Nova pàgina de Facebook, per què? New Facebook page, why?

(aquí en castellano)

Finalment m’he decidit a crear la meva pàgina de Facebook ja que així arribaré a més gent i em plouran les ofertes de treball. Així que anem al gra, aquí està. Ja sabeu, cliqueu “M’agrada” i feu-ho ràpid, ja que (i ara ve la típica amenaça) em dedicaré a esborrar a tothom que no conegui del meu perfil personal i desapareixereu per sempre més del mapa.

En fi, anem a puntualitzar. Fa uns anys que vaig crear el meu perfil personal de Facebook per motius estrictament professionals. No sé si existien les pàgines o simplement no m’interessaven. Més endavant sí que vaig veure molt clar que no m’interessava crear una pàgina, quan vaig anar afegint pàgines que m’agradaven i veia que era difícil seguir-les si no era entrant al mur de cada una, una per una. Aquí se’m van treure ben ràpid les poques ganes que tenia. Per què crear una pàgina si la gent no serà capaç de seguir-la, com em passa a mi? Així que vaig seguir amb el perfil personal de Facebook. Però els anys passen i les coses canvien. El motiu principal pel qual creo la pàgina és per separar les qüestions més personals diferents de les relacionades amb la fotografia. Un motiu secundari és que m’agrada provar coses noves de tant en tant. No està de més aprendre i fer coses noves que, a més, són com un petit revulsiu que dóna energia i alimenta la creativitat. També es veritat que veig que és més fàcil seguir les pàgines amb les llistes d’interessos (que faig servir molt), l’opció de rebre avisos cada vegada que algú hi posa una nova entrada i l’opció de seguir (opció per defecte per tal que les notícies apareguin al mur quan l’algoritme de Facebook ho decideix, o sigui, quan li dóna la gana).

En fi, que es parla molt d’altres raons per crear una pàgina de Facebook, com tenir estadístiques molt fines de qui visita la pàgina, poder tenir més de 5000 seguidores i que sigui més fàcil de seguir (no cal esperar a que s’accepti la sol·licitud d’amistat). No és el meu cas. Conec fotògrafs que creen una pàgina per motius semblants als meus, per separar les qüestions personals de les professionals. D’altres no tenen més remei que fer-ho, com en Tino Soriano, que va arribar a les 5000 amistats i el 10 de setembre de 2012 va crear la seva pàgina oficial. A dia d’avui (24/01/2014) ja té 4474 seguidors.

Per altra banda està clar que ara, un cop dins de la meva pàgina de Facebook, em trobo coses interessants, com poder programar les entrades. Ara mateix haig de marxar uns dies fora i ho faré servir. I segur que en trobaré més, de coses interessants. Però anar més enllà, pensar que això serà la bomba, no ho tinc gens clar, està per veure. Hi ha gent que comenta que Facebook presenta les estadístiques de forma que el propietari de la pàgina es vegi impulsat a pagar pels serveis de promoció de Facebook. Això és molt fàcil si les estadístiques es presenten amb retard. No sé si serà veritat, però el que està clar és que a Facebook l’interessa que paguem.

En fi, aquí estic, per separar les qüestions més personals diferents de les relacionades amb la fotografia. I per aprendre.

Per cert, si voleu seguir-me, després de clicar a “M’agrada”, posant el ratolí a sobre del mateix lloc apareix “Afegir a la meva llista d’interessos”.

Cliqueu allà i apareixerà un desplegable amb les llistes que heu creat, m’afegiu a la que creieu convenient (per exemple, Fotografia o Fotògrafs).

Si no ho heu fet mai és un bon moment per començar: al mateix desplegable cliqueu “Nova llista…”, quedarà seleccionada la meva pàgina,

feu “Següent” i poseu el nom de la llista (Fotografia o Fotògrafs, per exemple) i seleccioneu si voleu que la llista sigui privada o pública.

Premeu “Fet” i ja haureu acabat. Quan vulgueu veure les últimes notícies sobre fotografia podeu anar a les vostres llistes, que estan al vostre perfil, a la columna de l’esquerra, a baix de tot (hi posa “INTERESSOS”).

Una altra opció és obrir el mateix desplegable d’abans posant el ratolí a sobre de “M’ha agradat” i clicant “Rep els avisos”.

D’aquesta forma us apareixerà un avís en vermell a dalt de tot a l’esquerra, a la bola del món, quan publiqui quelcom nou.

I vosaltres, quina experiència teniu amb la vostra pàgina de Facebook? Com feu per seguir les pàgines que us interessen?

Taller de marketing i comunicació / Marketing and communication workshop

El passats dies 18 i 20 de maig vaig assistir al “Taller d’estratègies de marketing i comunicació”, organitzat pel Servei de Desenvolupament Empresarial i adreçat a empreses culturals. Per sort cada vegada hi ha més cursos sobre el tema específics pel sector cultural, fins i tot algun d’específic per a fotògrafs. En aquest cas la recomanació va venir de part de Sílvia Omedes de Photographic Social Vision. Aquests tallers estan impartits per persones amb un gran coneixement del tema i una extraordinària capacitat per comunicar, coses que no sempre van de la mà. En aquest cas el professor va ser Ferran Ramon-Cortés. Per tal de no malbaratar temps i diners és molt important assessorar-se sobre l’experiència i capacitat dels professors abans de fer un curs.

A continuació us ofereixo un resum del que em va semblar més destacable, tot orientant-lo a la fotografia com a forma de guanyar-se la vida, com a negoci.

Ens hem passat molts anys orientats al producte, no al client. És a dir, establint de punt de partida, per exemple, que faig bones fotografies de paisatge. El següent pas seria pensar a qui li venc aquestes fotografies. Això seria orientació al producte. Per tal que un negoci funcioni actualment cal, però, una orientació al marketing. És a dir, la primera pregunta seria “¿Què és el que el client vol/necessita?” I a partir d’aquí, dins del que se fer, crear i oferir el que el client vol.

Aquesta orientació pot semblar, a primera vista, que es baralla amb la creativitat. Però per una banda la creativitat sense el marketing no és rendible (insisteixo en que estic parlant de negoci) i per altra l’objectiu és oferir quelcom que sabem fer, i per això necessitarem la creativitat. En qualsevol cas una altra cosa és l’obra personal, de la qual un fotògraf no n’hauria de prescindir.

Anem al pla de marketing. El millor que pot tenir un pla de marketing és que sigui coherent des del principi fins al final. No es necessari que sigui brillant des d’un punt de vista creatiu: si és brillant però no és coherent no servirà de gaire. Si és brillant i coherent, millor que millor.

De vegades s’ha de fer més d’un pla de marketing. De fet hi hauria d’haver un pla de marketing per a cada perfil de client. Per exemple, un fotògraf que treballés per a revistes hauria de tenir un pla de marketing per a directors de revistes, directors d’art i caps de redacció, per una banda, i un altre per a lectors, per altra banda. Seria, en aquest cas, un pla pel mercat intermediari i un altre pel mercat final, cosa que acostuma a passar en molts àmbits.

Un pla de marketing està format per les següents parts:

• Definició del mercat: quin és el client i quines característiques té.
• Posicionament: com definim el nostre producte, quins atributs i beneficis li podem aplicar. Tot plegat formarà una imatge en la ment del client.
• Producte: descripció detallada
• Preu
• Distribució

L’elaboració s’ha de fer en aquest ordre i de manera coherent.

Pel que fa als productes només s’ha de tenir allò que es ven, el que no es ven ens resta energies ja que requereix temps de gestió i de manteniment. Això dóna molt per pensar en com ha de ser l’arxiu del fotògraf per que sigui rendible.

Una petita mostra de les fotografies de l'arxiu del fotògraf Valentí Zapater. A small sample of stock photography from Valenti Zapater, photographer

Els productes s’han d’ubicar dins d’aquest quadre, en el que hi poso uns exemples:

	Compra raonada	Compra compulsiva
Alt concerniment	Cotxe	iPhone
Baix concerniment	Detergent	Patates fregides

Els productes culturals se situarien, en general, com a compra raonada, i molt! Per aquest motiu és molt important no dilatar el temps de compra, tot oferint els canals adequats per tal que la persona pugui comprar en el moment que ha pres la decisió, sense dilació de temps.

Ja tenim el pla de marketing realitzat, ara arriba l’hora de la comunicació. En aquest cas els grans  fracassos acostumen a venir per un pla poc coherent. Si el pla és coherent és molt més fàcil que la comunicació funcioni.

El fotògraf Valentí Zapater donant una conferència. The photographer Valenti Zapater giving a lecture

La comunicació ha canviat molt en els últims anys: estem en un moment on és difícil que els anuncis de premsa es llegeixin (han d’estar molt identificats amb els continguts) però en canvi a Internet la bona publicitat es busca. Per tot plegat és molt important tenir una bona base de dades de clients potencials i, a banda de la publicitat pura i dura, estar present a tot arreu: web, blocs, comentaris, fòrums, emails, etc. És molt important, però, que la nostra presència no sigui abusiva, que sigui personalitzada i amb valor afegit. Un exemple del que no s’ha de fer me’l vaig trobar l’altre dia aquí, al meu bloc: un comentari generalista en anglès que es podia posar a qualsevol lloc, del tipus “molt bona aquesta entrada, gràcies per compartir”. És un tipus d’spam que s’està generalitzant als blocs.

Per acabar un parell més de formes de comunicar: la comunicació viral i les notes de premsa. Pel que fa a la comunicació viral és difícil saber si funcionarà: la única opció és provar-ho. Pel que fa a les notes de premsa s’ha d’insistir molt fins arribar a que en publiquin una, a partir d’aquí la porta estarà oberta. Però les notes han de ser molt específiques pel mitjà al qual van dirigits: millor poques i personalitzades.

Acabant d’escriure aquestes línies veig que la personalització i el valor afegit son dues característiques molt importants en una època en la que vivim immersos en una allau d’informació i en l’era de l’spam. Es tracta, al cap i a la fi, de tenir cura de les persones i d’estar atents a les seves necessitats.