OBJECTIU MUNTANYA, per aprendre fotografia

 

Secció “Objectiu muntanya” de la revista Muntanya. “Objectiu muntanya” section in the magazine “Muntanya”.

 

OBJECTIU MUNTANYA és la nova secció sobre fotografia de la revista Muntanya, de la que m’encarrego personalment. En ella posaré tot el meu coneixement i experiència per aportar continguts originals que ajudin tots els amants de la fotografia a millorar els seus resultats, a aprendre una mica més cada dia. I jo també n’apendré, és clar. Una tasca així m’obliga a repassar notes i replantejar conceptes, a intentar mirar des de fora com treballo amb la càmera per transmetre-ho. Perquè hi ha petits detalls en el treball fotogràfic que sovint passen desapercebuts per rutinaris que són i sovint no surten als llibres ni als tutorials, però en canvi són força útils.

El nom “Objectiu muntanya” va néixer al mateix temps que el projecte prenia forma, observant alguns llibres sobre fotografia i muntanya de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dels meus prestatges amb en Ferran Alexandri, qui dirigeix la revista. Un d’ells, de la meva biblioteca, es diu “Obiettivo montagna”, de Joe Bensen, i explica el desenvolupament paral·lel de la fotografia i de l’alpinisme des dels seus inicis fins finals del segle XX. Alpinisme i fotografia, dues activitats que han anat de la mà al CEC des dels seus inicis, com es pot veure a l’arxiu fotogràfic de l’entitat, i que continuen de la mà a la revista Muntanya, editada des de l’any 1970 i hereva de l’antiga revista “Montaña”. Per altra banda a la meva pàgina web shan (shan vol dir muntanya en mandarí), pots trobar nombroses fotografies sobre el tema, però més especialment a la galeria fotogràfica dedicada a les muntanyes i a les galeries sobre esports de muntanya.

Si vols gaudir de la revista Muntanya tens nombroses opcions. Els números antics te’ls pots descarregar de l’hemeroteca digital del CEC o llegir-los al lector ISSUU de Muntanya. A més et pots descarregar alguns dels últims articles publicats de la web del CEC. Si vols estar al dia i prefereixes el paper (fa goig!) et pots subscriure a la revista Muntanya o bé comprar-la en algunes llibreries especialitzades.

Cercant inspiració: Alta Garrotxa i Cap de Creus. Searching for inspiration: Alta Garrotxa and Cap de Creus

El número de març – abril de 2014 de la revista El Mundo de los Pirineos ha sigut alhora un repte i un descobriment per a mi. M’he encarregat de la redacció del monogràfic i del text i fotografies de les rutes (tant les del monogràfic com les rutes Pyrene&Acción) i de l’entrevista al personatge pirinenc. Al final us explico com he trobat la inspiració per a tanta lletra.

Portada de la revista “El mundo de los Pirineos” núm 98. Foto: Roger Rovira.

Ha sigut un repte per l’extensió i varietat del text que he hagut de redactar. I un descobriment perquè sempre hi ha quelcom de nou per conèixer. L’Alt Empordà és una comarca prou coneguda i que ja havia tractat en dues ocasions a la revista: un reportatge central sobre la part pirinenca de la comarca i un altre sobre les cales secretes del Cap de Creus. Malgrat això una comarca tan variada i interessant sempre té sorpreses amagades: els cetacis al Cap de Creus i el projecte NINAM, les cales Culip, Agulles, Portaló i Galladera, la ciutat de Figueres més enllà de Dalí…

Cala Fornells al vespre. Fornells cove at nightfall. Foto: Valentí Zapater

Però la cosa no s’acaba aquí: ens hem estès cap al nord i cap a l’oest. La Marenda, el tram de costa situat al nord de Portbou, era absolutament desconegut per a mi. I ha sigut un plaer conèixer-la. Camins de ronda, vinyes i vins, aigües transparents i pobles encisadors són alguns dels ingredients. El més interessant, però, ha sigut descobrir els tòpics de Cotlliure: la seva llum i els seus colors són una realitat impactant que s’ha de viure i sentir.

Cotlliure i la seva llum. Collioure and its light. Foto: Valentí Zapater.

I cap a l’oest l’Alta Garrotxa, un espai natural que m’ha captivat per l’extensió dels seus boscos atapeïts, envoltats d’altes cingleres i profunds engorjats. La ruta circular de 5 dies, publicada a la revista, m’ha permès capbussar-me en l’Alta Garrotxa i conèixer la seva essència. Si us agrada caminar us la recomano vivament.

L’Alta Garrotxa des de El Mont. Alta Garrotxa seen from El Mont. Foto: Valentí Zapater

Com he trobat inspiració per a tanta lletra? En la fase prèvia a la visita dels llocs la recollida d’informació sobre la zona és essencial. Recollida d’informació que de vegades és més productiva a una biblioteca que a un cercador d’internet. Però a més m’he anat nodrint a base de vídeos, llibres i revistes. Vídeos gràcies a les televisions a la carta (bàsicament TV3 i RTVE). Si haig de destacar algun és el documental “Entre el cel i la terra. La guerra dels Aiguamolls“, que explica la gestació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Revistes com Descobrir Catalunya i el seu número 58 sobre la plana del Rosselló. I l’Alta Garrotxa? Ben complicat. Poca informació. El més interessant i alhora inspirador ha sigut llegir la novel·la “La punyalada”, de Marià Vayreda, que descriu perfectament aquells paisatges i les formes de vida en una trama on l’amor, els bandolers i les misèries humanes són a cada pàgina.

Sobre el terreny, portava a sobre una llibreta a on, a més d’anotar qüestions pràctiques, posava lletres a sensacions que envaïen el cor i frases que em venien pel cap, especialment en els moments on caminava sense rumb, deixant-me endur per la intuïció. Aquests moments són essencials per a poder escriure. No n’hi ha prou amb visitar museus, botigues, restaurants, llocs emblemàtics, i prendre nota d’horaris, rutes, localitzacions i demès. Calen moments no planificats, oberts, sense rumb. És creant el buit, deixant espai, quan arriba la inspiració. I això també ho he fet al despatx, a l’hora d’escriure. En moments de bloqueig ha sigut millor deixar-ho córrer i anar a fer un tomb.

Aprofito per donar les gràcies a les persones que m’han ajudat a fer més fàcil el treball de camp, en especial als Amics de Sant Aniol d’Aguja, a Miquel Àngel Quiles i a Tomàs Admetlla i Salvatella (el pirinenc entrevistat).

Espero que us agradi la revista i espero les vostres opinions, l’heu llegida? Què hi trobeu a faltar? Coneixíeu l’Alta Garrotxa?

Rutes per l’Alt Empordà i Serra de Salines. Routes through Alt Emporda and Salines range

El Mundo de los Pirineos núm. 82. Foto: V.Zapater - http://www.shan.cat

Ja ha sortit al carrer la revista “El Mundo de los Pirineos” amb el reportatge dedicat a l’Alt Empordà i la Serra de les Salines que vaig estar realitzant durant l’any passat. El reportatge es centra a la part menys coneguda de la comarca, l’extrem nordoccidental, amb les serres de les Salines i Bassegoda i els pobles que hi ha als seus peus, tant a la banda nord com a la sud. Sense deixar de banda, però, l’indispensable llegat històric de la comarca, des de les ciutats grega i romana d’Empúries fins tot allò relacionat amb Dalí.

Ha sigut gratificant conèixer la zona i més encara dissenyar, recórrer, fotografiar i escriure les rutes a peu del reportatge: ruta megalítica per Agullana i Darnius, Serra de Corsavell i Puig de Bassegoda, el Piló de Belmaig, Serra de les Salines i ermita de Santa Magdalena. Us recomano especialment la ruta que recorre la carena de la serra de les Salines pel seu contrast entre el vessant sud, mediterrani i cobert de sureres, i el vessant nord, amb fagedes i una petita avetosa.

El reportatge també inclou una guia per conèixer els següents pobles: Agullana, Els Banys d’Arles, Castelló d’Empúries, Costoja i Terrades. Així com una guia general de l’Alt Empordà.

La informació que conté el reportatge es complementa perfectament amb l’altre que es va publicar l’any 2010 sobre les cales del Cap de Creus, i tots dos són la parella ideal per gaudir de la natura i les caminades durant les vacances a l’Alt Empordà.

Vull donar les gràcies a tothom que m’ha ajudat a realitzar aquest reportatge, i molt especialment a la meva companya Moni, a Joaquim Monturiol i Sanés del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, al Joan i l’Esmeralda del restaurant La Quadra, de Maçanet de Cabrenys, a la Roser de la casa de turisme rural Can Massot, de Darnius, a l’Isidre Felip i Isern i la seva dona, productors de cireres de Terrades, a Maurice, l’organista de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, a la Carme Gilabert i el personal que em va acompanyar a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i a tothom a qui no he citat.

Centenari de Machupicchu i llibre “Machupicchu, canto de piedra”. Machupicchu centennial and book “Machupicchu, song of stone”

Portada del llibre "Machupicchu, canto de piedra". Cover of the book "Machupicchu, song of stone"

El 24 de juliol de 1911 Hiram Bingham va arribar al que es coneix avui com la ciutadella de Machupicchu. Si bé el poblat inca sembla ser que sempre havia sigut conegut per la gent local i que ja havia sigut visitat amb interès arqueològic abans de la visita de Bingham, va ser el nordamericà el que va donar a conéixer Machupicchu al món.

És amb motiu d’aquest centenari que el prestigiós editor i fotògraf peruà Walter Wust edita el llibre “Machupicchu, canto de piedra – Machupicchu, song of stone”. El llibre repasa la història de la ciutadella inca i descriu el seu entorn. A l’últim capítol que tracta sobre el seu present i el futur, Salvador Guinot, Director Tècnic d’Ukhupacha, i Manuel Ollanta, responsable d’Ukhupacha a Perú, expliquen els inicis i descobriments del projecte Ukhupacha a Machupicchu. Ukhupacha, mitjançant l’aplicació de les tècniques espeleològiques de progressió vertical, ha permès accedir a llocs del santuari històric fins ara impensables, fent notables descobriments com camins inques fins ara desconeguts pels arqueòlegs.

He treballat com a fotògraf des de l’any 2007 en aquest projecte i ara les fotografies realitzades il·lustren part d’aquest llibre.

Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the “Guide of good practice in nature photography”

Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the “Guide of good practice in nature photography”

Demà dimecres dia 22 de juny es presenta el “Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura”. L’acte tindrà lloc a les 19:30 h a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme, 47 de Barcelona. És la primera publicació de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i recull tot allò que el fotògraf ha de saber per tal de respectar la natura mentre fa el seu treball. És una llàstima que l’administració posi obstacles en el nostre treball a la natura amb una sèrie de permisos i limitacions com si, pel fet de ser fotògrafs, fossim uns delinqüents en potència, comparat amb el tracte que rep qualsevol turista que fa fotografies. Tot i que està clar que la fotografia, com a qualsevol activitat a la natura, ha d’estar regulada.

En aquest quadern hem participat, junt amb Roger Rovira, en la redacció de l’apartat dedicat a la fotografia subterrània.

Estalactites excèntriques a la Cova Lachambre. Eccentric stalactites in Lachambre Cave. Rià (Conflent, Pyrénées-Orientales), France

Nou llibre sobre espeleologia. New book about caving

Portada del llibre “Excursions a l’interior de la terra”. Cover of the book “Excursions a l’interior de la terra”

Fa unes setmanes es va publicar el llibre “Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics“, d’en Ferran Alexandri. En aquest llibre es fa una breu introducció a l’espeleologia i es descriuen 22 itineraris subterranis aptes per a excursionistes i muntanyencs sense experiència espeleològica. A cada itinerari es fa una breu introducció, una ressenya històrica i descripcions precisses que ens permetràn arribar a la cova i visitar-la. El llibre pertany a la col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, editades per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Conec a en Ferran Alexandri des de fa més de 20 anys. A l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya hem compartit moltes experiències i fotografies sota terra. En aquesta guia he col·laborat amb algunes com la d’aquesta pàgina, realitzada conjuntament amb en Roger Rovira.

Una pàgina del llibre amb la fotografia que vam realitzar amb Roger Rovira al Botet de Casa Rei. A page of the book with a photography about Botet de Casa Rei cave

Més informació al bloc d’en Ferran Alexandri.

Sant Jordi: un llibre i una rosa. Sant Jordi: a book and a rose

Per Sant Jordi us regalo un “llibre” i una rosa. Bé, no és un llibre, encara no en tinc cap, tot arribarà. És el reportatge que vaig publicar a la revista Muntanya núm. 874 sobre les muntanyes de Huang Shan, a Xina. Aquest lloc és un dels més fascinants del món per fotografiar el paisatge i per aquest motiu organitzo un viatge fotogràfic el mes de setembre d’enguany amb Orixà.  No només són meves les fotos si no també el text. M’agrada molt escriure i ho faig des de fa més de 20 anys.

Us podeu descarregar el reportatge d’aquí fins el dia 29 d’abril. Si arribeu més tard no us amoïneu, m’escriviu un email a info@shan.cat i us l’envio.

Premi “Félix de Azara” pel reportatge “Los Mallos, el renacer de un reino”. “Felix de Azara” prize for the report “Los Mallos, the rebirth of a kingdom”

Estació de Riglos i tren (Pirineus). Huesca, Aragón, España. Riglos train station (Pyrenees). Huesca, Aragon, Spain

El passat 4 de febrer es van entregar els premis “Félix de Azara” a la diputació provincial d’Osca, i ja van 13 edicions. En l’apartat de mitjans de comunicació es va premiar a la revista “El Mundo de los Pirineos” pel reportatge “Los Mallos, el renacer de un reino”, escrit per Juan Gavasa i amb fotografies meves.

Plaça "Baja" o de "Don Santiago Ramón y Cajal" a Ayerbe, Osca (Aragó, Espanya). "Baja" or "Don Santiago Ramón y Cajal" square in Ayerbe, Huesca (Aragon, Spain)

En el cas dels mitjans de comunicació el premi és un ajut a l’edició com a reconeixement per una iniciativa en defensa i millora del medi ambient a la província d’Osca. Medi ambient en un sentit ampli, incloent-hi la població rural i el seu desenvolupament sostenible.

Prenent una mostra de vi per analitzar-la. Celler "Reino de los Mallos", Murillo de Gállego (Osca, Espanya). Sampling wine to analyze it. "Reino de los Mallos" winery, Murillo de Gallego (Huesca, España)

Llibres de salms manuscrits i orgue de la col·legiata Santa Maria la Mayor, tot plegat dels segles XVII-XVIII. Bolea (Osca, Aragó, Espanya). Manuscripts books about psalms and organ from Santa Maria la Mayor collegiate church, all from XVII-XVIII centuries. Bolea (Huesca, Aragon, Spain)

Felix de Azara de ben segur que va ser un personatge prou interessant. Va néixer el 1742 a la població aragonesa de Barbuñales i va passar 20 anys a Sudamèrica per delimitar les fronteres entre els territoris espanyols i portuguessos. Es veu que el pobre home s’avorria i es va aficionar, sense cap coneixement de biologia, a descriure els animals de Paraguai i Uruguai. Malgrat els no pocs errors que va cometre en la identificació d’espècies la seva obra va ser monumental i molt valuosa, arribant a descriure més de 200 espècies noves. Van ser tant importants els seus apunts i idees sobre la diversitat d’espècies, publicats en diversos volums, que el propi Charles Darwin els va llegir i els va tenir en consideració pel desenvolupament del seu treball.

Benvingut sigui, doncs, aquest premi en memòria a Felix de Azara.

Fotografies de Machu Picchu a la revista Altaïr. Photographs about Machu Picchu in Altair magazine

Machupicchu de nit en una doble pàgina de la revista Altaïr núm. 69. Machu Picchu at night in #69 Altaïr magazine double page

Ja feia anys que ho esperava amb il·lusió. Quatre anys viatjant a Perú (entre 2000 i 2009) per fotografiar temes molt específics d’arqueologia, especialment amb Ukhupacha. I molts anys seguint la revista Altaïr,  per a mi un referent en les revistes de viatges. Cada vegada que rebo un nou número és com obrir un regal i deixar-me sorprendre pel contingut. De vegades el mateix títol és una aposta original i arriscada que indica un contingut poc o gens tractat a les revistes. D’altres vegades, com és aquest el cas, un destí prou conegut. No he pogut fullejar la revista, ja que estic visquent a Equador, però estic segur que, com sempre, serà prou original. I aquí està el meu granet de sorra, una doble pàgina que crec també original, Machu Picchu de nit, a la revista Altaïr núm. 69. Com es va fer aquesta fotografia? Ho vaig explicar en una altra entrada, aquesta fotografia la vaig fer amb un frontal de LED Scurion 700. Per cert, espero tenir aviat un parell dels nous frontals Scurion 1300, amb una intensitat de llum de 1300 Lm i llum dia, especials per a fotografia i cinema.

Nou bloc sobre fotografia a Equador. New blog about photography in Ecuador

Pseudalopex culpaeus (lobo de páramo) en la Reserva Ecológica Antisana (Ecuador). Pseudalopex culpaeus (common south american fox) in Antisana Ecological Reserve (Ecuador)

Per tal de donar cabuda als treballs fotogràfics que estic realitzant a Equador he obert un nou bloc. Malgrat tot aquest bloc que esteu llegint el seguiré actualitzant amb la resta de coses que cregui interessant, com he fet fins ara. Espero que us agradi el nou bloc sobre Equador.