Archive for the ‘fotògraf, fotógrafo, photographer’ Category

Adéu, Paco Elvira. Good bye, Paco Elvira.

03/04/2013

És en aquests moments de dolor i incredibilitat quan penso: per què no li vaig fer mai un retrat? Ara no tinc una fotografia d’ell per posar aquí, en el meu bloc, com a homenatge i com un adéu, i me n’adono realment d’un dels valors de la fotografia. Fotografies que ens ajuden a recordar i ens fan sentir més propers a familiars, amics i coneguts. Fotografia com aquesta de Laura Guerrero, un dels millors retrats, al meu parer, d’en Paco Elvira, que reflecteix bondat i discreció.

Corria l’any 1999 quan el vaig conèixer al curs sobre “Gran reportatge” que impartia a l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca. Feia poc que treballava com a fotògraf professional i en Paco ja tenia una trajectòria reconeguda i d’ell en podia aprendre molt, com així va ser. Miro ara aquells apunts i em venen records d’aquelles classes, on també hi era Lídia Carbonell, una altra fotògrafa que començava. Apunts que encara són molt vàlids en qüestions sobre com organitzar un gran reportatge.

Més tard vam coincidir a la revista Públic, de la que n’era l’editor gràfic. En Paco em va encarregar un reportatge sobre l’abocador del Garraf, allò que oficialment s’anomena “dipòsit controlat de residus”, una bestiesa que mai s’hauria d’haver fet. El cas és que durant la realització d’aquest reportatge vaig aprendre molt amb en Paco. No va quedar del tot satisfet amb les primeres diapositives i amb paciència em va anar explicant el que necessitava i vaig haver de tornar per completar el reportatge. Públic va ser una idea excel·lent i arriscada, reportatges en profunditat sobre temes que poca gent tocava. Allò que més m’agrada. No sé si va ser per problemes pressupostaris, per pressions polítiques o per tot plegat, el cas és que aquella excel·lent revista no va trigar massa en desaparèixer. Com en Paco. Si més no és la percepció que tinc en aquests moments, tot i que, pensant-ho fredament, ha tingut una vida fotogràfica llarga que segur que va viure intensament. Fins l’últim instant al penya-segat de la Falconera, un lloc que ell estimava especialment. Paco també era un enamorat dels ocells, als quals fotografiava de tant en tant.

Paco, m’acomiado de tú amb aquesta fotografia d’àliga harpia, recordo que et va agradar especialment per què devies imaginar la meva emoció en veure aquest animal que vola lliure com ara ho fas tú.

Àguila harpia a la selva amazònica. Harpy eagle in the Amazonian jungle.

Àguila harpia. Harpy eagle.

Un fotògraf menys. One less photographer

10/09/2012

S’ha acabat. No puc més. Me’n vaig. Un fotògraf menys…

Aquest sistema social, polític i econòmic és injust, tots (tots?) ho sabem. Fa més d’un any que li dono moltes voltes (abans també, però menys). Al novembre de 2011 vaig conèixer Nova – Innovació Social i el Consens de Barcelona, i això em va obrir un nou món d’alternatives al sistema.

En aquest camí vaig conèixer la Cooperativa Integral Catalana, una iniciativa que pretèn construir un sistema social, polític i econòmic més just i el la mesura del possible (i conseqüentment) fora de les regles del mercat i del control de l’Estat. Òbviament no és quelcom que es construeixi de la nit al dia i està en procès. Per posar un exemple, organitzar un nou sistema de sanitat no és fàcil, però s’està fent.

Camí a Xihai Grand Canyon. Way through Xihai Grand Canyon

La vida ens porta per camins increïbles i bells. Camí a Xihai Grand Canyon, Huangshan, Xina. Life brings amazing and beautiful ways. Path through Xihai Grand Canyon, Huangshan, China.

Porto una temporada estudiant la documentació que proporciona la cooperativa a la seva pàgina web i finalment he donat el pas. M’he donat de baixa d’autònoms i m’he donat d’alta com a soci autònom a la cooperativa (hi ha diverses modalitats de soci per tal que tothom trobi el seu lloc). Però no, no deixo de treballar de fotògraf. Treballaré des de la cooperativa i col·laboraré en la seva construcció.  Oferiré els meus serveis en € i en moneda social virtual dins del sistema CES, una xarxa estesa per tot el món. Consumiré al màxim dins de la cooperativa i en moneda social. Compartiré, donaré i rebré. No sé quin serà el destí, però en el camí (transició) aprendré moltes coses i col·laboraré per construïr un món millor, d’això no en dubto pas.

Més informació:

Fotògrafs i escriptors i el treball en equip. Photographers, writters and teamwork.

22/03/2012
Pepe Baeza a la 5a edició de Caja Azul

Pepe Baeza a la 5a edició de Caja Azul. Foto: http://www.marceloaurelio.com

La última (5ª) edició de Caja Azul em va donar molt que pensar. En Pepe Baeza va explicar que cal fer un treball en equip amb persones expertes en ciències socials, que poden ajudar molt a la tasca d’escollir temes i enfocar-los. Un equip que es pot encarregar de proposar temes, recollir documentació, planificar, establir un calendari, etc. Tal i com em comenta Tino Soriano és així com treballa National Geographic, amb grans pressupostos (tot i que minvats per la crisi) i un equip d’experts en diversos temes, no només en ciències socials sinó també científics. I, salvant les distàncies, és com treballen algunes revistes, amb un consell de redacció i una sèrie d’assessors que proposen i desenvolupen temes. Tot i que cada vegada menys a causa de la reducció de les plantilles. A més a més els temps han canviat i cada vegada hi ha menys interès  per part dels grans mitjans de comunicació en els reportatges que expliquen el que passa al món: l’altre dia vaig trucar a la redacció d’un conegut diari per oferir-los el reportatge Yasuní-ITT, a l’altra banda del silenci per publicar-lo al suplement dels diumenges. Després d’uns dies em van respondre que gairebé ja no publiquen reportatges. I és ben cert, mirant la revista més aviat semblava l’aparador d’un centre comercial que no pas una d’informació general.

Com ens hem d’organitzar, doncs, els fotògrafs? I és que arribar al model que proposa en Pepe topa amb el problema del finançament, si més no inicial.

Anem a pams. Un reportatge complet consta de fotografia i text. Sempre m’ha agradat escriure, de fet vaig començar a publicar habitualment articles en revistes d’espeleologia el 1989, si no recordo malament, i fotografies el 1993 (i cobrant-les, per suposat!). O sigui que m’ho puc fer tot sol. Això funciona més o menys bé en els temes que domino i em permet més rendiment econòmic pels reportatges.

Exemples reportatges complets Valentí Zapater

Alguns exemples de reportatges complets (foto i text) publicats per Valentí Zapater. Some examples of photographic and written features published by Valenti Zapater.

Però no em vull pas enganyar. Una persona que ha dedicat uns quants anys de la seva vida a formar-se en l’escriptura i es dedica exclusivament a això té molts més números de fer la feina millor. Així que si la primera opció passa per fer-m’ho tot sol la segona passa per treballar en parella escriptor – fotògraf durant totes (o algunes de) les fases del reportatge: idea i preparació, treball de camp, edició i venda. És quelcom que ja he provat fa anys però de forma espontània, no planificada. Un exemple són els treballs fets amb en Ferran Alexandri per a la revista Muntanya com aquest sobre Fuerteventura.  O l’anteriorment esmentat Yasuní-ITT, a l’altra banda del silenci, amb David Biller, que va sortir publicat el gener de 2012 a la revista Wend Magazine. Tot i que el món de la premsa està cada vegada pitjor per publicar, el treball en equip és la garantia de fer un treball de més qualitat. I això a la llarga és imprescindible per produir un canvi en aquest sector tan malmès.

Reportatges d’iniciativa pròpia realitzats entre dos professionals i publicats a revistes: text d’un escriptor i/o periodista i fotografies de Valentí Zapater. Some examples of reports made by the initiative of two professionals: photographer (Valenti Zapater) and writer or journalist.

D’aquí, equip d’escriptor i fotògraf, a l’equip que proposava en Pepe, però, hi ha un pas ben gran. Seguirem caminant en la direcció. Ens veiem a la propera edició de Caja Azul.

Rutes per l’Alt Empordà i Serra de Salines. Routes through Alt Emporda and Salines range

06/07/2011
El Mundo de los Pirineos nº 82. Foto: V.Zapater - www.shan.cat

El Mundo de los Pirineos núm. 82. Foto: V.Zapater - http://www.shan.cat

Ja ha sortit al carrer la revista “El Mundo de los Pirineos” amb el reportatge dedicat a l’Alt Empordà i la Serra de les Salines que vaig estar realitzant durant l’any passat. El reportatge es centra a la part menys coneguda de la comarca, l’extrem nordoccidental, amb les serres de les Salines i Bassegoda i els pobles que hi ha als seus peus, tant a la banda nord com a la sud. Sense deixar de banda, però, l’indispensable llegat històric de la comarca, des de les ciutats grega i romana d’Empúries fins tot allò relacionat amb Dalí.

Ha sigut gratificant conèixer la zona i més encara dissenyar, recórrer, fotografiar i escriure les rutes a peu del reportatge: ruta megalítica per Agullana i Darnius, Serra de Corsavell i Puig de Bassegoda, el Piló de Belmaig, Serra de les Salines i ermita de Santa Magdalena. Us recomano especialment la ruta que recorre la carena de la serra de les Salines pel seu contrast entre el vessant sud, mediterrani i cobert de sureres, i el vessant nord, amb fagedes i una petita avetosa.

El reportatge també inclou una guia per conèixer els següents pobles: Agullana, Els Banys d’Arles, Castelló d’Empúries, Costoja i Terrades. Així com una guia general de l’Alt Empordà.

La informació que conté el reportatge es complementa perfectament amb l’altre que es va publicar l’any 2010 sobre les cales del Cap de Creus, i tots dos són la parella ideal per gaudir de la natura i les caminades durant les vacances a l’Alt Empordà.

Vull donar les gràcies a tothom que m’ha ajudat a realitzar aquest reportatge, i molt especialment a la meva companya Moni, a Joaquim Monturiol i Sanés del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, al Joan i l’Esmeralda del restaurant La Quadra, de Maçanet de Cabrenys, a la Roser de la casa de turisme rural Can Massot, de Darnius, a l’Isidre Felip i Isern i la seva dona, productors de cireres de Terrades, a Maurice, l’organista de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, a la Carme Gilabert i el personal que em va acompanyar a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i a tothom a qui no he citat.

Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the “Guide of good practice in nature photography”

21/06/2011
Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the "Guide of good practice in nature photography"

Presentació del Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura. Launch of the “Guide of good practice in nature photography”

Demà dimecres dia 22 de juny es presenta el “Quadern de bona pràctica fotogràfica a la natura”. L’acte tindrà lloc a les 19:30 h a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme, 47 de Barcelona. És la primera publicació de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i recull tot allò que el fotògraf ha de saber per tal de respectar la natura mentre fa el seu treball. És una llàstima que l’administració posi obstacles en el nostre treball a la natura amb una sèrie de permisos i limitacions com si, pel fet de ser fotògrafs, fossim uns delinqüents en potència, comparat amb el tracte que rep qualsevol turista que fa fotografies. Tot i que està clar que la fotografia, com a qualsevol activitat a la natura, ha d’estar regulada.

En aquest quadern hem participat, junt amb Roger Rovira, en la redacció de l’apartat dedicat a la fotografia subterrània.

Estalactites excèntriques a la Cova Lachambre. Eccentric stalactites in Lachambre Cave. Rià (Conflent, Pyrénées-Orientales), France

Estalactites excèntriques a la Cova Lachambre. Eccentric stalactites in Lachambre Cave. Rià (Conflent, Pyrénées-Orientales), France

Nou llibre sobre espeleologia. New book about caving

15/06/2011
Excursions a l'interior de la terra

Portada del llibre “Excursions a l’interior de la terra”. Cover of the book “Excursions a l’interior de la terra”

Fa unes setmanes es va publicar el llibre “Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics“, d’en Ferran Alexandri. En aquest llibre es fa una breu introducció a l’espeleologia i es descriuen 22 itineraris subterranis aptes per a excursionistes i muntanyencs sense experiència espeleològica. A cada itinerari es fa una breu introducció, una ressenya històrica i descripcions precisses que ens permetràn arribar a la cova i visitar-la. El llibre pertany a la col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, editades per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Conec a en Ferran Alexandri des de fa més de 20 anys. A l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya hem compartit moltes experiències i fotografies sota terra. En aquesta guia he col·laborat amb algunes com la d’aquesta pàgina, realitzada conjuntament amb en Roger Rovira.

Una pàgina del llibre amb la fotografia que vam realitzar amb Roger Rovira al Botet de Casa Rei. A page of the book with a photography about Botet de Casa Rei

Una pàgina del llibre amb la fotografia que vam realitzar amb Roger Rovira al Botet de Casa Rei. A page of the book with a photography about Botet de Casa Rei cave

Més informació al bloc d’en Ferran Alexandri.

Suport casolà per monitor VESA 100×100. Homemade VESA 100×100 monitor mount

16/03/2011

Un dels problemes amb el que em vaig enfrontar en el meu trasllat a Equador va ser el tema del monitor. Havia de trobar l’equilibri entre l’excés d’equipatge i poder treballar amb una gestió de color acurada. Finalment la solució va ser endur-me el meu monitor NEC Multisync LCD 1990SXi però sense el suport de sobretaula. I per suposat el calibrador Monaco Optix XR i el software corresponent.

Després d’alguns maldecaps per desmuntar el suport (és molt més fàcil del que sembla) vaig aconseguir encabir el monitor a  l’equipatge de mà, que al final va colar tot i l’excés de pes.

La següent història era com trobar un altre suport a Quito. Vaig veure que hi havia un estàndard anomenat VESA 100×100 o MIS-D 100 que s’aplica en suports murals però no trobava res de sobretaula. Es tracta d’un suport que encaixa amb els 4 forats de mètrica 4 situats darrera del monitor i formant un quadrat de 100 mm de costat. Finalment em vaig decidir per anar al soldador de la cantonada i li vaig explicar el que volia. Va agafar tres angles metàl·lics i els va soldar, fent així el suport VESA 100×100. I després va tenir la brillant idea de soldar el suport al peu d’una cadira d’oficina que tenia per allà en un munt de ferralla, amb la qual cosa el suport es converteix en giratori. Llàstima que el mecanisme per pujar i baixar la cadira no funcionava, però deixo aquí la idea per si a algú li serveix.

Suport per a pantalla VESA 100x100 de fabricació casolana en un despatx. Homemade VESA 100x100 monitor mount

Suport per a pantalla VESA 100x100 de fabricació casolana al meu petit despatx de Quito. Homemade VESA 100x100 monitor mount

Detall del suport per a pantalla VESA 100x100 de fabricació casolana. Homemade VESA 100x100 monitor mount detail

Detall del suport per a pantalla VESA 100x100 de fabricació casolana. Homemade VESA 100x100 monitor mount detail

Fotografies de Machu Picchu a la revista Altaïr. Photographs about Machu Picchu in Altair magazine

26/01/2011
Machupicchu en una nit de lluna plena (Cusco, Perú). Machupicchu in a moon night (Cusco, Peru)

Machupicchu de nit en una doble pàgina de la revista Altaïr núm. 69. Machu Picchu at night in #69 Altaïr magazine double page

Ja feia anys que ho esperava amb il·lusió. Quatre anys viatjant a Perú (entre 2000 i 2009) per fotografiar temes molt específics d’arqueologia, especialment amb Ukhupacha. I molts anys seguint la revista Altaïr,  per a mi un referent en les revistes de viatges. Cada vegada que rebo un nou número és com obrir un regal i deixar-me sorprendre pel contingut. De vegades el mateix títol és una aposta original i arriscada que indica un contingut poc o gens tractat a les revistes. D’altres vegades, com és aquest el cas, un destí prou conegut. No he pogut fullejar la revista, ja que estic visquent a Equador, però estic segur que, com sempre, serà prou original. I aquí està el meu granet de sorra, una doble pàgina que crec també original, Machu Picchu de nit, a la revista Altaïr núm. 69. Com es va fer aquesta fotografia? Ho vaig explicar en una altra entrada, aquesta fotografia la vaig fer amb un frontal de LED Scurion 700. Per cert, espero tenir aviat un parell dels nous frontals Scurion 1300, amb una intensitat de llum de 1300 Lm i llum dia, especials per a fotografia i cinema.

Entrevista al fotògraf Valentí Zapater. Interview to photographer Valenti Zapater

17/01/2011

Publico ara l’entrevista que em va fer Nanely Zapata Meléndez el 30 d’octubre de 2010. Nanely és estudiant de la “Universidad Autónoma de San Luís Potosí” (Mèxic) i l’entrevista es va fer en directe via Facebook al meu mur. Aquí la teniu, en versió original, per tal que em coneixeu una miqueta més.

VALENTÍ ZAPATER

“UN HOMBRE ENAMORADO DEL PAISAJE”

Cova de Sa Campana, Escorca (Mallorca, Illes Balears). Sa Campana cave, Escorca (Majorica, Balearic Islands)
 
  Hoy tuvimos el honor de entrevistarlo para que nos hablara un poco acerca de su vida y su pasión por la fotografía.
El fotògraf Valentí Zapater. Photographer Valenti Zapater

Fotógrafo español nacido en Barcelona en 1966. Un hombre “enamorado del paisaje, paciente y apasionado”, que gracias a su trabajo podemos conocer las maravillas de la naturaleza y unos hermosos paisajes que deleitan nuestros ojos. ©J.Vidal - V.Zapater

 N: Hola, gracias otra vez por aceptarme esta entrevista. ¿Cómo te defines personalmente?

Valenti Zapater Barros: Enamorado del paisaje, paciente y apasionado. Necesito el aire libre, no puedo estar muchas horas encerrado. Tengo bastante constancia en mi trabajo, soy perseverante. 

N: ¿Cuales son los 3 momentos más importantes de tu vida?

Valenti Zapater Barros: Cuando empecé a hacer espeleología a los 17 años, supuso una liberación, la mayoría de edad, relacionarme con gente de muchas edades, trabajar en grupo. Supuso una puerta abierta a aprender muchas cosas. Luego con 31 años dejé mi trabajo de técnico de Medio Ambiente. Fue la oportunidad de tener tiempo para hacer lo que me gustaba y decidir que quería ser fotógrafo. Fue un momento de gran creatividad en el terreno personal. Y finalmente ahora, a los 44 años decido abandonar mi vida aquí (BARCELONA)  y me traslado a Ecuador. Queda sólo una semana y estoy seguro que se abrirán muchas puertas. 

N: ¿Por qué decidiste a abandonar tu vida en Barcelona? ¿Qué buscas encontrar en Ecuador?

Valenti Zapater Barros: Es difícil de explicar. Fue una decisión tomada con el corazón en dos segundos, sin pensar nada. Lo tuve muy claro. Luego vas reflexionando y quieres dar explicaciones racionales. Seguro que las habrá pero no pienso mucho en ello. Tengo claro que en Ecuador, cuando estuve el año pasado me fascinó la naturaleza, especialmente la selva, y también su gente. 

N: Ya como abordaste arriba a los 31 años decidiste dedicarte a la fotografía ¿Por qué disidiste esto? ¿Qué te inspiro?

Valenti Zapater Barros: Hice un curso de fotografía espeleológica con Iñaki Relanzón, un gran fotógrafo. También fue una cosa que vi muy clara la decisión fue inmediata. No sería casualidad, por eso, que medio año antes me había comprado una Nikon FM2. Luego vino la parte práctica. El dinero del paro me ayudó a mantenerme al principio, fui haciendo cursos de cuestiones prácticas de financiación, administración, temas comerciales…, en fin, todo lo necesario para trabajar como “freelance” . Aunque estos cursos ayudan, la realidad es que sólo se aprende con la práctica, con los aciertos y los errores. 

N: ¿Entonces desde pequeño te gustaba la fotografía, o le empezaste a tomar gusto poco a poco ya un poco más grande?

Valenti Zapater Barros: Siempre había trasteado con la vieja Werlisa de mis padres, hasta que la destrocé. Luego, creo que con unos 20 años me compré una Pentax K1000. Creo que tenía idea de componer, pero me faltaba técnica. No me preocupé mucho por aprender, compré algún libro básico y nada más. Pero guardo buenas fotos de aquel momento. Después de hacer el curso de fotografía espeleológica aprendí mucho y me preocupé mucho más por aprender, ahí se produjo el gran cambio. 

N: ¿Cuál es el fotógrafo que admiras más?

Valenti Zapater Barros: Varios de ellos, pero me gusta mucho Michael Kenna. 

N: ¿Y cuál ha sido la fotografía que ha causado más impacto en tu vida, la que más te ha llamado la atención?

Valenti Zapater Barros: Varias de un libro chino que recoge una exposición que se llamó “Tradition and new”, no recuerdo ahora más detalles.

Cova d'Izaba. Izaba cave

"Pintar con luz"

N: ¿Qué es la mejor parte de ser fotógrafo?

Valenti Zapater Barros: En mi caso es el contacto con la naturaleza y la posibilidad de dejar abierto el grifo de la creatividad y que corra abundantemente, sin obstáculos.  

N: ¿Para ti que es la fotografía? ¿Cómo la definirías?

Valenti Zapater Barros: La fotografía es pintar con luz. Bueno, no es una frase mía y es más bien una definición. Para mí la fotografía es una manera de expresarme, de comunicarme.  

N: ¿Cómo crees que ha sido tu evolución en la fotografía?

Valenti Zapater Barros: Ahora mismo añoro proyectos personales del pasado, antes tenía más tiempo para ello y es lo que realmente me llena. Fue una muy buena etapa intermedia, después de los inicios en que tuve que situarme profesionalmente y hacerme conocer.  Ahora son momentos difíciles por la crisis económica y el cambio a digital, pero sigo adelante y creo que este cambio de vida que explicaba será un revulsivo, pues tengo más inquietudes creativas que nunca. 

N: Ya que abordas este tema ¿Cómo consideras la evolución de lo analógico a lo digita? ¿Cómo es que te has ido adaptado a este cambio?

Valenti Zapater Barros: Tomé la decisión en 2005, pues pensé que era la única manera de aprender. Y así ha sido. He ido abandonando poco a poco el analógico, creo que ya hace más de un año que no utilizo las diapositivas. Pero la fotografía digital está en pañales. Le queda mucho por evolucionar y lo iremos viendo en los próximos años, las posibilidades son inmensas.  Pero por otra parte echo de menos aquellos paisajes con Velvia en un día de lluvia, aquel contraste y aquella saturación y profundidad que en digital es muy difícil, por no decir imposible (por ahora) de conseguir. 

N: ¿Qué opinas que te llamen “fotógrafo de naturaleza”, que significa para ti esto?

Valenti Zapater Barros: Me gusta, es lo que soy. Pero ante todo soy fotógrafo, sin más. Es el problema de las etiquetas, que a veces te encasillan. 

N: ¿Pero Crees o alguna vez has pensado que con tus fotografías puedes llegar a implementar una nueva cultura sobre el medio ambiente?

Valenti Zapater Barros: Puedo ayudar a que se conozca y se respete la naturaleza, es mi granito de arena. 

N: ¿Te gusta mucho la fotografía del paisaje? ¿Qué es lo que te llama la atención de estos temas?

Valenti Zapater Barros: Creo que por una parte es el contacto con la naturaleza. Y por otra encaja con mi manera de hacer las cosas, pacientemente, cuidando los detalles, esperando el momento adecuado. Vamos, con trípode y buscando el punto de vista y la mejor luz. El paisaje me lo permite. En fin, que soy un perfeccionista. 

N: Entonces ¿Planeas tus tomas? ¿Cómo eliges tus lugares para fotografiar?

Valenti Zapater Barros: Depende mucho del momento y del objetivo a conseguir. Acostumbro a hacer las dos cosas. Es decir, en trabajos de encargo o personales, muy a menudo, busco puntos de vista que me interesen. Luego veo cual puede ser la mejor hora, incluso la mejor época del año. Pero entre esos momentos planeados me puedo encontrar sorpresas y entonces hay que actuar rápido. Por otra parte hay algunas tardes que simplemente me apetece salir a pasear con la cámara, a dejarme ir, sin nada planeado, A veces no hago ninguna foto otras veces hago unas cuantas. 

Amanecer desde Guang Ming Ding (Pico de la Cumbre Luminosa), hacia Tian Du Feng (Pico de la Capital Celestial), Huangshan, China. Dusk from Guang Ming Ding (Bright Summit Peak) to Tian Du Feng (Heavenly Capital Peak), Huangshan, China.

“Los paisajes de Huang Shan, en China. Son increíbles, las rocas, el mar de nubles, los árboles retorcidos... Por algo los poetas y pintores chinos iban allí, a inspirarse. Pero también es muy importante el momento personal. Entonces me permití quedarme dos semanas en esas montañas, "solo", dedicándome a la fotografía.”

N: ¿Y Que lugares más has tenido la oportunidad de visitar y/o fotografiar?

Valenti Zapater Barros: Honduras, Ecuador, Perú, República Democrática del Congo, Marruecos, Túnez, los Alpes… Y también lo que tengo más cerca, sobre todo los Pirineos y la Costa Brava, entre otros sitios. 

  N: ¿Has considerado venir México?

 Valenti Zapater Barros: Algún día me gustaría ir a fotografiar el Yucatán, los cenotes y, por supuesto, el Sótano de las Golondrinas. Aunque estoy seguro que tenéis muchas más maravillas. 

N: ¿Cuál crees que ha sido el mayor obstáculo para dedicarte a la fotografía?

Valenti Zapater Barros: Yo mismo, por supuesto. 

N: ¿Por qué?

Valenti Zapater Barros: En esta vida hemos venido a aprender sobre nosotros, los obstáculos que nos encontramos por el camino suelen ser cuestiones que no sabemos manejar y el obstáculo nos da la oportunidad de aprender. Y no niego que haya factores externos. 

N: ¿Te ha costado mucho llegar hasta donde estas ahorita (a nivel profesional)?

Valenti Zapater Barros: Pues por una parte sí, trabajo, constancia, especialmente en aquellas cosas que no me gustan. Pero por otra parte el tener muy claro que es mi camino me ha ayudado mucho. 

N: ¿Cuales son las “cosas que no te gustan”?

Valenti Zapater Barros: La parte no fotográfica que explicaba antes que tienes que aprender para trabajar como profesional liberal: contabilidad, finanzas, temas comerciales, etc. 

N: ¿Consideras que tus 2 pasiones son la Fotografía y la espeleología?

Valenti Zapater Barros: Sí, y la naturaleza está en medio, como algo transversal, que lo une todo. 

N: ¿Cómo complementas la fotografía con la espeleología y la biología?

Valenti Zapater Barros: Todo se complementa y se entremezcla. Cuando hacemos exploraciones espeleológicas la fotografía es muy importante para poder explicar que hay bajo tierra. Lo mismo pasa con la biología. Por otra parte los conocimientos que tengo de espeleología y biología me permiten crear proyectos fotográficos de ambos temas e incluso escribir sobre ello. 

N: ¿Has tenido alguna dificultad al tomar las fotografías en las cuevas (cavidades subterráneas)? Alguna anécdota de la que te acuerdes.

Valenti Zapater BarrosEs difícil tomar fotografías en cuevas, ¡ahí sí que pintas con luz! El cálculo de la exposición con varios flashes y varios disparos es complejo, pero la experiencia ayuda mucho. Realizando fotografías en cuevas no recuerdo ninguna anécdota, pero si te sirve una vez, en un cañón, iba descendiendo yo solo cuando se me enganchó la mochila en una rama y me tiró al agua con todo el equipo. Por suerte salí rápido y no se mojó nada. 

N: Con las diversas experiencias que tienes ¿Tienes algún “truco” cuando realizas tus tomas?

Valenti Zapater BarrosSeguro que tengo trucos muy personales y no le doy importancia, ahora mismo no recuerdo ninguno. Y evidentemente vas aprendiendo cosas de otros fotógrafos. Siempre llevo encima un cordino (cuerda fina) y un pequeño mosquetón para colgar la mochila del trípode y que éste no se mueva. Una vez el viento me llegó a tirar el trípode con la cámara y el flash y, claro, la zapata del flash se rompió. 

N: ¿Crees que la foto es una vida con estilo o un estilo de vida?

Valenti Zapater Barros: Jaja, un estilo de vida. 

N: ¿Qué les dirías a las personas que se están iniciando en esta profesión?

Valenti Zapater Barros: Que si les apasiona adelante. Encontrarán dificultades y tendrán que hacer cosas poco o nada apasionantes, pero compensa. Que hagan caso al corazón pero que no dejen de lado la razón. Al fin y al cabo es una forma de ganarse la vida, una profesión, y si no cobras suficiente por ello no funciona. 

N: ¿Algún consejo que gustarías darles a los “nuevos fotógrafos”? Y algo que quisieras comentar para finalizar.

Valenti Zapater Barros: Sobre todo que no dejen de hacer obra personal. Aunque sea poco a poco, pero sin dejarlo. Y para acabar que la mejor fotografía sale cuando vives el presente mirando a través de la cámara. 

N: ¡GRACIAS!

El fotògraf Valentí Zapater al Descobrir Catalunya. Feature about photographer Valenti Zapater in Descobrir Catalunya magazine

27/10/2010
Posta de sol i veler a Sa Calobra (Mallorca, Illes Balears). Sunset and sailboat in Sa Calobra (Mallorca, Balearic Islands)

Fotografia que obre la secció Mirades de la revista Descobrir Catalunya núm. 150. Photography that opens the "Mirades" (perspectives) section of the magazine Descobrir Catalunya nº 150

La revista Descobrir Catalunya núm. 150 em dedica la seva secció Mirades, destinada a descriure la visió que els fotògrafs tenim dels Països Catalans. L’editora gràfica Mª Rosa Vila ha fet una selecció acurada d’entre 30 fotografies meves, escollint finalment com a tema el paisatge amb les primeres i últimes llums del dia. Els paisatges van des de les Terres de l’Ebre fins els Pirineus, passant per les Illes Balears.

És un honor col·laborar de nou amb Descobrir, anys després dels treballs sobre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla (núm. 110, juny 2007) i sobre el Bisaura (núm. 115, desembre 2007).


%d bloggers like this: