Archive for the ‘tècnica: com fer una fotografia?, técnica, technique’ Category

8 formes de destacar les persones en el paisatge

21/04/2016

Des de fa segles les persones complementen les imatges de paisatges, ja sigui per tal d’aportar dimensió o amb alguna altra intenció. A les pintures xineses de fa més de 500 anys ja apareixen persones i d’altres elements humans que donen una idea de les dimensions dels elements del paisatge.

Una pintura de l'artista Dong Yuan, segle X, Xina.

Una pintura de l’artista Dong Yuan, segle X, Xina.

És una presència discreta que sovint té un significat místic, especialment a l’estil Shan shui. Quelcom semblant succeeix durant el romanticisme. Es representaven paisatges ideals, amenaçats a Europa per la revolució industrial, paisatges per descobrir a Nord-amèrica. És el paradís perdut, del que les persones en formem part.

Amb la fotografia, a la segona meitat del segle XIX, succeeix quelcom semblant. Tot i que, més enllà del romanticisme, cal afegir els fotògrafs alpinistes, com Vittorio Sella. A més de fotografiar paisatges deixen constància de les seves activitats amb la fotografia. És en aquests casos on la figura humana al paisatge pren més rellevància.

Com destacar les persones al paisatge?

Tot repassant les meves fotografies m’he trobat que ho faig de 8 formes diferents que no s’exclouen entre si.

 

Siluetes. “La Ensillada”. Al fons, l’Illiniza nord. Reserva Ecológica los Ilinizas. El Chaupi (Cotopaxi, Equador)

vz146818_450

 

Retallar una persona ben il·luminada contra una zona fosca. Muntanyenc retallat contra l’ombra tot baixant del Pas dels Gosolans, a la ruta dels Segadors, Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus). Berguedà (Catalunya).

Muntanyenc retallat contra l'ombra tot baixant del Pas dels Gosolans, a la ruta dels Segadors, Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus). Berguedà (Catalunya). Montañero recortado en la sombra descendiendo del Pas dels Gosolans, en la "Ruta dels Segadors", Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineos). Berguedà (Catalunya, España).

 

Destacar mitjançant el color. Ferran Espadas, del projecte Ukhupacha, al relleix superior o núm. 1 de la Barreta, al primer dia de l’exploració dels mausoleus Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú.

Ferran Espadas, del projecte Ukhupacha, al relleix superior o núm. 1 de la Barreta, al primer dia de l'exploració dels mausoleus Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú. Ferran Espadas, member of Ukhupacha team, in the 1st shelf (upper shelf) of La Barreta cliff, on the first day of the exploration of Chachapoyas' burials. Kuelap, Amazonas, Perú. Ferran Espadas, de l'equip d'Ukhupacha, a la primera repisa (repisa superior) de la paret de la Barreta, en el primer dia de l'exploració dels mausoleus Chachapoyas de la paret. Kuélap, Amazonas, Perú. Ferran Espadas, del Proyecto Ukhupacha, en la repisa superior (repisa 1) de la Barreta, en el primer día de la exploración de los mausoleos Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú.

 

Il·luminar la persona amb el flaix, preferiblement sobre un fons fosc. Ferratista a la via ferrada Regina, final del 2on tram. Al fons l’embassament d’Oliana. Serra d’Aubenç, Peramola (Alt Urgell,  Catalunya).

Ferratista a la via ferrada Regina, final del 2on tram. Al fons l'embassament d'Oliana. Serra d'Aubenç, Peramola (Alt Urgell, Catalunya).

 

Emmarcar. Muntanyenc a l’estany de Bacivers, camí del Pic de Bastiments (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

Muntanyenc a l'estany de Bacivers, camí del Pic de Bastiments (Pirineus). Ripollès (Catalunya). Montañero en el Estany de Bacivers, camino del Pic de Bastiments

 

Cercar un fons llunyà que no distregui, tot aprofitant un cim o canvi de rasant. Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l’Estanyet, vall de Besiberri (Pirineus). Alta Ribagorça, Catalunya.

Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l'Estanyet, vall de Besiberri (Pirineus). Alta Ribagorça, Catalunya. Climbing with skis from l'Estanyet refuge, Besiberri valley, Lleida (Catalonia, Spain). Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l'Estanyet, a la vall de Besiberri. Alta Ribagorça (Catalunya, Espanya). Subiendo con esquís de montaña desde el refugio de l'Estanyet, vall de Besiberri. Lleida, Cataluña, España

 

Aprofitar les línies en la composició per tal de conduir la mirada al subjecte. Muntanyenc al coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

Muntanyenc al coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya). Montañero en el Coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineos). Ripollès (Catalunya, España).

 

Patrons, especialment diverses persones a la mateixa posició i a la mateixa distància les unes de les altres. Muntanyencs arribant al coll de Noufonts, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

Muntanyencs arribant al coll de Noufonts, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

 

Al proper curs “Objectiu Muntanya” explicaré amb detall tot això i més. Aprendràs a fotografiar les persones a la muntanya, ja sigui per documentar una ruta o com a complement indispensable d’un paisatge. El curs es farà a Barcelona els dies 4, 8 i 11 de maig. Més informació i inscripcions a la pàgina web del CEC. També podeu trucar al telèfon 93 315 23 11 o escriure a escola@cec.cat.

OBJECTIU MUNTANYA, per aprendre fotografia

28/03/2014

 

Secció "Objectiu muntanya" de la revista Muntanya. "Objectiu muntanya" section in the magazine "Muntanya".

Secció “Objectiu muntanya” de la revista Muntanya. “Objectiu muntanya” section in the magazine “Muntanya”.

 

OBJECTIU MUNTANYA és la nova secció sobre fotografia de la revista Muntanya, de la que m’encarrego personalment. En ella posaré tot el meu coneixement i experiència per aportar continguts originals que ajudin tots els amants de la fotografia a millorar els seus resultats, a aprendre una mica més cada dia. I jo també n’apendré, és clar. Una tasca així m’obliga a repassar notes i replantejar conceptes, a intentar mirar des de fora com treballo amb la càmera per transmetre-ho. Perquè hi ha petits detalls en el treball fotogràfic que sovint passen desapercebuts per rutinaris que són i sovint no surten als llibres ni als tutorials, però en canvi són força útils.

El nom “Objectiu muntanya” va néixer al mateix temps que el projecte prenia forma, observant alguns llibres sobre fotografia i muntanya de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dels meus prestatges amb en Ferran Alexandri, qui dirigeix la revista. Un d’ells, de la meva biblioteca, es diu “Obiettivo montagna”, de Joe Bensen, i explica el desenvolupament paral·lel de la fotografia i de l’alpinisme des dels seus inicis fins finals del segle XX. Alpinisme i fotografia, dues activitats que han anat de la mà al CEC des dels seus inicis, com es pot veure a l’arxiu fotogràfic de l’entitat, i que continuen de la mà a la revista Muntanya, editada des de l’any 1970 i hereva de l’antiga revista “Montaña”. Per altra banda a la meva pàgina web shan (shan vol dir muntanya en mandarí), pots trobar nombroses fotografies sobre el tema, però més especialment a la galeria fotogràfica dedicada a les muntanyes i a les galeries sobre esports de muntanya.

Si vols gaudir de la revista Muntanya tens nombroses opcions. Els números antics te’ls pots descarregar de l’hemeroteca digital del CEC o llegir-los al lector ISSUU de Muntanya. A més et pots descarregar alguns dels últims articles publicats de la web del CEC. Si vols estar al dia i prefereixes el paper (fa goig!) et pots subscriure a la revista Muntanya o bé comprar-la en algunes llibreries especialitzades.

Fotografia d’interiors. Interior photography

24/08/2010
Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The   meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Estic realment sorprès. Parlo abans en aquest bloc de fotografia d’interiors que de fotografia sota terra, una de les meves grans especialitats. En fi, aprofito que he obert una nova galeria sobre interiors al meu web.

Als interiors trobem una sèrie de dificultats com son la diferència d’intensitat, temperatura de color i espectre tonal de les fonts de llum, el control de la perspectiva i la deformació de les línies rectes. La voluntat del fotògraf de plasmar en una sola fotografia un volum tancat també és una dificultat que ha portat a l’extrem de desenvolupar tècniques de fotografia esfèrica o immersiva.

Bé, vaig al gra i explico un parell d’exemples de la meva galeria. La primera, la de Gernika, oferia la dificultat de la gran diferència d’intensitat de llum entre el vitrall del sostre, amb l’arbre de Gernika, i l’interior. Com el vitrall és una part essencial de la sala vaig pensar en fer una doble exposició. La següent dificultat va ser de composició, trobar un punt de vista per agafar tot el vitral i la sala. El que passa habitualment és que vas tirant enrere fins que toques la paret, no hi ha més espai. La idea de sortir una mica de la sala i incloure l’arc i el fanal va ser la solució.

Doble exposició per aconseguir una sola imatge amb detall a les obres i a les llums. Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Doble exposició per aconseguir una sola imatge amb detall a les obres i a les llums. Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Un cop al laboratori digital vaig escollir una fotografia per les altes llums: vitrall i també, parcialment, per les finestres i fanals. I una altra per les ombres (la resta de la sala). La diferència entre les dues es de 2 “punts” o EV. Pel que fa a la temperatura de color de les fonts de llum de l’interior vaig decidir de mantenir la dominant càlida que li dóna ambient.

Interior de la Colegiata Santa María la Mayor de Bolea. Huesca (Aragón, España). Santa Maria la Mayor church. Bolea (Huesca, Aragón, España).

Interior de la Colegiata Santa María la Mayor de Bolea. Huesca (Aragón, España). Santa Maria la Mayor church. Bolea (Huesca, Aragón, España).

En aquest segon cas la intenció era d’agafar el màxim d’espai possible i vaig optar per fer una fotografia panoràmica de 180º. Per això vaig fer servir un ròtula panoràmica amb la càmera en posició vertical, tot perfectament anivellat i horitzontal per evitar problemes a l’hora d’encaixar les imatges. També vaig fer servir un filtre degradat neutre per equilibrar la diferència de llum entre el sostre i el terra, per les 5 imatges que componen la panoràmica. Podeu clicar a sobre de la imatge per engrandir-la i veure-la millor.

Fotografies de curses de muntanya: Trail Aneto 2010. Photography about mountain running: Aneto Trail 2010

03/08/2010
Corredors de muntanya pujant per una avetosa. Benasque, Pirineus. Mountain runners climbing in a fir wood. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Corredors de muntanya pujant per una avetosa. Benasque, Pirineus. Mountain runners climbing in a fir wood. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

El cap de setmana passat vaig estar cobrint el Trail Aneto 2010 a Benasc, una feina dura, gratificant i variada. Amb aquestes 6 fotografies explicaré com de variades poden ser les fotografies d’una cursa de muntanya (a banda de les més clàssiques) i alguns detalls de com les vaig fer. En la fotografia que obre el post l’únic que vull destacar és que cal conéixer el lloc per saber que els matins d’estiu es donen aquestes condicions de llum lateral que es filtra entre els arbres i que permet un bonic joc de llums i obres, especialment si es treballa amb teleobjectiu: 112 mm  f/5.6  1/250s  ISO 200.

Sortida de la cursa de muntanya Trail Aneto 2010. Start of a trail running race. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Sortida de la cursa de muntanya Trail Aneto 2010. Start of a trail running race. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Com que eren tres curses en una i hi havien tres sortides em vaig permetre el luxe d’aprofitar la primera sortida, la de les 8 del matí, per fer una fotografia diferent. El fet que no hi toqués el sol va facilitar una velocitat lenta d’obturació (112 mm  f/32 2,5s  ISO 100). La típica fotografia de sortida la vaig fer més tard a ple sol, a les 14 h. Es una fotografia obligada, ja que és la que habitualment il·lustra les notícies.

Corredor cordant-se les sabatilles. Runner tying up the trainers (sneakers). Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Corredor cordant-se les sabatilles. Runner tying up the trainers (sneakers). Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Els detalls son importants, no tant per a les notícies del dia següent si no per als reportatges que puguin sortir posteriorment a les revistes. El fet que surti una marca redera de la sabatilla no és casualitat: els patrocinadors han de sortir en moltes de les fotografies, que per alguna cosa posen recursos per a que es puguin fer les curses. Tampoc cal abusar, però, doncs l’excés de fotografies amb marques pot ser un obstacle a l’hora de publicar en alguns mitjans que ho entenen com a publicitat gratuïta. Pel que fa a la llum, tant en aquest detall com en molts paisatges, els punts de transició entre sol i ombra acostumen a crear llums interessants: 64 mm f/5.6  1/1000s  ISO 100

Rètol indicador de GR i corredor de muntanya corrent en direcció a l'Hospital de Benasc. Mountain runner running towards Hospital de Benasque. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Rètol indicador de GR i corredor de muntanya corrent en direcció a l'Hospital de Benasc. Mountain runner running towards Hospital de Benasque. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Una fotografia de cursa que se surt del que és habitual. Res més a dir, passava per allà i se’m va encendre la llumeta: 256 mm  f/8  1/250s ISO 200

Corredors de muntanya corrent de nit amb frontal sobre un pont de fusta. Mountain runners with head torches running over a wooden bridge at night. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

Corredors de muntanya corrent de nit amb frontal sobre un pont de fusta. Mountain runners with head torches running over a wooden bridge at night. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain)

En una cursa llarga com aquesta (96 km i 30 h de límit) les fotografies nocturnes són importants, i més quan un dels patrocinadors és el rei dels frontals. En aquests casos no tinc manies: 24 mm, f/4, 1/15 s, ISO 3200. Ni mesuro la llum, sempre la mateixa exposició i funciona. El soroll és evident a una mida més gran, però no m’importa. Hi ha alguna excepció, com aquest cas, en que el frontal era  excepcionalment potent:  27 mm  f/4  1/25s  ISO 1600. El fet de treballar sense flaix fa que es mantingui l’ambient il·luminat només pels frontals. Quan els corredors estan més o menys quiets als controls de pas es podria fer servir el trípode, però aleshores es perdria mobilitat i espontaneïtat.

Traces de llum de frontals de corredors de muntanya sota un cel estelat. Traces of light of mountain runners. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain).

Traces de llum de frontals de corredors de muntanya sota un cel estelat. Traces of light of mountain runners. Trail Aneto 2010. Benasque (Pyrenees, Spain).

Aquí sí que toca trípode, però per tal que els estels no surtin gaire moguts és necessari treballar amb una ISO alta: 27 mm  f/4  30s  ISO 3200

La “chinkana” de Machu Picchu i els LED: com es va fer. Machu Picchu’s chinkana and LED: making of

08/06/2010

Ara que estic movent el reportatge sobre els nous camins inques descoberts a Machu Picchu, he aprofitat per completar la galeria que tinc al meu web amb algunes fotografies espectaculars. El motiu és donar-li una mica més de ganxo al reportatge, a banda d’explicar la història amb les imatges.

Espeleòleg de l´associació Ukhupacha a una 'chinkana' (cova) de la ciutadella de Machu Picchu. Cusco, Perú. Ukhupacha team member in a chinkana (cave) of Machu Picchu citadel. Cusco, Peru

Espeleòleg de l´associació Ukhupacha a una ‘chinkana’ (cova) de la ciutadella de Machu Picchu. Cusco, Perú. Ukhupacha team member in a chinkana (cave) of Machu Picchu citadel. Cusco, Peru

Chinkana vol dir, en quètxua, “lloc on un es perd”, laberint, i s’aplica també a les coves cerimonials inques, de les quals n’hi ha un grapat a Machu Picchu que es poden visitar.

Per fer aquesta fotografia en aquest lloc de sostre baix, una mica incòmode, vaig fer servir el habitual trípode Manfrotto 055 que permet obrir les potes per acostar-se al terra però sense que toqui la columna. Això es fa amb la columna curta o bé posant la columna horitzontal. Un cop aconseguit l’enquadrament, una mica entretingut, va arribar l’hora d’il·luminar. Això ha canviat molt des de fa anys amb els potents LED. En aquest cas vam fer servir simplement la il·luminació del casc del company, un Scurion 700, realment impressionant, amb un flux lluminós de 720 lúmens. I si no mireu aquesta altra fotografia: la lluna plena està a la dreta i les parets del front estan a l’ombra, però il·luminades amb el mateix Scurion 700.

Machu Picchu de nit, Cusco, Perú. Machupicchu in a moon night, Cusco, Peru

Machu Picchu de nit, Cusco, Perú. Machupicchu in a moon night, Cusco, Peru

Va ser necessari pintar amb llum durant 30” a f/4.0 i ISO 800. Impressionant fa un any, però ara ja van pel frontal de 1300 lm. L’únic problema d’aquest sistema és la possible variabilitat de temperatura de color entre diferents unitats LED, si en fem servir més d’una i volem filar molt prim. Però tornem a la “chinkana”. Un cop enquadrat i aconseguit l’efecte d’il·luminació desitjat, només va caler calcular l’exposició, disparar i comprovar. L’exposició va ser f/16.0, 3.2” a ISO 100. Per què f/16?. Per que volia aconseguir aquest efecte d’estrella en el llum, però sense anar-me’n a l’extrem d’f/22, amb un temps d’exposició massa llarg, més soroll, més perill de moure’s el company i més difracció.

Fotografia i neu (I): el fred. Photography and snow (I): cold weather

07/01/2010
Montañero ascendiendo a la Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alpes). Savoie, France. Alpinist climbing at Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alpes). Savoie, France.

Alpinista pujant a la Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alps). Savoie, France. Alpinist climbing at Crêt du Rey (Massif du Beaufortin, Alps). Savoie, France.

A molts ens agrada la neu, les seves formes i textures ens captiven mentre, passa rera passa, ens apropem al cim. Sovint volem endur-nos un record d’aquella jornada en forma de fotografia i ens trobem amb algun problema: se’ns entela l’objectiu, ens quedem sense bateria aviat, la fotografia surt fosca… El fred, i més concretament, els canvis sobtats de temperatura i la gran quantitat de llum que reflecteix la neu no ajuden gaire. Aquest és el primer d’una sèrie de posts sobre la fotografia a l’hivern.

FRED

Abans de res hem d’anar prou equipats per no tenir fred. Si no difícilment farem fotografies. Però la càmera també pot tenir fred. Abans hi havia el problema del lubricant dels mecanismes, que es feia més viscós amb fred extrem, però ara es fan servir olis més fluids. Les càmeres actuals tenen menys mecanismes i funcionen millor en aquest aspecte, tot i que l’electrònica és més delicada. El problema, actualment, està amb les bateries. Us ha passat mai que deixeu el telèfon mòbil al cotxe o a la motxilla i s’esgota la bateria ràpidament, malgrat que estava ben carregada? Si el fiqueu una estona a la butxaca de la jaqueta per escalfar-lo possiblement es recuperarà. Amb la càmera fotogràfica passa el mateix. És convenient portar-la a mà però ben protegida, dins de la seva funda. Per evitar el problema de les bateries en portarem  una dins d’una butxaca interior. Quan s’esgoti la bateria la canviem i guardem la vella a la butxaca, on segurament es recuperarà. Altra opció més sofisticada que tenen uns pocs aparells és un compartiment de bateries separat i connectat a la càmera mitjançant un cable, dissenyat per tal de poder dur les bateries a la butxaca i la càmera a l’exterior. Només si les bateries no rendeixen a causa del fred posarem la càmera a la butxaca, si hi cap, o bé sota la jaqueta.


%d bloggers like this: