Nova pàgina de Facebook, per què? New Facebook page, why?

24/01/2014

(aquí en castellano)

Finalment m’he decidit a crear la meva pàgina de Facebook ja que així arribaré a més gent i em plouran les ofertes de treball. Així que anem al gra, aquí està. Ja sabeu, cliqueu “M’agrada” i feu-ho ràpid, ja que (i ara ve la típica amenaça) em dedicaré a esborrar a tothom que no conegui del meu perfil personal i desapareixereu per sempre més del mapa.

Pagina_Facebook_Valenti_Zapater

En fi, anem a puntualitzar. Fa uns anys que vaig crear el meu perfil personal de Facebook per motius estrictament professionals. No sé si existien les pàgines o simplement no m’interessaven. Més endavant sí que vaig veure molt clar que no m’interessava crear una pàgina, quan vaig anar afegint pàgines que m’agradaven i veia que era difícil seguir-les si no era entrant al mur de cada una, una per una. Aquí se’m van treure ben ràpid les poques ganes que tenia. Per què crear una pàgina si la gent no serà capaç de seguir-la, com em passa a mi? Així que vaig seguir amb el perfil personal de Facebook. Però els anys passen i les coses canvien. El motiu principal pel qual creo la pàgina és per separar les qüestions més personals diferents de les relacionades amb la fotografia. Un motiu secundari és que m’agrada provar coses noves de tant en tant. No està de més aprendre i fer coses noves que, a més, són com un petit revulsiu que dóna energia i alimenta la creativitat. També es veritat que veig que és més fàcil seguir les pàgines amb les llistes d’interessos (que faig servir molt), l’opció de rebre avisos cada vegada que algú hi posa una nova entrada i l’opció de seguir (opció per defecte per tal que les notícies apareguin al mur quan l’algoritme de Facebook ho decideix, o sigui, quan li dóna la gana).

En fi, que es parla molt d’altres raons per crear una pàgina de Facebook, com tenir estadístiques molt fines de qui visita la pàgina, poder tenir més de 5000 seguidores i que sigui més fàcil de seguir (no cal esperar a que s’accepti la sol·licitud d’amistat). No és el meu cas. Conec fotògrafs que creen una pàgina per motius semblants als meus, per separar les qüestions personals de les professionals. D’altres no tenen més remei que fer-ho, com en Tino Soriano, que va arribar a les 5000 amistats i el 10 de setembre de 2012 va crear la seva pàgina oficial. A dia d’avui (24/01/2014) ja té 4474 seguidors.

Per altra banda està clar que ara, un cop dins de la meva pàgina de Facebook, em trobo coses interessants, com poder programar les entrades. Ara mateix haig de marxar uns dies fora i ho faré servir. I segur que en trobaré més, de coses interessants. Però anar més enllà, pensar que això serà la bomba, no ho tinc gens clar, està per veure. Hi ha gent que comenta que Facebook presenta les estadístiques de forma que el propietari de la pàgina es vegi impulsat a pagar pels serveis de promoció de Facebook. Això és molt fàcil si les estadístiques es presenten amb retard. No sé si serà veritat, però el que està clar és que a Facebook l’interessa que paguem.

En fi, aquí estic, per separar les qüestions més personals diferents de les relacionades amb la fotografia. I per aprendre.

Per cert, si voleu seguir-me, després de clicar a “M’agrada”, posant el ratolí a sobre del mateix lloc apareix “Afegir a la meva llista d’interessos”.

FB_afegeix_llista_interessos

Cliqueu allà i apareixerà un desplegable amb les llistes que heu creat, m’afegiu a la que creieu convenient (per exemple, Fotografia o Fotògrafs).

FB_llistes_interessos

Si no ho heu fet mai és un bon moment per començar: al mateix desplegable cliqueu “Nova llista…”, quedarà seleccionada la meva pàgina,

FB_crea_llista_interessos_419

feu “Següent” i poseu el nom de la llista (Fotografia o Fotògrafs, per exemple) i seleccioneu si voleu que la llista sigui privada o pública.

FB_privacitat_llista_interessos_419

Premeu “Fet” i ja haureu acabat. Quan vulgueu veure les últimes notícies sobre fotografia podeu anar a les vostres llistes, que estan al vostre perfil, a la columna de l’esquerra, a baix de tot (hi posa “INTERESSOS”).

FB_llistes_interessos_2

Una altra opció és obrir el mateix desplegable d’abans posant el ratolí a sobre de “M’ha agradat” i clicant “Rep els avisos”.

FB_rep_avisos

D’aquesta forma us apareixerà un avís en vermell a dalt de tot a l’esquerra, a la bola del món, quan publiqui quelcom nou.

I vosaltres, quina experiència teniu amb la vostra pàgina de Facebook? Com feu per seguir les pàgines que us interessen?

Anuncis

Reflexions fotogràfiques postpart. Postnatal photographic thinkings

22/12/2013

(en castellano)

Pocs dies després de que naixés la meva filla li anava donant voltes a això d’immortalitzar aquest moment tant important per a qualsevol parella, el naixement de la seva filla o fill. I crec que puc escriure alguns consells fotogràfics de cara al part, més des del punt de vista de pare que com a fotògraf.

El que tenia molt clar des del principi, i així va ser, és que la càmera es quedaria a la maleta fins que no arribéssim a l’habitació. Precissament perquè el part és un moment molt important, tan important que requereix la màxima implicació i atenció per part del pare, que no pot estar per fer fotografies. Ja vaig dir en el seu moment que hi ha moments que s’han de viure al màxim, i per això s’ha de deixar la càmera de banda. D’aquesta forma la vivència queda gravada molt més intensament que a una fotografia. A més hi ha el fet de si es poden fer fotografies en una sala de dilatació, de parts o en un quiròfan. Ho desconec, es un tipus de fotografia que no he fet mai i no crec que sigui tan senzill com entrar amb la càmera. Si algú s’ho planteja més val que parli amb la persona responsable en qüestió amb prou temps com per demanar permisos, si s’escau.

La meva filla Noa. Noa, my son.

La meva filla. My daughter.

Un cop a l’habitació sí que es el moment de fer fotografies. I pels que decideixin donar a llum a casa, també. Quina càmera és l’adequada? S’ha de tenir en compte que durant el part la càmera no estarà amb vosaltres i si no està amb vosaltres no està segura. Els hospitals no són llocs prou segurs com per deixar una bona càmera, ni que sigui tancada amb clau en un armariet. Per tant és millor que dueu una càmera senzilla o si no que us la porti la primera visita.

Ah, una altra cosa. Molt de compte amb els fotògrafs de l’hospital. Sí, aquells que entren a l’habitació i remenen el nadó fins a marejar-lo per tal que surti a la foto amb els ulls oberts. Us ha passat a vosaltres? Quines experiències fotogràfiques heu tingut quan han nascut els vostres fills?

Com explicar una història amb imatges? The photographer’s story, by Michael Freeman

18/04/2013

Com fer un reportatge fotogràfic? Explicar una història amb imatges és un dels grans reptes de la majoria de fotògrafs i un dels àmbits en els que acostumem a anar més coixos. Podrem tenir bon ull fotogràfic, construir composicions atractives, captar l’instant decissiu, dominar la tècnica fotogràfica, les càmeres i els programes informàtics per aconseguir, finalment, una fotografia que transmeti allò que volem. Però molt sovint cal anar més enllà i explicar una història amb imatges. I no és gens fàcil.

Doble pàgina d'obertura del reportatge "Los Caminos del Inca" a la revista National Geographic d'abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. "The Inca Trails" National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Doble pàgina d’obertura del reportatge “Los Caminos del Inca” a la revista National Geographic d’abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. “The Inca Trails” National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Conscient d’aquesta dificultat fa anys que estic a l’aguait de llibres i cursos per millorar la meva narrativa fotogràfica. I la veritat és que hi ha ben poques fonts, a banda de l’autoaprenentatge conscient que es pot fer visitant exposicions i llegint llibres i revistes, cosa absolutament obligada per a qualsevol fotògraf que vulgui progressar. Finalment, però, ha aparegut un llibre que omple el buit sobre el tema: The photographer’s story, de Michael Freeman. Anem a veure que s’hi cou al seu interior.

A la primera part el llibre desgrana les diferents parts d’un reportatge. De manera molt resumida són introducció, desenvolupament, clímax i desenllaç. Bé, això és extensiu a molts tipus de narrativa, com pugui ser el cinema o una novel·la. El cas és que explica amb detall aquestes parts posant nombrosos exemples de reportatges seus i d’altres autors. I no falta aquí una anàlisi detallada d’un clàssic de W. Eugene Smith com és Country Doctor, publicat a la revista LIFE el 1948.

A la segona part classifica els reportatges de forma bastant simple: persones, llocs, com es va fer?, productes, activitats, col·leccions, institucions i conceptes. Per explicar-ho posa i analitza reportatges seus com a exemple. Després tracta un aspecte força interessant, el tema del reportatge i també el que ell anomena “agenda“, que potser podriem traduïr com a intenció, és a dir, el missatge subjacent d’un reportatge, que pot venir donat, per exemple, per interessos polítics, econòmics, etc. Finalment parla del guió fotogràfic, aquella eina imprescindible que desenvolupem per organitzar un reportatge: una llista d’esdeveniments del lloc que volem fotografiar (festes populars, per exemple), indrets interessants, contactes, etc. En un post sobre el reportatge de les cales del cap de Creus parlo una mica sobre el tema.

A la tercera part, finalment, parla de la tria de fotografies en casos de suports molt diferents, des de les revistes a les tauletes tàctils.

El mèrit d’aquest llibre és que, pel que jo sé, és el primer en recollir els aspectes essencials a tenir en compte per fer un reportatge fotogràfic. Li manca, però, aprofundir en els aspectes purament narratius, allò que ens explica un conjunt de fotografies més pel seu contingut que no pas per la seva estètica. Quines fotografies triem per transmetre el nostre missatge? Quines eines i mètodes hi ha per fer-ho? Per sort, a més dels llibres hi ha els cursos. I a casa nostra tenim un grapat de bons professionals. Alguns dels que han tractat aquest tema són David Airob, Rafa Badia i Maria Rosa Vila. He treballat amb ells o bé he assistit a algún dels seus tallers, i us puc assegurar que se n’aprèn molt. Maria Rosa està últimament molt activa i està impartint el seu taller d’edició gràfica arreu, combinat amb tallers d’altres persones i temàtiques.

Així que ja sabeu, sigui amb un llibre, amb un curs o, millor, amb totes dues coses, ja no hi ha excusa per no aprendre edició gràfica. Per cert, coneixeu algún altre llibre o curs sobre el tema?

Adéu, Paco Elvira. Good bye, Paco Elvira.

03/04/2013

És en aquests moments de dolor i incredibilitat quan penso: per què no li vaig fer mai un retrat? Ara no tinc una fotografia d’ell per posar aquí, en el meu bloc, com a homenatge i com un adéu, i me n’adono realment d’un dels valors de la fotografia. Fotografies que ens ajuden a recordar i ens fan sentir més propers a familiars, amics i coneguts. Fotografia com aquesta de Laura Guerrero, un dels millors retrats, al meu parer, d’en Paco Elvira, que reflecteix bondat i discreció.

Corria l’any 1999 quan el vaig conèixer al curs sobre “Gran reportatge” que impartia a l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca. Feia poc que treballava com a fotògraf professional i en Paco ja tenia una trajectòria reconeguda i d’ell en podia aprendre molt, com així va ser. Miro ara aquells apunts i em venen records d’aquelles classes, on també hi era Lídia Carbonell, una altra fotògrafa que començava. Apunts que encara són molt vàlids en qüestions sobre com organitzar un gran reportatge.

Més tard vam coincidir a la revista Públic, de la que n’era l’editor gràfic. En Paco em va encarregar un reportatge sobre l’abocador del Garraf, allò que oficialment s’anomena “dipòsit controlat de residus”, una bestiesa que mai s’hauria d’haver fet. El cas és que durant la realització d’aquest reportatge vaig aprendre molt amb en Paco. No va quedar del tot satisfet amb les primeres diapositives i amb paciència em va anar explicant el que necessitava i vaig haver de tornar per completar el reportatge. Públic va ser una idea excel·lent i arriscada, reportatges en profunditat sobre temes que poca gent tocava. Allò que més m’agrada. No sé si va ser per problemes pressupostaris, per pressions polítiques o per tot plegat, el cas és que aquella excel·lent revista no va trigar massa en desaparèixer. Com en Paco. Si més no és la percepció que tinc en aquests moments, tot i que, pensant-ho fredament, ha tingut una vida fotogràfica llarga que segur que va viure intensament. Fins l’últim instant al penya-segat de la Falconera, un lloc que ell estimava especialment. Paco també era un enamorat dels ocells, als quals fotografiava de tant en tant.

Paco, m’acomiado de tú amb aquesta fotografia d’àliga harpia, recordo que et va agradar especialment per què devies imaginar la meva emoció en veure aquest animal que vola lliure com ara ho fas tú.

Àguila harpia a la selva amazònica. Harpy eagle in the Amazonian jungle.

Àguila harpia. Harpy eagle.

Programa gratuït per reanomenar arxius. Free file renaming software.

13/03/2013

Com vaig dir en l’anterior post sobre la nomenclatura de les fotografies, aquest és un tema cabdal a l’hora de gestionar un arxiu fotogràfic digital. Ep, que tot això serveix per a qualsevol persona que estimi les seves fotografies, ni que siguin “només” fotografies familiars!

Quan descarreguem les fotografies a l’ordinador ho podem fer directament mitjançant el nostre programa habitual de gestió de fotografies o utilitzant un d’específic només per a les primeres passes del flux de treball (descàrrega, posar nom als arxius i introduïr metadades bàsiques de localització, tema i autoria). Sigui com sigui molts d’aquests programes incorporen la possibilitat d’anomenar les fotografies en lots amb un criteri determinat i fins i tot recorden l’últim nom donat, facilitant molt la feina a la següent descàrrega de fotografies.

Editor de noms d'arxius d'Adobe Photoshop Lightroom 4.3. File renamer in Adobe Photoshop Lightroom 4.3.

Editor de noms d’arxius de Lightroom 4.3. File renamer in Lightroom 4.3.

Hi ha vegades, però, que la potència d’aquests programes no és suficient. Pot succeir en casos complexos on calgui esmenar errors, canviar el sistema de nomenclatura, posar noms específics per a clients o amics, etc. I és aquí on cal un programa específic com Flexible Renamer, ja fa anys que el vaig triar. Compte, que n’hi ha molts amb noms similars!

No és el meu objectiu explicar com funciona el programa, per això hi ha força informació, com la d’AdictosAlTrabajo o PuroSoftware. Però sí us explicaré la meva experiència i impressions en el món de la fotografia.

D’entrada cal dir que és un programa amb més de 10 anys d’existència i que s’ha anat actualitzant regularment. La interfície no és especialment agradable però sí endreçada. L’usabilitat va de la mà de la interfície: no és un programa evident a primera vista, cal una mica de temps per habituar-se, tot i que tampoc és un programa complicat en les funcions més senzilles, com les que explicaré. D’entre les moltes opcions que té jo faig servir, bàsicament, la navegació per carpetes (opció “especificar carpeta” de la barra superior d’eines) i l’opció de reanomenar (a la segona barra superior, a sota de l’anterior). Amb aquesta opció tinc les carpetes a l’esquerra, al mig les instruccions de reanomenar i a la dreta el llistat d’arxius. Una de les coses que més m’agraden de la columna del mig és l’opció d’incloure subcarpetes, de forma que a la dreta apareixen tots els arxius que hi ha dins de la carpeta seleccionada i de les subcarpetes incloses.

Interfície de Flexible Renamer v8.4. Flexible Renamer v8.4 interface.

Interfície de Flexible Renamer v8.4. Flexible Renamer v8.4 interface.

Aquestes són les opcions que més he fet servir, bàsicament per detectar i corregir errors, treballant en lots. Òbviament no surt a compte per treballar amb uns pocs arxius.  La primera opció, introduir qualsevol nombre o cadena, esborra el nom actual i posa un de nou o bé insereix cadenes a qualsevol posició del nom actual. Per exemple, si d’un arxiu original vz152221 faig un derivat amb marca d’aigua, que jo anomenaria vz152221_(c), i m’oblido de posar la longitud en píxels del costat més llarg per diferenciar els arxius derivats, aquesta opció em serviria per inserir “1024” en el cas d’un derivat de 1024 píxels del costat més llarg: vz152221_1024_(c).

La segona opció, esborrar nombre o cadena, esborra un contingut concret o bé determinat nombre de caracters situats a una posició determinada. Un exemple seria la creació d’arxius duplicats amb algun programa que els anomeni “Copia de” i que volguéssim esborrar aquest prefix. Per exemple, per canviar de “Copia de vz152221” a “vz152221”.

La quarta opció, substituir cadena, cerca un conjunt de caracters i els substitueix pel conjunt que a nosaltres ens interessi. Per exemple, per les fotografies del projecte Ukhupacha utilitzo el prefixe uk seguit de dues xifres segons l’any i dos lletres més que representen l’autor de la fotografia (n’érem uns quants!). Un exemple seria uk07vz152221 per a una fotografia meva de l’any 2007. Una vegada em vaig adonar d’un error en la parella de xifres que representen l’any, gràcies a la capacitat de Lightroom (i de molts catalogadors d’imatges) de seleccionar totes les fotografies de l’arxiu d’un any o d’un mes concret. I aquest error afectava a moltes fotografies. Amb Flexible Renamer no em va costar gens canviar de uk08vz152221 a uk07vz152221, per exemple. Un altre cas que imagino que deu ser útil a algú és quan es vol conservar el número original de l’arxiu de càmera sense el prefixe, cosa que jo no faig, com vaig explicar en l’anterior post sobre la nomenclatura de les fotografies. Si volgués canviar _mg_ per vz15, aquesta opció seria ideal. Per exemple, per canviar de _mg_2221 a vz152221.

Aquestes són les opcions que més utilitzo. Espero que us sigui útil i agrairé que m’expliqueu la vostra experiència amb aquest programa o amb d’altres que tinguin la mateixa funció. Ah, si el programa us és útil tingueu en compte l’opció de fer una donació a Flexible Renamer. Si en voleu saber més, parlaré sobre aquest i d’altres programes gratuïts i de pagament en el proper “Curs de gestió de l’arxiu fotogràfic digital“.

Horts urbans. Urban gardens. Huertos urbanos.

19/02/2013

(CAT/EN/ES)

CAT. La primera vegada que vaig passar pel davant dels horts municipals de Can Cadena vaig quedar bocabadat de la imatge que tenia davant meu: en primer pla uns horts ben verds amb jubilats treballant-hi, en segon terme els massos i l’església de Sant Martí de Provençals (s. XV) i com a fons uns impressionants blocs dels anys 60 de 15 pisos d’alçada.

Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Repeteixo, com a imatge em va impressionar i vaig pensar que ho havia de fotografiar. Així que vaig demanar els permissos corresponents i durant alguns matins de maig de 2012 m’hi vaig dedicar. El resultat són 12 fotografies que resumeixen aquest treball, tot i que també he creat una galeria fotogràfica sobre els horts urbans. Després d’un temps em miro les fotografies amb uns altres ulls. Ara mateix són per a mi un petit exemple de les transicions que ha de tenir la ciutat per caminar cap a un món millor. Dic petit (però positiu!) exemple en contraposició als horts comunitaris, que tenen més capacitat transformadora per què arriben a més persones. I quan parlo de transició em refereixo en el mateix sentit que ho fa Barcelona Consensus i Barcelona en Transició. Més concretament en el marc de la “transició a la sostenibilitat ambiental“. En fi, he recollit una mica d’informació que us deixo aquí més o menys endreçada, amanida amb algunes fotografies.
Els horts urbans són tan antics com les ciutats i satisfan un bon grapat de necessitats socials. Després d’una primera onada d’horts i barraques durant la immigració a Barcelona dels anys 50 i 60 del s. XX, s’inicia una segona etapa més reivindicativa a partir dels anys 90. En el context actual de crisi els horts urbans han pres importància per la possibilitat de proporcionar aliments de qualitat a baix cost i pel seu paper com a llocs de reivindicació, de transformació social i de l’espai urbà. Dins dels horts urbans, els municipals, gestionats en aquest cas per l’ajuntament de Barcelona des de 1997, són espais tancats amb clau que només es poden visitar els dissabtes, a més de les visites programades de les escoles. Els horts comunitaris, en canvi, són espais oberts a tothom i autogestionats, nascuts en el si de moviments reivindicatius. A Sant Martí de Provençals, darrera dels blocs de 15 pisos s’amaga el poc que queda d’un poble absorbit per la gran urb de Barcelona i també un hort municipal. A Can Cadena, a un dels tres massos que queden de Sant Martí de Provençals, és on es troba aquest hort. Les parcel·les dels horts municipals s’adjudiquen a “persones més grans de 65 anys empadronades al districte on està situat l’hort, les quals han d’estar capacitades físicament per al treball agrícola i, en el moment de sol·licitar un hort, no conviure amb algú que sigui adjudicatari d’una parcel·la”.

Aged man watering. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Abuelo regando. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Avi regant. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, España)

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Cada matí a les 8, puntualment, s’obren les reixes de Can Cadena i la gent gran usuària de les parcel·les entra per fer les tasques diàries de l’hort municipal. L’escassedat d’aigua fa que sovint es generin moments d’espera pel torn de regar. Malgrat tot, després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans.

After months of work, if not daily every two days, retirees get the reward, the fruit of urban gardens. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Enllaços:

Podeu veure més fotografies a la meva galeria fotogràfica sobre els horts urbans.

EN.

Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Urban gardens are as old as cities and it fulfils many social needs. After a first wave of urban gardens and shacks because of immigration in Barcelona during the 50s and 60s of the 20th century, began an evolution of construction of urban gardens during the 90s, more reclaiming and aligned with social needs. Urban gardens today helps people to overcome crisis and, even more important, are places of reclaiming, places of social transformation and places of urban space transformation. Within urban gardens, the municipal ones, in this case managed by the City of Barcelona since 1997, are enclosed spaces that can only be visited on Saturdays, in addition to scheduled visits of schools. Community gardens, however, are open spaces to everyone and self-managed, born within protest movements.

The legacy of an old village, Sant Martí de Provençals, absorved by the city of Barcelona, are hidden behind blocks of 15th floors, there are just three country houses surrounded by the urban gardens called Can Cadena. The plots of municipal gardens of Can Cadena are awarded to “adults older than 65 years registered in the district where the garden is located, who must be physically trained for farm work and not living with someone awarded with a plot at the time of applying for a garden”.

Aged man watering. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Abuelo regando. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Avi regant. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, España)

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Every day at 8:00 a.m. the iron gates of Can Cadena are opened and the  retired people, now “young farmers”, go to perform the daily tasks of the municipal gardens. Water scarcity often creates spare times for irrigation turn. After months of work, like it was a daily job, the “young farmers” get the reward, the fruit of urban gardens.

After months of work, if not daily every two days, retirees get the reward, the fruit of urban gardens. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Links:

ES. La primera vez que pasé por delante de los huertos municipales de Can Cadena me quedé boquiabierto de la imagen que tenía enfrente: en primer plano unos huertos bien verdes con jubilados trabajando, en segundo término las masías y la iglesia de Sant Martí de Provençals (s. XV) y de fondo unos impresionantes bloques de los años 60 de 15 pisos de altura. Repito, como imagen me impresionó y pensé que lo tenía que fotografiar. Así que pedí los permisos correspondientes y durante algunas mañanas me dediqué a ello. El resultado son 12 fotografías que resumen este trabajo, aunque también he creado una galería fotográfica sobre los huertos urbanos. Después de un tiempo me miro las fotografías con otros ojos. En estos momentos son, para mí, un pequeño ejemplo de las transiciones que debe tener la ciudad para caminar hacia un mundo mejor. Digo pequeño (¡pero positivo!) ejemplo en contraposición a los huertos comunitarios, que tienen más capacidad transformadora ya que llegan a muchas más personas. Y cuando hablo de transición me refiero en el mismo sentido que lo hace Barcelona Consensus y Barcelona en Transición. Más concretamente en el marco de la “transición hacia la sostenibilidad ambiental“. En fin, he recogido algo de información que os dejo aquí más o menos ordenada y aliñada con algunas fotografías.

Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Horts urbans a Can Cadena, Barcelona. Can Cadena urban gardens in Barcelona

Los huertos urbanos son tan antiguos como las ciudades y satisfacen muchas necesidades sociales. Después de una primera oleada de huertos y barracas durante la inmigración en Barcelona de los años 50 y 60 del s. XX, se inicia una etapa más reivindicativa a partir de los años 90. En el contexto actual de crisis los huertos urbanos han tomado importancia por la posibilidad de proporcionar alimentos de calidad a bajo coste y por su papel como lugares de reivindicación, de transformación social y del espacio urbano. Dentro de los huertos urbanos, los municipales, gestionados en este caso por el ayuntamiento de Barcelona desde 1997, son espacios cerrados que sólo se pueden visitar los sábados, además de las visitas programadas de las escuelas. Los huertos comunitarios, en cambio, son espacios abiertos a todo el mundo y autogestionados, nacidos en el seno de movimientos reivindicativos. En Sant Martí de Provençals, detrás de los bloques de 15 pisos se esconde lo poco que queda de un pueblo absorbido por la gran urbe de Barcelona y también un huerto municipal. En Can Cadena, en una de las tres masías que quedan, se encuentra este huerto. Las parcelas de los huertos municipales se adjudican a “persones mayores de 65 años empadronadas en el distrito donde está situado el huerto, las cuales tienen que estar capacitadas físicamente para el trabajo agrícola y, en el momento de solicitar un huerto, no convivir con alguien que sea adjudicatario de una parcela”.

Aged man watering. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Abuelo regando. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Avi regant. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, España)

Avi regant a Can Cadena. Aged man watering in Can Cadena.

Cada mañana a las 8, puntualmente, se abren las rejas de Can Cadena y las personas mayores usuarias de las parcelas entran para realizar las tareas diarias del huerto municipal. La escasez de agua hace que a menudo se generen momentos de espera para el turno de riego. A pesar de todo y después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos.

After months of work, if not daily every two days, retirees get the reward, the fruit of urban gardens. Can Cadena urban gardens in Barcelona (Catalonia, Spain). Después de meses de trabajo, si no diario día sí día no, los jubilados obtienen la recompensa, el fruto de los huertos urbanos. Huertos urbanos de Can Cadena en Barcelona (Catalunya, España). Després de mesos de treball, si no diari dia sí dia no, els jubilats obtenen la recompensa, el fruit dels horts urbans. Horts urbans de Can Cadena a Barcelona (Catalunya, Espanya).

Jubilat recollint patates. Retired picking potatoes

Enlaces:

Podéis ver más fotografías en mi galería fotográfica sobre los huertos urbanos.

Canon EOS 6D i bateries d’altres marques. Canon EOS 6D and third party batteries.

24/12/2012
Bateria Hähnel HL-E6 per a Canon EOS 6D, Canon EOS 5D MarkII, Canon EOS 5D MarkIII i Canon EOS 60D. Hähnel HL-E6 battery for Canon EOS 6D, Canon EOS 5D MarkII, Canon EOS 5D MarkIII i Canon EOS 60D

Bateria Hähnel HL-E6. Hähnel HL-E6 battery

“Communication with Canon LP-E6 battery is irregular. Continue to use this battery?”

Això va ser el primer que em va dir la Canon EOS 6D en engegar-la. Com que la bateria que porta la càmera nova s’ha de carregar primer, vaig agafar una bateria que ja tenia carregada, una Hähnel HL-E6, que m’havia funcionat perfectament a la Canon EOS 7D, que porta les mateixes bateries que la 6D. Després de consultar Sant Google vaig contestar-li “OK”.

El resultat de la mala comunicació entre bateria i càmera és que la càmera no indica la càrrega de la bateria. Res més.

Com és que ara succeeix això i en canvi no passava amb la Canon EOS 7D, la 5D MarkII o la MarkIII, càmeres que podien registrar la informació de cadascuna de les bateries que fessim servir, distingint-les entre elles, i oferir informació detallada sobre la càrrega i la vida útil, encara que fossin bateries compatibles d’altres marques? És evident que Canon ha fet alguns canvis en la Canon EOS 6D i que les bateries d’altres marques, concretament les Hähnel, no estaven preparades. És una maniobra de Canon per evitar l’ús d’altres marques, un problema passatger o totes dues coses? Jo m’inclinaria per la primera resposta.

Les bateries Hähnel no m’han fallat mai i no he notat cap diferència amb les Canon, tot i que no he comprovat si puc disparar el mateix número de fotografies. Està clar que tenint això en compte i mirant el preu paga la pena oblidar-se de les bateries Canon: Hähnel HL-E6 47.19 €, Canon LP-E6 83.49 €. Això sí, no se us acudeixi posar una marca qualsevol de bateries, només aquelles que se sàpiga, per l’experiència d’altres fotògrafs, que funcionen bé.

El tema és ben curiós perquè hi ha gent que li ha passat a l’inrevés, unes bateries Canon que es poden registrar a la 5D MkII però no a la MkIII, en canvi amb unes bateries d’altra marca no hi ha problema.

Personalment no m’afecta molt aquesta història, sempre vaig amb dues bateries i mai me les he acabat, ara és qüestió de posar primer la Canon i deixar l’altra de reserva. Ara bé, no m’agrada gens, això. Hi ha marques de les quals no en vull saber res, des de fa molts anys, per la seva habitual pràctica de tenir sistemes de connexió, cables i tot tipus d’accessoris no universals i a més que no pot fabricar cap altra marca. Si Canon va per aquest camí, no anem bé.


%d bloggers like this: