA i AAA, prismàtics, accessoris fotogràfics diversos, CDs de programes i carregadors de bateries
• Trolley Newfeel 500L negre: equipatge de mà de Mònica que ha hagut de patir el transport del meu equip de fotografia. A banda del seu portàtil de 17″ i els seus papers hi duia la meva pantalla Nec Multisync de 19″ sense el suport. En fi, és que no hi cap tot. Hauré de fer un invent per poder treballar amb la pantalla

Fotografia d’interiors. Interior photography

Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Estic realment sorprès. Parlo abans en aquest bloc de fotografia d’interiors que de fotografia sota terra, una de les meves grans especialitats. En fi, aprofito que he obert una nova galeria sobre interiors al meu web.

Als interiors trobem una sèrie de dificultats com son la diferència d’intensitat, temperatura de color i espectre tonal de les fonts de llum, el control de la perspectiva i la deformació de les línies rectes. La voluntat del fotògraf de plasmar en una sola fotografia un volum tancat també és una dificultat que ha portat a l’extrem de desenvolupar tècniques de fotografia esfèrica o immersiva.

Bé, vaig al gra i explico un parell d’exemples de la meva galeria. La primera, la de Gernika, oferia la dificultat de la gran diferència d’intensitat de llum entre el vitrall del sostre, amb l’arbre de Gernika, i l’interior. Com el vitrall és una part essencial de la sala vaig pensar en fer una doble exposició. La següent dificultat va ser de composició, trobar un punt de vista per agafar tot el vitral i la sala. El que passa habitualment és que vas tirant enrere fins que toques la paret, no hi ha més espai. La idea de sortir una mica de la sala i incloure l’arc i el fanal va ser la solució.

Doble exposició per aconseguir una sola imatge amb detall a les obres i a les llums. Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Un cop al laboratori digital vaig escollir una fotografia per les altes llums: vitrall i també, parcialment, per les finestres i fanals. I una altra per les ombres (la resta de la sala). La diferència entre les dues es de 2 “punts” o EV. Pel que fa a la temperatura de color de les fonts de llum de l’interior vaig decidir de mantenir la dominant càlida que li dóna ambient.

Interior de la Colegiata Santa María la Mayor de Bolea. Huesca (Aragón, España). Santa Maria la Mayor church. Bolea (Huesca, Aragón, España).

En aquest segon cas la intenció era d’agafar el màxim d’espai possible i vaig optar per fer una fotografia panoràmica de 180º. Per això vaig fer servir un ròtula panoràmica amb la càmera en posició vertical, tot perfectament anivellat i horitzontal per evitar problemes a l’hora d’encaixar les imatges. També vaig fer servir un filtre degradat neutre per equilibrar la diferència de llum entre el sostre i el terra, per les 5 imatges que componen la panoràmica. Podeu clicar a sobre de la imatge per engrandir-la i veure-la millor.

Refugi de Rulhe (Revista Pirineos juliol, part III). Rulhe hut (Pirineos magazine, July issue, part III)

Reflexes a l'Estagnol, a prop del refugi de Ruhle (Pirineus, França). Reflections at l'Estagnol, near Ruhle hut (Pyrenees, France)

Després d’explicar com vaig elaborar els reportatges “Cales secretes del Cap de Creus” i “Travesses nord-sud. Els camins de la història” de la revista Pirineos de juliol de 2010, acabo aquí explicant l’últim, la ruta pel refugi de Rulhe.

En aquest cas em trobava de cap de setmana per la zona acompanyat de la meva amiga Laura Rossy, a qui li agrada molt la fotografia i té ànima d’artista. Amb aquest panorama no hi havia més objectiu que gaudir de la natura i de la fotografia. I així va ser. Malgrat les baixes temperatures d’aquell cap de setmana de tardor de 2008 vam tenir prou esma per suportar el fred i deixar-nos anar davant els reflexes perfectes dels llacs, les perles de gebre dipositades sobre les fulles i les herbes i el color rogenc del nabiu.

Per un cap de setmana així vaig optar per un trípode Victory 3001, una imitació dels Manfrotto. Té capçal de bola, tanques molt ràpides i còmodes, nivell de bombolla, protecció pel fred, sabata ràpida i potes amb 4 posicions d’obertura, perfecte per posar la càmera en posició baixa i fotografiar plantes. La bola del capçal no és que sigui molt fluïda, però no es pot demanar més per 35 €. Una compra a tenir en compte si viatgeu pel sudest asiàtic.

El cas és que el cap de setmana va ser prou fructífer i vaig plantejar a la revista la ruta que vam fer i que s’ha publicat després de gairebé 2 anys.

Cales secretes del Cap de Creus (Revista Pirineos juliol, part I). Secret coves of Creus cape (Pirineos magazine, July issue, part I)

Cala Rostella (Roses, Alt Empordà) envoltada de pi blanc (Pinus halepensis) i home prenent el sol a la platja. Parc Natural del Cap de Creus. Catalunya, Espanya. Rostella cove (Roses, Costa Brava), surrounded by Aleppo pine and man sunbathing in the beach. Cap de Creus Natural Parc. Roses (Catalonia, Spain)

La revista “El mundo de los Pirineos” del mes de juliol ha estat ben fructífera: un reportatge llarg sobre rutes a cales tranquil·les del Cap de Creus, amb text inclòs, una part important del reportatge central sobre rutes amb història, amb portada inclosa, i una ruta curta al voltant del refugi de Rulhe. Són tres reportatges ben diferents en quant a la idea i elaboració, per tant dedicaré un post a cadascun d’ells per explicar com els he fet. Començarem pel Cap de Creus.

Sempre m’ha agradat la costa més salvatge i natural, gaudir de caminar a ran de mar, observar la flora i la fauna, capbussar-me enmig de les praderies de posidònia i veure com surt el sol des de la platja. En llocs així el meu esperit explorador se sent a gust. La idea de caminar a ran de mar i buscar racons tranquils sempre m’ha captivat. D’aquí el meu treball sobre l’Espai d’Interès Natural del Cap de Santes Creus, un dels racons de la costa catalana més ben conservats i que més m’agraden. D’aquest treball va sortir un reportatge sobre el tram de la costa entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, publicat a la revista Descobrir núm. 110 (juny 2007).

Vesprada al cap de Santes Creus, Espai d’Interès Natural del Cap de Santes Creus, L’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Catalunya, Espanya. Nightfall in Santes Creus Cape Natural Spot, L’Ametlla de Mar, Catalonia, Spain

Va ser fàcil donar un pas més al nord i proposar a la revista Pirineos un reportatge sobre rutes a cales tranquil·les del Cap de Creus. De la idea, proposada l’hivern de 2009, es va passar a l’elaboració conjunta de l’estructura del reportatge: quina estructura tindria el text, de què es parlaria, extensió i, per suposat, escollir les cales i les rutes. Això últim no va ser una tasca fàcil, doncs hi ha poca bibliografia al respecte i els camins del Cap de Creus són molt perdedors. Però finalment el llibre de l’Arnald Plujà i Canals, gran coneixedor de la zona, va ser de molt ajut.

Un cop acordada l’estructura em vaig fer un llistat del tipus de fotografies a fer: gent caminant per les rutes, a la platja, paisatges de dia, al vespre, de matinada, de nit, onades mogudes, plantes, detalls, pobles, monuments, gent als pobles en la seva vida quotidiana, etc. Aquesta llista pot ser mental o estar feta en un full de càlcul. En aquest cas em va semblar que les rutes acotaven molt el tema i que amb un llistat mental en tenia prou. En altres casos, com en un reportatge que estic fent ara per a la mateixa revista, el llistat és escrit, ja que és un reportatge més complex i no només requereix no deixar-se res, si no no fer més del compte i concentrar l’esforç en el més important.

Exemple senzill de llista de fotografies a fer en una part del reportatge sobre la costa entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar

Després ve el treball de camp, cal buscar una bona data, un bon compromís entre les altres feines a fer i les condicions adequades de l’entorn. La tardor de 2009 va ser el moment escollit: bona llum, poca gent a les platges i temps disponible. En una primera etapa van ser necessaris 4 dies intensos de sol a sol per recórrer les 5 rutes, fer les fotografies i prendre les notes necessàries per descriure-les. Com és habitual al Cap de Creus, hi van haver moments de camins que desapareixen, dubtes, tornar enrera i, evidentment, moments d’estirar-se a la sorra i de capbussar-se a l’aigua. Estructuro el dia en dues parts: per una banda la sortida i la posta de sol en llocs escollits prèviament amb tot l’equip fotogràfic. Per altra banda les rutes, amb un equip més lleuger… o no. Per que de vegades carrego amb una ròtula panoràmica lleugera Panosaurus i el trípode gros Manfrotto 055. D’altres vegades planifico la ruta per començar de matinada o acabar de nit, i el mateix trípode es fa imprescindible. Una part molt important és l’acompanyament. Per que és molt lent fer-se fotografies a un mateix caminant. En aquest cas la meva companya Moni va estar encantada d’ajudar-me, compartir les rutes i fer de model.

Exemple de fotografia presa amb trípode (f/11 5s ISO 400) durant una de les rutes. Badia del Port de la Selva al vespre des del Cap Mitjà (Costa Brava). Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà, Catalunya, Espanya). Port de la Selva bay at nightfall from Cap Mitja (Costa Brava). Cap de Creus Natural Park (Catalonia, Spain)

La segona etapa van ser dos dies a Cadaqués i rodalies per completar el reportatge amb edificis, pobles i la vida dels seus habitants. Per fer-ho cal conèixer algú del lloc: això pot succeir espontàniament, ésser buscat o conèixer algú prèviament. En aquest cas ho vaig tenir fàcil gràcies a la meva amiga Marina que viu a Cadaqués.

Cadaqués des de la Cala d’es Pianc (Alt Empordà, Catalunya, Espanya). Cadaques from Cala d’es Pianc (Costa Brava, Catalonia, Spain)

De la part de selecció d’imatges, edició, metadades, arxivar i escriure no explico res per que son figues d’un altre paner i m’ho reservo per parlar-ne amb detall un altre dia. Però afegiu-hi uns dies més de treball durant l’hivern passat per entregar el treball el gener de 2010. I quatre retocs del text a última hora per veure la revista ara, un any i mig després de proposar el tema.

He gaudit molt fent aquest reportatge i us recomano que visiteu la zona, s’ho mereix. Al següent post us explico l’elaboració de l’altre reportatge, les rutes amb història.

La “chinkana” de Machu Picchu i els LED: com es va fer. Machu Picchu’s chinkana and LED: making of

Ara que estic movent el reportatge sobre els nous camins inques descoberts a Machu Picchu, he aprofitat per completar la galeria que tinc al meu web amb algunes fotografies espectaculars. El motiu és donar-li una mica més de ganxo al reportatge, a banda d’explicar la història amb les imatges.

Espeleòleg de l´associació Ukhupacha a una ‘chinkana’ (cova) de la ciutadella de Machu Picchu. Cusco, Perú. Ukhupacha team member in a chinkana (cave) of Machu Picchu citadel. Cusco, Peru

Chinkana vol dir, en quètxua, “lloc on un es perd”, laberint, i s’aplica també a les coves cerimonials inques, de les quals n’hi ha un grapat a Machu Picchu que es poden visitar.

Per fer aquesta fotografia en aquest lloc de sostre baix, una mica incòmode, vaig fer servir el habitual trípode Manfrotto 055 que permet obrir les potes per acostar-se al terra però sense que toqui la columna. Això es fa amb la columna curta o bé posant la columna horitzontal. Un cop aconseguit l’enquadrament, una mica entretingut, va arribar l’hora d’il·luminar. Això ha canviat molt des de fa anys amb els potents LED. En aquest cas vam fer servir simplement la il·luminació del casc del company, un Scurion 700, realment impressionant, amb un flux lluminós de 720 lúmens. I si no mireu aquesta altra fotografia: la lluna plena està a la dreta i les parets del front estan a l’ombra, però il·luminades amb el mateix Scurion 700.

Machu Picchu de nit, Cusco, Perú. Machupicchu in a moon night, Cusco, Peru

Va ser necessari pintar amb llum durant 30” a f/4.0 i ISO 800. Impressionant fa un any, però ara ja van pel frontal de 1300 lm. L’únic problema d’aquest sistema és la possible variabilitat de temperatura de color entre diferents unitats LED, si en fem servir més d’una i volem filar molt prim. Però tornem a la “chinkana”. Un cop enquadrat i aconseguit l’efecte d’il·luminació desitjat, només va caler calcular l’exposició, disparar i comprovar. L’exposició va ser f/16.0, 3.2” a ISO 100. Per què f/16?. Per que volia aconseguir aquest efecte d’estrella en el llum, però sense anar-me’n a l’extrem d’f/22, amb un temps d’exposició massa llarg, més soroll, més perill de moure’s el company i més difracció.

Fotografia i neu (I): el fred. Photography and snow (I): cold weather

Alpinista pujant a la Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alps). Savoie, France. Alpinist climbing at Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alps). Savoie, France.

A molts ens agrada la neu, les seves formes i textures ens captiven mentre, passa rera passa, ens apropem al cim. Sovint volem endur-nos un record d’aquella jornada en forma de fotografia i ens trobem amb algun problema: se’ns entela l’objectiu, ens quedem sense bateria aviat, la fotografia surt fosca… El fred, i més concretament, els canvis sobtats de temperatura i la gran quantitat de llum que reflecteix la neu no ajuden gaire. Aquest és el primer d’una sèrie de posts sobre la fotografia a l’hivern.

FRED

Abans de res hem d’anar prou equipats per no tenir fred. Si no difícilment farem fotografies. Però la càmera també pot tenir fred. Abans hi havia el problema del lubricant dels mecanismes, que es feia més viscós amb fred extrem, però ara es fan servir olis més fluids. Les càmeres actuals tenen menys mecanismes i funcionen millor en aquest aspecte, tot i que l’electrònica és més delicada. El problema, actualment, està amb les bateries. Us ha passat mai que deixeu el telèfon mòbil al cotxe o a la motxilla i s’esgota la bateria ràpidament, malgrat que estava ben carregada? Si el fiqueu una estona a la butxaca de la jaqueta per escalfar-lo possiblement es recuperarà. Amb la càmera fotogràfica passa el mateix. És convenient portar-la a mà però ben protegida, dins de la seva funda. Per evitar el problema de les bateries en portarem  una dins d’una butxaca interior. Quan s’esgoti la bateria la canviem i guardem la vella a la butxaca, on segurament es recuperarà. Altra opció més sofisticada que tenen uns pocs aparells és un compartiment de bateries separat i connectat a la càmera mitjançant un cable, dissenyat per tal de poder dur les bateries a la butxaca i la càmera a l’exterior. Només si les bateries no rendeixen a causa del fred posarem la càmera a la butxaca, si hi cap, o bé sota la jaqueta.