Com explicar una història amb imatges? The photographer’s story, by Michael Freeman

Com fer un reportatge fotogràfic? Explicar una història amb imatges és un dels grans reptes de la majoria de fotògrafs i un dels àmbits en els que acostumem a anar més coixos. Podrem tenir bon ull fotogràfic, construir composicions atractives, captar l’instant decissiu, dominar la tècnica fotogràfica, les càmeres i els programes informàtics per aconseguir, finalment, una fotografia que transmeti allò que volem. Però molt sovint cal anar més enllà i explicar una història amb imatges. I no és gens fàcil.

Doble pàgina d’obertura del reportatge “Los Caminos del Inca” a la revista National Geographic d’abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. “The Inca Trails” National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Conscient d’aquesta dificultat fa anys que estic a l’aguait de llibres i cursos per millorar la meva narrativa fotogràfica. I la veritat és que hi ha ben poques fonts, a banda de l’autoaprenentatge conscient que es pot fer visitant exposicions i llegint llibres i revistes, cosa absolutament obligada per a qualsevol fotògraf que vulgui progressar. Finalment, però, ha aparegut un llibre que omple el buit sobre el tema: The photographer’s story, de Michael Freeman. Anem a veure que s’hi cou al seu interior.

A la primera part el llibre desgrana les diferents parts d’un reportatge. De manera molt resumida són introducció, desenvolupament, clímax i desenllaç. Bé, això és extensiu a molts tipus de narrativa, com pugui ser el cinema o una novel·la. El cas és que explica amb detall aquestes parts posant nombrosos exemples de reportatges seus i d’altres autors. I no falta aquí una anàlisi detallada d’un clàssic de W. Eugene Smith com és Country Doctor, publicat a la revista LIFE el 1948.

A la segona part classifica els reportatges de forma bastant simple: persones, llocs, com es va fer?, productes, activitats, col·leccions, institucions i conceptes. Per explicar-ho posa i analitza reportatges seus com a exemple. Després tracta un aspecte força interessant, el tema del reportatge i també el que ell anomena “agenda“, que potser podriem traduïr com a intenció, és a dir, el missatge subjacent d’un reportatge, que pot venir donat, per exemple, per interessos polítics, econòmics, etc. Finalment parla del guió fotogràfic, aquella eina imprescindible que desenvolupem per organitzar un reportatge: una llista d’esdeveniments del lloc que volem fotografiar (festes populars, per exemple), indrets interessants, contactes, etc. En un post sobre el reportatge de les cales del cap de Creus parlo una mica sobre el tema.

A la tercera part, finalment, parla de la tria de fotografies en casos de suports molt diferents, des de les revistes a les tauletes tàctils.

El mèrit d’aquest llibre és que, pel que jo sé, és el primer en recollir els aspectes essencials a tenir en compte per fer un reportatge fotogràfic. Li manca, però, aprofundir en els aspectes purament narratius, allò que ens explica un conjunt de fotografies més pel seu contingut que no pas per la seva estètica. Quines fotografies triem per transmetre el nostre missatge? Quines eines i mètodes hi ha per fer-ho? Per sort, a més dels llibres hi ha els cursos. I a casa nostra tenim un grapat de bons professionals. Alguns dels que han tractat aquest tema són David Airob, Rafa Badia i Maria Rosa Vila. He treballat amb ells o bé he assistit a algún dels seus tallers, i us puc assegurar que se n’aprèn molt. Maria Rosa està últimament molt activa i està impartint el seu taller d’edició gràfica arreu, combinat amb tallers d’altres persones i temàtiques.

Així que ja sabeu, sigui amb un llibre, amb un curs o, millor, amb totes dues coses, ja no hi ha excusa per no aprendre edició gràfica. Per cert, coneixeu algún altre llibre o curs sobre el tema?

Centenari de Machupicchu i llibre “Machupicchu, canto de piedra”. Machupicchu centennial and book “Machupicchu, song of stone”

Portada del llibre "Machupicchu, canto de piedra". Cover of the book "Machupicchu, song of stone"

El 24 de juliol de 1911 Hiram Bingham va arribar al que es coneix avui com la ciutadella de Machupicchu. Si bé el poblat inca sembla ser que sempre havia sigut conegut per la gent local i que ja havia sigut visitat amb interès arqueològic abans de la visita de Bingham, va ser el nordamericà el que va donar a conéixer Machupicchu al món.

És amb motiu d’aquest centenari que el prestigiós editor i fotògraf peruà Walter Wust edita el llibre “Machupicchu, canto de piedra – Machupicchu, song of stone”. El llibre repasa la història de la ciutadella inca i descriu el seu entorn. A l’últim capítol que tracta sobre el seu present i el futur, Salvador Guinot, Director Tècnic d’Ukhupacha, i Manuel Ollanta, responsable d’Ukhupacha a Perú, expliquen els inicis i descobriments del projecte Ukhupacha a Machupicchu. Ukhupacha, mitjançant l’aplicació de les tècniques espeleològiques de progressió vertical, ha permès accedir a llocs del santuari històric fins ara impensables, fent notables descobriments com camins inques fins ara desconeguts pels arqueòlegs.

He treballat com a fotògraf des de l’any 2007 en aquest projecte i ara les fotografies realitzades il·lustren part d’aquest llibre.

Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the “Guide of good practice in nature photography”

Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the “Guide of good practice in nature photography”

Demà dimecres dia 22 de juny es presenta el “Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura”. L’acte tindrà lloc a les 19:30 h a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme, 47 de Barcelona. És la primera publicació de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i recull tot allò que el fotògraf ha de saber per tal de respectar la natura mentre fa el seu treball. És una llàstima que l’administració posi obstacles en el nostre treball a la natura amb una sèrie de permisos i limitacions com si, pel fet de ser fotògrafs, fossim uns delinqüents en potència, comparat amb el tracte que rep qualsevol turista que fa fotografies. Tot i que està clar que la fotografia, com a qualsevol activitat a la natura, ha d’estar regulada.

En aquest quadern hem participat, junt amb Roger Rovira, en la redacció de l’apartat dedicat a la fotografia subterrània.

Estalactites excèntriques a la Cova Lachambre. Eccentric stalactites in Lachambre Cave. Rià (Conflent, Pyrénées-Orientales), France

Nou llibre sobre espeleologia. New book about caving

Portada del llibre “Excursions a l’interior de la terra”. Cover of the book “Excursions a l’interior de la terra”

Fa unes setmanes es va publicar el llibre “Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics“, d’en Ferran Alexandri. En aquest llibre es fa una breu introducció a l’espeleologia i es descriuen 22 itineraris subterranis aptes per a excursionistes i muntanyencs sense experiència espeleològica. A cada itinerari es fa una breu introducció, una ressenya històrica i descripcions precisses que ens permetràn arribar a la cova i visitar-la. El llibre pertany a la col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, editades per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Conec a en Ferran Alexandri des de fa més de 20 anys. A l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya hem compartit moltes experiències i fotografies sota terra. En aquesta guia he col·laborat amb algunes com la d’aquesta pàgina, realitzada conjuntament amb en Roger Rovira.

Una pàgina del llibre amb la fotografia que vam realitzar amb Roger Rovira al Botet de Casa Rei. A page of the book with a photography about Botet de Casa Rei cave

Més informació al bloc d’en Ferran Alexandri.

Com triar una professió: fotògraf? / Choosing a profession: photographer?

Escultura de fotògraf al carrer Laurinská de Bratislava (Eslovàquia), davant el restaurant Paparazzi. Photographer’s sculpture at Laurinská street, Bratislava (Slovakia), next to Paparazzi restaurant.

Això no és una recepta màgica ni res que se li assembli. Simplement us explicaré el procés que vaig seguir per triar una professió que m’omple, que porto a dins.

Era abril de 1997 i treballava com a tècnic de medi ambient a Taller d’Enginyeria Ambiental. Crec recordar que portava 5 anys i estava fart de la política de grans infrastructures i d’una feina en la que em trobava estancat i sense possibilitats de realització personal. Suposo que aquesta situació em va empènyer a llegir el llibre “Caminos hacia el progreso personal”, de Bryan Tracy. El primer resultat d’allò va ser un paperet on vaig apuntar que la meva professió m’havia de permetre allò que m’agrada, en resum: viure experiències a la natura i explicar-les. I també posava un objectiu a 10 anys vista que lligava amb tot allò: publicar a la revista National Geographic. En qualsevol cas, però, no parlava de fotografia.

Fotografiant els reflexes de l’aigua a L’Estagnol, vora el refugi de Ruhle (Pirineus, França). Taking pictures of reflections in l’Estagnol, near Ruhle hut (Pyrenees, France).

El paperet i el llibre van quedar oblidats, però les coses es van començar a moure: vaig aprofitar un moment de canvis a l’empresa per anar a l’atur, tenia molt clar que treballant no tindria temps de saber el que volia. Això va ser a l’agost de 1997, moment en què, “casualment”, em vaig comprar una Nikon FM2 i em vaig dedicar uns mesos a fer allò que m’agradava més en aquell moment, l’espeleologia, però sempre amb la càmera a sobre. A finals d’any vaig fer un curs de fotografia espeleològica, a càrrec de l’Iñaki Relanzón, moment en que vaig veure la llum: volia ser fotògraf. 10 anys després publicava el meu primer reportatge a National Geographic.

Està clar que per saber quina és la feina que t’agradaria fer has de saber primer què és allò que t’omple, i per això es necessita un temps per viure, per sentir, difícil amb la pressió del dia a dia.

D’aquí a 10 anys us explicaré com vaig sortir de la crisi.