Archive for the ‘edició fotogràfica, edición fotográfica, photo editing’ Category

Inauguració exposició fotogràfica ObjectiuBCN. Inauguration ObjectiuBCN photo exhibition

04/03/2015

 

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.  Escriviu text o una adreça d'un lloc web o bé traduïu un document. She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.
She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

 

El proper dimarts 10 de març de 2015 s’inaugura l’exposició d’ObjectiuBCN 2014 al Centre Cívic Can Felipa, a les 19.30. Hi esteu convidats, per suposat.

 

Inauguració exposició ObjectiuBCN al Centre Cívic Can Felipa

 

És una exposició dels que hem participat en aquest projecte al Centre Cívic Can Felipa. Cada centre cívic té la seva pròpia exposició, a la web d’ObjectiuBCN podeu consultar les dates.

La fotografia que he posat al principi és la que més m’agrada del treball que he realitzat, titulat Un altre consum. Però no estarà a l’exposició. Els projectes fotogràfics poden prendre camins insospitats, i l’edició gràfica i els resultats també. La primera idea era fer un reportatge sobre les associacions de consum ecològic, responsable i de proximitat. A mesura que anava escrivint sobre el projecte i fent i revisant fotografies sortien noves oportunitats i idees, i el projecte anava prenent forma, alhora que anava canviat. La persona que vaig fotografiar pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple i, de retruc, fibromiàlgia i fatiga crònica. No ha tingut més remei que aprendre a fer ella mateixa tots els productes elaborats que necessita (alguns d’alimentació, la majoria de neteja, higiene personal i cosmètica i alguns de manteniment de la llar). És un cas extrem d’autoconsum i té molta relació amb la filosofia de les associacions que estava fotografiant.

Aquesta fotografia podria explicar una història, potser junt amb d’altres. Però no la història que volia explicar, que finalment he resumit amb 11 fotografies. Són els misteris dels reportatges i de l’edició gràfica. Ens porten per camins insospitats, s’obren moltes portes, en travessem unes, en deixem unes altres. Qui sap si hi tornarem a passar.

Anuncis

Com explicar una història amb imatges? The photographer’s story, by Michael Freeman

18/04/2013

Com fer un reportatge fotogràfic? Explicar una història amb imatges és un dels grans reptes de la majoria de fotògrafs i un dels àmbits en els que acostumem a anar més coixos. Podrem tenir bon ull fotogràfic, construir composicions atractives, captar l’instant decissiu, dominar la tècnica fotogràfica, les càmeres i els programes informàtics per aconseguir, finalment, una fotografia que transmeti allò que volem. Però molt sovint cal anar més enllà i explicar una història amb imatges. I no és gens fàcil.

Doble pàgina d'obertura del reportatge "Los Caminos del Inca" a la revista National Geographic d'abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. "The Inca Trails" National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Doble pàgina d’obertura del reportatge “Los Caminos del Inca” a la revista National Geographic d’abril de 2008. Fotografies de Valentí Zapater. “The Inca Trails” National Geographic feature (april 2008 issue). Photography by Valenti Zapater

Conscient d’aquesta dificultat fa anys que estic a l’aguait de llibres i cursos per millorar la meva narrativa fotogràfica. I la veritat és que hi ha ben poques fonts, a banda de l’autoaprenentatge conscient que es pot fer visitant exposicions i llegint llibres i revistes, cosa absolutament obligada per a qualsevol fotògraf que vulgui progressar. Finalment, però, ha aparegut un llibre que omple el buit sobre el tema: The photographer’s story, de Michael Freeman. Anem a veure que s’hi cou al seu interior.

A la primera part el llibre desgrana les diferents parts d’un reportatge. De manera molt resumida són introducció, desenvolupament, clímax i desenllaç. Bé, això és extensiu a molts tipus de narrativa, com pugui ser el cinema o una novel·la. El cas és que explica amb detall aquestes parts posant nombrosos exemples de reportatges seus i d’altres autors. I no falta aquí una anàlisi detallada d’un clàssic de W. Eugene Smith com és Country Doctor, publicat a la revista LIFE el 1948.

A la segona part classifica els reportatges de forma bastant simple: persones, llocs, com es va fer?, productes, activitats, col·leccions, institucions i conceptes. Per explicar-ho posa i analitza reportatges seus com a exemple. Després tracta un aspecte força interessant, el tema del reportatge i també el que ell anomena “agenda“, que potser podriem traduïr com a intenció, és a dir, el missatge subjacent d’un reportatge, que pot venir donat, per exemple, per interessos polítics, econòmics, etc. Finalment parla del guió fotogràfic, aquella eina imprescindible que desenvolupem per organitzar un reportatge: una llista d’esdeveniments del lloc que volem fotografiar (festes populars, per exemple), indrets interessants, contactes, etc. En un post sobre el reportatge de les cales del cap de Creus parlo una mica sobre el tema.

A la tercera part, finalment, parla de la tria de fotografies en casos de suports molt diferents, des de les revistes a les tauletes tàctils.

El mèrit d’aquest llibre és que, pel que jo sé, és el primer en recollir els aspectes essencials a tenir en compte per fer un reportatge fotogràfic. Li manca, però, aprofundir en els aspectes purament narratius, allò que ens explica un conjunt de fotografies més pel seu contingut que no pas per la seva estètica. Quines fotografies triem per transmetre el nostre missatge? Quines eines i mètodes hi ha per fer-ho? Per sort, a més dels llibres hi ha els cursos. I a casa nostra tenim un grapat de bons professionals. Alguns dels que han tractat aquest tema són David Airob, Rafa Badia i Maria Rosa Vila. He treballat amb ells o bé he assistit a algún dels seus tallers, i us puc assegurar que se n’aprèn molt. Maria Rosa està últimament molt activa i està impartint el seu taller d’edició gràfica arreu, combinat amb tallers d’altres persones i temàtiques.

Així que ja sabeu, sigui amb un llibre, amb un curs o, millor, amb totes dues coses, ja no hi ha excusa per no aprendre edició gràfica. Per cert, coneixeu algún altre llibre o curs sobre el tema?

Fotografia d’interiors. Interior photography

24/08/2010
Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The   meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Estic realment sorprès. Parlo abans en aquest bloc de fotografia d’interiors que de fotografia sota terra, una de les meves grans especialitats. En fi, aprofito que he obert una nova galeria sobre interiors al meu web.

Als interiors trobem una sèrie de dificultats com son la diferència d’intensitat, temperatura de color i espectre tonal de les fonts de llum, el control de la perspectiva i la deformació de les línies rectes. La voluntat del fotògraf de plasmar en una sola fotografia un volum tancat també és una dificultat que ha portat a l’extrem de desenvolupar tècniques de fotografia esfèrica o immersiva.

Bé, vaig al gra i explico un parell d’exemples de la meva galeria. La primera, la de Gernika, oferia la dificultat de la gran diferència d’intensitat de llum entre el vitrall del sostre, amb l’arbre de Gernika, i l’interior. Com el vitrall és una part essencial de la sala vaig pensar en fer una doble exposició. La següent dificultat va ser de composició, trobar un punt de vista per agafar tot el vitral i la sala. El que passa habitualment és que vas tirant enrere fins que toques la paret, no hi ha més espai. La idea de sortir una mica de la sala i incloure l’arc i el fanal va ser la solució.

Doble exposició per aconseguir una sola imatge amb detall a les obres i a les llums. Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Doble exposició per aconseguir una sola imatge amb detall a les obres i a les llums. Casa de Juntas del Señorío de Bizkaia, Gernika, Euskadi. The meeting hall of the gentlement of Bizkaia. Gernika, Euskadi.

Un cop al laboratori digital vaig escollir una fotografia per les altes llums: vitrall i també, parcialment, per les finestres i fanals. I una altra per les ombres (la resta de la sala). La diferència entre les dues es de 2 “punts” o EV. Pel que fa a la temperatura de color de les fonts de llum de l’interior vaig decidir de mantenir la dominant càlida que li dóna ambient.

Interior de la Colegiata Santa María la Mayor de Bolea. Huesca (Aragón, España). Santa Maria la Mayor church. Bolea (Huesca, Aragón, España).

Interior de la Colegiata Santa María la Mayor de Bolea. Huesca (Aragón, España). Santa Maria la Mayor church. Bolea (Huesca, Aragón, España).

En aquest segon cas la intenció era d’agafar el màxim d’espai possible i vaig optar per fer una fotografia panoràmica de 180º. Per això vaig fer servir un ròtula panoràmica amb la càmera en posició vertical, tot perfectament anivellat i horitzontal per evitar problemes a l’hora d’encaixar les imatges. També vaig fer servir un filtre degradat neutre per equilibrar la diferència de llum entre el sostre i el terra, per les 5 imatges que componen la panoràmica. Podeu clicar a sobre de la imatge per engrandir-la i veure-la millor.

Portada sobre Urdaibai a la revista Muntanya i retoc fotogràfic. Urdaibai in the Muntanya magazine cover and photo retouching

12/04/2010
Portada de la revista Muntanya. Ovelles "latxes" pasturant a Muxika-Múgica, Euskadi. Muntanya magazine cover. "Latxa" sheeps grazing in Muxika-Múgica, Basque Country.

Portada de la revista Muntanya. Ovelles "latxes" pasturant a Muxika-Múgica, Euskadi. Muntanya magazine cover. "Latxa" sheeps grazing in Muxika-Múgica, Basque Country.

És la primera vegada que em passa. Quan em van proposar aquesta portada vam decidir de modificar la fotografia, d’alterar la realitat. No vaig dubtar gaire a fer-ho. La foto representa una de les realitats d’Urdaibai, les ovelles “latxes” pasturant. Res més. Però no representa la realitat del moment, que n’era una altra. Després em vaig oblidar.

En veure la maqueta van començar a sortir els fantasmes: em retiraran punts del carnet de fotògraf? Seré desterrat per sempre de la professió? Se’m menjaran viu els dimonis puristes?

Una cosa són els concursos amb unes regles més o menys clares. Una altra cosa és el fotoperiodisme i la fotografia documental. I altra la publicitat i la il·lustració.

Als concursos en els que hi participem hem de respectar les bases, si no millor no participar-hi, tot i que els límits sovint no estan clars i queden a criteri del jurat. Paco Elvira en parla al seu bloc.

En el cas del fotoperiodisme es narren fets, un instant, no s’hi val enganyar. Tot i així el punt de vista del fotògraf pot ser més esbiaixat que un retoc, així com els reenquadraments o la mateixa selecció d’imatges. No estem lliures de la subjectivitat, però la credibilitat dels mitjans i les fonts es basa en el bon treball i el criteri de fotògrafs i editors. Mª Rosa Vila en parla amb bon criteri al seu bloc.

En el cas d’un reportatge de la revista Muntanya es documenta una zona, una ruta. Els límits de l’edició no són tan clars. En aquest tipus de revistes, com a les de viatges, es busca sovint la postal, el paisatge idíl·lic. I jo soc el primer que el busco quan estic darrera la càmera, m’agrada la bellesa de la natura i m’atrau. Hi ha una visió més subjectiva encara per part de l’autor. On estan els límits? La fotografia de portada dóna una imatge del que és una part d’Urdaibai amb els seus elements característics: les ovelles, les pastures verdes, els turons, les boires matinals. Res que no sigui propi de la zona, no s’està enganyant ningú.

En el cas de la publicitat, tot s’hi val? Sí, menys enganyar sobre el producte i les seves característiques. Muntatges fotogràfics, dibuixos, etc. donen una imatge determinada, tant és si és real o no. El més important és no enganyar sobre el producte, i això no està directament relacionat amb el retoc i manipulació de les fotografies. Un cas relativament recent és el del sistema operatiu Snow Leopard, on es van esborrar taques de sang de la boca del felí. I què? No es tracta d’un concurs de fotografia de natura ni d’un reportatge sobre l’animal. Una altra cosa és que sigui bastant “cutre” presentar la mateixa foto amb sang i sense sang al mateix producte. Per altra banda el tema dels fons de pantalla amb fotografies del lleopard guanyadores del Wildlife Photographer of the year ja és més pelut, se’n parla a la mateixa entrada.

Com solucionar el tema? No és gens fàcil. A França ja es proposa advertir sobre la modificació de fotos de models, també recordo als llibres de fotografies d’Age Fotostock uns símbols on indicaven el grau de manipulació de les imatges, no sé si encara es fan servir. Seria qüestió d’estandarditzar sistemes com aquests en alguns àmbits de la fotografia.

Però tornem a la portada de la revista muntanya. Què he modificat de la fotografia? Vaig esborrar uns rossegons de pa que una dóna va llençar a les ovelles per que mengessin.

Exemple de fotografia amb o sense retoc. Ovelles "latxes" pasturant a Muxika-Múgica, Euskadi. Photography with or without photo retouching. "Latxa" sheeps grazing in Muxika-Múgica, Basque Country.

Exemple de fotografia amb o sense retoc. Ovelles "latxes" pasturant a Muxika-Múgica, Euskadi. Photography with or without photo retouching. "Latxa" sheeps grazing in Muxika-Múgica, Basque Country.


%d bloggers like this: