Posts Tagged ‘choosing photographs’

Inauguració exposició fotogràfica ObjectiuBCN. Inauguration ObjectiuBCN photo exhibition

04/03/2015

 

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.  Escriviu text o una adreça d'un lloc web o bé traduïu un document. She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.
She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

 

El proper dimarts 10 de març de 2015 s’inaugura l’exposició d’ObjectiuBCN 2014 al Centre Cívic Can Felipa, a les 19.30. Hi esteu convidats, per suposat.

 

Inauguració exposició ObjectiuBCN al Centre Cívic Can Felipa

 

És una exposició dels que hem participat en aquest projecte al Centre Cívic Can Felipa. Cada centre cívic té la seva pròpia exposició, a la web d’ObjectiuBCN podeu consultar les dates.

La fotografia que he posat al principi és la que més m’agrada del treball que he realitzat, titulat Un altre consum. Però no estarà a l’exposició. Els projectes fotogràfics poden prendre camins insospitats, i l’edició gràfica i els resultats també. La primera idea era fer un reportatge sobre les associacions de consum ecològic, responsable i de proximitat. A mesura que anava escrivint sobre el projecte i fent i revisant fotografies sortien noves oportunitats i idees, i el projecte anava prenent forma, alhora que anava canviat. La persona que vaig fotografiar pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple i, de retruc, fibromiàlgia i fatiga crònica. No ha tingut més remei que aprendre a fer ella mateixa tots els productes elaborats que necessita (alguns d’alimentació, la majoria de neteja, higiene personal i cosmètica i alguns de manteniment de la llar). És un cas extrem d’autoconsum i té molta relació amb la filosofia de les associacions que estava fotografiant.

Aquesta fotografia podria explicar una història, potser junt amb d’altres. Però no la història que volia explicar, que finalment he resumit amb 11 fotografies. Són els misteris dels reportatges i de l’edició gràfica. Ens porten per camins insospitats, s’obren moltes portes, en travessem unes, en deixem unes altres. Qui sap si hi tornarem a passar.

Com explicar una història amb imatges? The photographer’s story, by Michael Freeman

18/04/2013

Com fer un reportatge fotogràfic? Explicar una història amb imatges és un dels grans reptes de la majoria de fotògrafs i un dels àmbits en els que acostumem a anar més coixos. Podrem tenir bon ull fotogràfic, construir composicions atractives, captar l’instant decissiu, dominar la tècnica fotogràfica, les càmeres i els programes informàtics per aconseguir, finalment, una fotografia que transmeti allò que volem. Però molt sovint cal anar més enllà i explicar una història amb imatges. I no és gens fàcil.

Doble pàgina d'obertura del reportatge "Los Caminos del Inca" a la revista National Geographic d'abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. "The Inca Trails" National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Doble pàgina d’obertura del reportatge “Los Caminos del Inca” a la revista National Geographic d’abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. “The Inca Trails” National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Conscient d’aquesta dificultat fa anys que estic a l’aguait de llibres i cursos per millorar la meva narrativa fotogràfica. I la veritat és que hi ha ben poques fonts, a banda de l’autoaprenentatge conscient que es pot fer visitant exposicions i llegint llibres i revistes, cosa absolutament obligada per a qualsevol fotògraf que vulgui progressar. Finalment, però, ha aparegut un llibre que omple el buit sobre el tema: The photographer’s story, de Michael Freeman. Anem a veure que s’hi cou al seu interior.

A la primera part el llibre desgrana les diferents parts d’un reportatge. De manera molt resumida són introducció, desenvolupament, clímax i desenllaç. Bé, això és extensiu a molts tipus de narrativa, com pugui ser el cinema o una novel·la. El cas és que explica amb detall aquestes parts posant nombrosos exemples de reportatges seus i d’altres autors. I no falta aquí una anàlisi detallada d’un clàssic de W. Eugene Smith com és Country Doctor, publicat a la revista LIFE el 1948.

A la segona part classifica els reportatges de forma bastant simple: persones, llocs, com es va fer?, productes, activitats, col·leccions, institucions i conceptes. Per explicar-ho posa i analitza reportatges seus com a exemple. Després tracta un aspecte força interessant, el tema del reportatge i també el que ell anomena “agenda“, que potser podriem traduïr com a intenció, és a dir, el missatge subjacent d’un reportatge, que pot venir donat, per exemple, per interessos polítics, econòmics, etc. Finalment parla del guió fotogràfic, aquella eina imprescindible que desenvolupem per organitzar un reportatge: una llista d’esdeveniments del lloc que volem fotografiar (festes populars, per exemple), indrets interessants, contactes, etc. En un post sobre el reportatge de les cales del cap de Creus parlo una mica sobre el tema.

A la tercera part, finalment, parla de la tria de fotografies en casos de suports molt diferents, des de les revistes a les tauletes tàctils.

El mèrit d’aquest llibre és que, pel que jo sé, és el primer en recollir els aspectes essencials a tenir en compte per fer un reportatge fotogràfic. Li manca, però, aprofundir en els aspectes purament narratius, allò que ens explica un conjunt de fotografies més pel seu contingut que no pas per la seva estètica. Quines fotografies triem per transmetre el nostre missatge? Quines eines i mètodes hi ha per fer-ho? Per sort, a més dels llibres hi ha els cursos. I a casa nostra tenim un grapat de bons professionals. Alguns dels que han tractat aquest tema són David Airob, Rafa Badia i Maria Rosa Vila. He treballat amb ells o bé he assistit a algún dels seus tallers, i us puc assegurar que se n’aprèn molt. Maria Rosa està últimament molt activa i està impartint el seu taller d’edició gràfica arreu, combinat amb tallers d’altres persones i temàtiques.

Així que ja sabeu, sigui amb un llibre, amb un curs o, millor, amb totes dues coses, ja no hi ha excusa per no aprendre edició gràfica. Per cert, coneixeu algún altre llibre o curs sobre el tema?

Nova portada a la revista Outdoor: la foto perfecta? / New cover in Outdoor magazine: the perfect photography?

03/02/2010
Campeonato de España de Esquí de Travesía por relevos 2010 en Sierra Nevada. Oscar Roig, del equipo ganador, al final de tramo técnico sin esquís. Campionat d'Espanya d'Esquí de Muntanya per relleus 2010 a Sierra Nevada. Òscar Roig, de l'equip guanyador, al final del tram tècnic sense esquís. Ski Mountaineering relay Spanish Championship 2010, Sierra Nevada (Spain). Oscar Roig, member of the winner team, at the end of the section without skis.

Òscar Roig al Campionat d'Espanya d'Esquí de Muntanya per relleus 2010 de Sierra Nevada. Ski Mountaineering Spanish Championship

Al número 30 de la revista Outdoor (febrer 2010) podeu veure la fotografia que he publicat a la seva portada. És curiós, per que és una fotografia que dubtava de seleccionar-la pel client, que és No Limit, una empresa que organitza activitats esportives a la natura per a qui treballo des de fa molts anys. No em preocupava excessivament l’exposició de la fotografia, que no és perfecte, si no que a primera vista no es veu què està fent l’Óscar Roig, corredor de curses de esquí de muntanya. Finalment, no gaire convençut, la vaig seleccionar per l’expressió del corredor. I vet aquí que en poc més de dos setmanes la veig publicada.

Què en trec, de tot això? Moltes vegades busquem la foto perfecta, cosa que està bé. Però un bon fotògraf fa molt poques fotografies excepcionals al llarg de la seva vida. La resta de fotografies poden tenir usos molt dignes. El més important, com a fotògrafs professionals, és que aquest perfeccionisme ens serveixi per a fer les millors fotografies però que no ens amagui l’objectiu dels encàrrecs, que és satisfer les necessitats del client.


%d bloggers like this: