Posts Tagged ‘cover’

Rutes per l’Alt Empordà i Serra de Salines. Routes through Alt Emporda and Salines range

06/07/2011
El Mundo de los Pirineos nº 82. Foto: V.Zapater - www.shan.cat

El Mundo de los Pirineos núm. 82. Foto: V.Zapater - http://www.shan.cat

Ja ha sortit al carrer la revista “El Mundo de los Pirineos” amb el reportatge dedicat a l’Alt Empordà i la Serra de les Salines que vaig estar realitzant durant l’any passat. El reportatge es centra a la part menys coneguda de la comarca, l’extrem nordoccidental, amb les serres de les Salines i Bassegoda i els pobles que hi ha als seus peus, tant a la banda nord com a la sud. Sense deixar de banda, però, l’indispensable llegat històric de la comarca, des de les ciutats grega i romana d’Empúries fins tot allò relacionat amb Dalí.

Ha sigut gratificant conèixer la zona i més encara dissenyar, recórrer, fotografiar i escriure les rutes a peu del reportatge: ruta megalítica per Agullana i Darnius, Serra de Corsavell i Puig de Bassegoda, el Piló de Belmaig, Serra de les Salines i ermita de Santa Magdalena. Us recomano especialment la ruta que recorre la carena de la serra de les Salines pel seu contrast entre el vessant sud, mediterrani i cobert de sureres, i el vessant nord, amb fagedes i una petita avetosa.

El reportatge també inclou una guia per conèixer els següents pobles: Agullana, Els Banys d’Arles, Castelló d’Empúries, Costoja i Terrades. Així com una guia general de l’Alt Empordà.

La informació que conté el reportatge es complementa perfectament amb l’altre que es va publicar l’any 2010 sobre les cales del Cap de Creus, i tots dos són la parella ideal per gaudir de la natura i les caminades durant les vacances a l’Alt Empordà.

Vull donar les gràcies a tothom que m’ha ajudat a realitzar aquest reportatge, i molt especialment a la meva companya Moni, a Joaquim Monturiol i Sanés del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, al Joan i l’Esmeralda del restaurant La Quadra, de Maçanet de Cabrenys, a la Roser de la casa de turisme rural Can Massot, de Darnius, a l’Isidre Felip i Isern i la seva dona, productors de cireres de Terrades, a Maurice, l’organista de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, a la Carme Gilabert i el personal que em va acompanyar a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i a tothom a qui no he citat.

Vall de Sorteny, Andorra. Sorteny valley, Andorra

17/11/2010
Portada de la revista Muntanya núm 891 sobre Andorra. Muntanya #891 magazine cover about Andorra

Portada de la revista Muntanya núm 891 sobre Andorra. Muntanya #891 magazine cover about Andorra. Photo: Valenti Zapater

Fa unes setmanes que va sortir la revista Muntanya núm. 891 amb un monogràfic dedicat a Andorra, on he col·laborat amb la portada i diverses fotografies a l’interior. Us la podeu descarregar gratuïtament de l’enllaç anterior clicant a sota de “Revista Muntanya Octubre 2010”, on hi posa Muntanya_891.pdf.

Treballar per a les revistes. Working for magazines

01/09/2010
Llegint la revista "That's Shanghai" a una terrassa de la ciutat xinesa. Reading "That's Shanghai" magazine in a sidewalk cafe from the Chinese city

Llegint la revista "That's Shanghai" a una terrassa de la ciutat xinesa. Reading "That's Shanghai" magazine in a sidewalk cafe from the Chinese city

Treballar per a les revistes és una feina dura i difícilment rendible. Aquesta és una generalització que faig fruit de la meva experiència i que explicaré a continuació.

Primer de tot cal dir que em refereixo a la majoria de les revistes, i no a totes. La forma de treballar d’aquestes revistes (que les que trobem habitualment al quiosc) és que paguen pel contingut publicat, no per la feina feta. És a dir, quan als fotògrafs ens encarreguen un reportatge s’acorda un preu per tantes fotos a publicar o per un número de pàgines determinat en base a les tarifes habituals de la revista. Evidentment tot és negociable i hi poden haver excepcions. En aquests casos es paga el mateix independentment de les despeses que hagi tingut el fotògraf i dels dies de feina invertits.  Tan és si el reportatge s’ha realitzat a la Xina o a Catalunya. Per tot plegat, si es vol amortitzar econòmicament un reportatge s’ha de publicar 2 o 3 vegades, com a mínim. Una altra cosa és que compensi per altres motius, com l’interès de divulgar un tema, l’ampliació de l’arxiu fotogràfic o el pur plaer de fotografiar i publicar.

Portada de la revista Muntanya 874, Huang Shan (Xina). Fotografia de Valentí Zapater. Muntanya 874 magazine cover about Huang Shan (China). Photography by Valenti Zapater

Portada de la revista Muntanya 874, Huang Shan (Xina). Fotografia de Valentí Zapater. Muntanya 874 magazine cover about Huang Shan (China). Photography by Valenti Zapater

Al principi, quan vaig començar a treballar de fotògraf, em feia molta il·lusió veure les meves fotografies a les revistes. Ara conservo la mateixa il·lusió del principi però ja fa temps que he vist que haig de posar altres coses a la balança abans d’acceptar o proposar un reportatge, com és la possibilitat de recuperar la inversió feta. D’una primera etapa de proposar reportatges vaig passar a una altra en que van augmentar molt les propostes de les revistes cap a mi: les propostes anaven en les dues direccions. Hi va haver algun moment en que possiblement el 80 % de la meva dedicació era aquesta, sense temps material per a intentar vendre de nou els reportatges que ja havia fet i amb poc temps per fer altres tipus de feines. El cas és que una situació així és insostenible des del punt de vista econòmic. Si més no amb la majoria dels reportatges que faig, que requereixen recollida prèvia de dades, fer contactes i un temps d’elaboració en camp relativament llarg si es volen aconseguir bons resultats. A més del posterior treball de despatx d’edició i arxiu.

Està clar que d’aquesta en vaig aprendre i ja fa temps que m’organitzo de manera diferent. Em segueixo movent amb la il·lusió, però abans de fer un nou reportatge que vulgui amortitzar econòmicament avaluo si podré posar temps i diners per fer-ho. En altres paraules, avaluo si les altres feines rendibles econòmicament em permetran finançar la inversió de temps, diners i viatges, o bé si el reportatge és rendible per sí sol. I també avaluo si tindré temps per intentar publicar-lo més d’una vegada, tenint en compte que al meu calendari de treball ja m’he reservat temps per vendre altres reportatges ja publicats. I és que la tasca comercial requereix unes bones hores de telèfon, correu electrònic i visites.

Portada de la revista "El Mundo de los Pirineos" núm 66. Fotografia de Valentí Zapater. Pirineos #66 magazine cover about Nuria Valley (Pyrenees). Photography by Valenti Zapater

Portada de la revista "El Mundo de los Pirineos" núm 66. Fotografia de Valentí Zapater. Pirineos #66 magazine cover about Nuria Valley (Pyrenees). Photography by Valenti Zapater

Hi ha altres formes d’organitzar-se que poden ajudar, com la realització de més d’un reportatge aprofitant un mateix viatge: això pot permetre repartir les despeses i les hores de treball. Per altra banda l’increment de l’arxiu del fotògraf i la cessió dels drets de les fotografies per a usos diversos també pot ajudar, però l’arxiu fotogràfic i la seva comercialització en la era digital requereixen molta dedicació i és un tema complex que donaria per a escriure uns quants posts.

En resum, i especialment pels fotògrafs que comencen, abans de fer un reportatge cal avaluar bé per què el fem i, tenint en compte els objectius, si paga la pena invertir-hi temps i diners.

Fotografia de portada en un llibre de poesia / Cover photo in a book of poetry

08/03/2010
sa. Book's tittle page: "Amb el cor a la mà", by Primitiva Lopez i Pedrosa

Portada del llibre "Amb el cor a la mà", de Primitiva López i Pedrosa. Book's tittle page: "Amb el cor a la mà", by Primitiva Lopez i Pedrosa

És un plaer poder treballar amb artistes, en aquest cas es tracta d’un llibre on he publicat fotografies tant a la portada com a l’interior, totes de flors i plantes. Es tracta del llibre de poesia “Amb el cor a la mà”, de Primitiva López i Pedrosa. I quan parlo d’artistes no em refereixo només a la Primitiva, si no també a la Teresa Sabater, l’excel·lent dissenyadora gràfica que ha treballat amb aquest llibre.


%d bloggers like this: