Archive for the ‘coses que em preocupen, cosas que me preocupan, things that worry me’ Category

Un fotògraf menys. One less photographer

10/09/2012

S’ha acabat. No puc més. Me’n vaig. Un fotògraf menys…

Aquest sistema social, polític i econòmic és injust, tots (tots?) ho sabem. Fa més d’un any que li dono moltes voltes (abans també, però menys). Al novembre de 2011 vaig conèixer Nova – Innovació Social i el Consens de Barcelona, i això em va obrir un nou món d’alternatives al sistema.

En aquest camí vaig conèixer la Cooperativa Integral Catalana, una iniciativa que pretèn construir un sistema social, polític i econòmic més just i el la mesura del possible (i conseqüentment) fora de les regles del mercat i del control de l’Estat. Òbviament no és quelcom que es construeixi de la nit al dia i està en procès. Per posar un exemple, organitzar un nou sistema de sanitat no és fàcil, però s’està fent.

Camí a Xihai Grand Canyon. Way through Xihai Grand Canyon

La vida ens porta per camins increïbles i bells. Camí a Xihai Grand Canyon, Huangshan, Xina. Life brings amazing and beautiful ways. Path through Xihai Grand Canyon, Huangshan, China.

Porto una temporada estudiant la documentació que proporciona la cooperativa a la seva pàgina web i finalment he donat el pas. M’he donat de baixa d’autònoms i m’he donat d’alta com a soci autònom a la cooperativa (hi ha diverses modalitats de soci per tal que tothom trobi el seu lloc). Però no, no deixo de treballar de fotògraf. Treballaré des de la cooperativa i col·laboraré en la seva construcció.  Oferiré els meus serveis en € i en moneda social virtual dins del sistema CES, una xarxa estesa per tot el món. Consumiré al màxim dins de la cooperativa i en moneda social. Compartiré, donaré i rebré. No sé quin serà el destí, però en el camí (transició) aprendré moltes coses i col·laboraré per construïr un món millor, d’això no en dubto pas.

Més informació:

Anuncis

Què s’ha cremat a l’incendi de l’Alt Empordà de juliol de 2012 (i II). What has been burned in the fire of the Alt Empordà, July 2012 (2)

02/08/2012

Continua de la primera part.

Ara ja tenim imatges més precises del que s’ha cremat a l’incendi de l’Alt Empordà de juliol de 2012. La banda més oriental va agafar de ple l’Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera. Aquesta és una imatge d’abans de l’incendi, on es pot veure, al fons, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, que va ser afectat en el seu extrem més occidental.

Espai d'interès Natural dels Estanys de la Jonquera

Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera. General view of La Jonquera Lakes, an area of natural interest.

L’interès natural d’aquest espai rau en l’existència de zones humides, que són ben rares en aquesta zona i acullen un grapat d’espècies interessants, tant vegetals com animals.

Estanys de Canadal

Estanys de Canadal entre la boira. Canadal lake in the fog.

Els estanys, a més, estaven envoltats d’una ufanosa sureda.

Estany de Canadal i sureda

Estanys de Canadal i alzines sureres. Canadal lake and cork oak trees.

Tot aquest bosc s’ha cremat.

Sureda, alcornocal, cork oak wood

Sureda a l’Espai d’Interès Natural Estanys de la Jonquera. Cork oak wood, La Jonquera, Alt Emporda.

Aquesta zona, a més, es caracteritza per l’abundància de monuments megalítics, igual que la zona, també cremada, d’Agullana i Darnius.

Domen dels Estanys II

Dolmen dels Estanys II, Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera.

Estanys, suredes, dolmens i masos. El pagès del Mas de Canadal, de ben segur, l’únic que veu sense cremar és la serra de l’Albera com a teló de fons.

Mas de Canadal

Mas de Canadal, al fons Les Alberes. Mas de Canadal, typical farmhouse, in the background Alberes mountains.

Què s’ha cremat a l’incendi de l’Alt Empordà de juliol de 2012 (I). What has been burned in the fire of the Alt Empordà, July 2012 (1)

26/07/2012

Els anys 2009 i 2010 vaig voltar molt per l’Alt Empordà per fer dos reportatges per a la revista El Mundo de los Pirineos: un sobre les cales secretes del Cap de Creus i un altre sobre l’Alt Empordà, més centrat a la muntanya.

Vaig conèixer paisatges d’excepcional bellesa i valor natural i empordanesos que treuen profit de la terra, com passa amb els cirerers a Terrades o el poc que queda de la indústria del suro a Agullana. També vaig conèixer gent que ofereixen els seus serveis als viatgers i turistes aprofitant l’esplendorosa natura de la comarca, com la casa rural Can Massot de Darnius o l’hotel i restaurant La Quadra de Maçanet de Cabrenys.

De tot això gairebé no en queda res, excepte, per sort i a dia d’avui, la banda occidental i més boscosa, cap a Maçanet de Cabrenys. I el pitjor de tot és que han mort persones per culpa d’algú que va llençar una cigarreta.

A continuació faré un repàs fotogràfic del que s’ha cremat i del que no, prenent com a referència aquesta imatge, i amb fotografies dels anys 2004 i 2010. Comencem per l’oest.

Aquest és el paisatge típic de l’Alta Garrotxa, una zona boscosa i de difícil accés a cavall del nord de les comarques de la Garrotxa i l’Alt Empordà, catalogada com a Espai d’Interès Natural. La gran por era que l’incendi arribés a aquesta zona i, per sort, sembla ser que no ho farà.

Paisatge típic de l'Alta Garrotxa.

Paisatge típic de l’Alta Garrotxa. Typical landscape from Alta Garrotxa.

Des de la collada de Can Nou (a l’est del Puig de Bassegoda), mirant cap a l’est, es veu la vall de la Muga des d’Albanyà cap a l’est. Des d’aquí possiblement es vegi el límit de la zona cremada.

Alzinar a l'Alta Garrotxa

Alzinar a l’Alta Garrotxa. Oak wood from Alta Garrotxa

Ja ens anem apropant al foc. Des del Roc del Pou, a la serra de les Salines, es veu el santuari de la Mare de Déu de les Salines en segon terme i, al fons, Maçanet de Cabrenys (centre) i l’embassament de Boadella. Des d’aquests dos punts cap al fons (est), s’ha cremat pràcticament tot. Per sort l’incendi no s’ha endinsat a l’Espai d’Interès Natural del Massís de les Salines.

Serra de les Salines i santuari. Les Salines Sierra and sanctuary.

L’embassament de Boadella, vora el límit de l’incendi, que va venir de la dreta (est).

Embassament de Boadella. Embalse de Boadella

Embassament de Boadella des de Santa Magdalena. Boadella reservory from Santa Magdalena

La serra de Santa Magdalena, al sud de l’embassament de Boadella, és on, ara mateix (dijous 26 de juliol), s’està treballant a fons per tal que l’incendi no revifi. Aquesta és la banda nord.

Serra de Santa Magdalena

Banda nord de la serra de Santa Magdalena. North face of Santa Magdalena mountain.

La banda sud de la serra de Santa Magdalena, amb el poble de Terrades als peus. D’aquí cap a l’esquerra (est), s’ha cremat tot.

Excursionistes pujant a Santa Magdalena

Excursionistes pujant a Santa Magdalena. Hikers climbing Santa Magdalena mountain.

El poble de Terrades, al límit occidental de l’incendi.

Terrades, Alt Empordà

El poble de Terrades, Alt Empordà. General view of Terrades,.Alt Emporda

De ben segur que s’han cremat molts dels cirerers que hi ha a Terrades i Llers, una de les riqueses agrícoles de la zona.

recol·lecció de cireres

Recol·lecció de cireres a Terrades. Harvesting cherries in Terrades

El poble de Darnius, com Terrades, al límit occidental de l’incendi.

Darnius, Alt Empordà

Darnius des de l’Auleda, Alt Empordà. Darnius from Auleda, Alt Emporda.

Les suredes del municipi d’Agullana, al bell mig de l’incendi. L’alzina surera, per sort, es una espècie que queda protegida del foc per l’escorça gruixuda. A més, els individus que sobreviuen (no es estrany que ho facin la meitat) tenen la capacitat de rebrotar, a diferència d’altres espècies d’arbres, com tots els pins autòctons de Catalunya. A banda de la riquesa forestal dels municipis de Darnius i Agullana la zona és ben coneguda per l’abundància de monuments megalítics.

Sureda, alcornocal, cork forest

Properament seguiré aquest repàs amb la banda est de l’incendi, a l’altra banda de l’autopista AP-7, on hi ha l’Espai d’Interès Natural dels Estanys de la Jonquera. Aquí teniu la continuació.

Avui comença la primavera dins meu. Today the spring begins inside me.

29/02/2012
Lliri dels Pirineus albí. Rare withe English Iris.

Exemplar de lliri dels Pirineus (Iris latifolia) albí. Rare withe English Iris.

Avui comença la primavera dins meu. Ho deia el passat dilluns 20 de febrer al Facebook. No recordo haver passat mai un hivern tan poc actiu físicament. Enguany el cos m’ha demanat caminades, passejos per la platja i molta, molta reflexió. I m’he deixat endur. En comptes d’entrenar els músculs he entrenat el cervell i l’ànima. Així és l’hivern, una època on les llavors, amagades sota terra, es preparen per germinar. Llavors que han estat triades curosament durant la tardor, època de collita i de selecció. Sentia desig d’escriure un post la primera setmana de l’any amb els típics bons propòsits de l’any, però hi havia quelcom que em frenava. Ara ho tinc més clar. No és quelcom que hagi sortit d’un dia per un altre, és el resultat d’un procés continu d’evolució personal, la última fase de la qual va començar l’agost de 2011 quan em vaig retirar 3 dies al monestir de Poblet, seguint un impuls intern que em deia que necessitava posar en ordre algunes idees. Boli, llibreta i res més. El mòbil apagat. Vaig voler, però, tenir un petit record i, a banda d’un dibuix a llapis, vaig fer algunes fotos amb la súper càmera de 0,3 Mp del meu mòbil. Em sembla que és la única vegada que l’he feta servir.

 Cel·la d'un monestir. Cell in a monastery

Cel·la al monestir de Poblet. Cell in the monastery of Poblet.

El cas és que aquelles idees endreçades a Poblet han anat fent xup-xup. No hi ha res de nou dins meu, més que res ha sortit a la superfície la preocupació que duia sempre a sobre de les injustícies que hi ha al món i la voluntat de fer quelcom més per construir #un_món_millor.

Tot plegat comença a agafar forma i em trobo involucrat en uns projectes ben interessants.

Per una banda estic treballant amb l’ONG World-Nature en dues vessant. Una vessant és la dels viatges de natura i fotografia que abans feia amb una agència de viatges i que ara, amb World-Nature, destinen una part del seu cost a projectes de conservació i cooperació de l’organització. Per altra banda també hi ha viatges que estan relacionats directament amb aquests projectes. Un d’ells és el de la reserva Itapoa, al Chocó equatorià, del qual en soc responsable a World-Nature, l’altra vessant del meu treball.

Cascada a la reserva Itapoa. Waterfall in Itapoa Reserve.

Cascada a la reserva Itapoa, Esmeraldas, Equador. Waterfall in Itapoa Reserve.

Per altra banda he tingut la sort de conèixer a la gent de l’associació sense ànim de lucre Nova i l’extraordinari treball que estan fent al Consens de Barcelona. Es tracta, en definitiva, de posar a l’abast de tothom les eines, la coordinació i l’organització per construir un món habitable per a tothom. És una tasca ben complexa però porten anys treballant-hi i estan ben organitzats. Col·laboro en tot el que puc per donar a conèixer la iniciativa i a més estic organitzant una exposició fotogràfica per il·lustrar les 7 transicions i les 3 accions urgents necessàries per assolir l’objectiu.

En definitiva molts dels treballs que faré a partir d’ara es recolzaran en tres pilars:

Sento que dins meu hi ha coherència entre principis, pensament, paraula i acció i això em proporciona molta energia i satisfacció.

Crisi, fotògrafs, obsolescència programada i decreixement. Crisis, photographers, planned obsolescence and degrowth (II)

28/04/2011

(Ve de l’anterior post). He pensat que l’opinió d’un fotògraf amb més de 30 anys d’experiència i llicenciat en Ciències Econòmiques podria enriquir molt aquest post, així que li he fet algunes preguntes a en Paco Elvira:

  • V: Què penses de l’obsolescència programada en general?
  • P: Ens trobem amb un  problema, que el sistema capitalista ha de produir i vendre, i vendre, si la roda s’atura tot el sistema deixa de funcionar. Aleshores dins de tot aquest sistema segur que hi ha enginyers i tècnics que programen una obsolescència per tal que tota la roda continuï amb tot el que això representa, que podem veure televisors, cotxes, electrodomèstics, etc, que tinguin un temps de durada que podria ser molt més gran. Es parla de que les primeres bombetes que es van fabricar duraven 100 anys i ràpidament van introduir les modificacions per tal que tinguessin un període de vida molt més curt.
  • V: I en referència al material fotogràfic, creus que això es fa d’una forma tan calculada?
  • P: No, però abans les càmeres fotogràfiques, com algunes Nikon i Leica que encara conservo, eren per a tota la vida. Ara no cal, els avanços són tan grans que les càmeres queden obsoletes en un període molt curt. Després hi ha una sèrie de coses on es veu la trampa: quan surten les càmeres digitals t’obliguen a canviar tots els flashos quan no hi ha cap raó, un flash analògic podria funcionar perfectament amb una càmera digital, de fet només és un contacte, prems el botó i el flash es dispara. D’això han fet que ens haguéssim de comprar uns flashos diferents, és clarament una estratègia de negoci sense cap raó.
  • V: En quant a això que comentes que el món digital avança molt fem una suposició: tens una càmera de 12 Mp que seria més que suficient per publicar en revistes, que des de fa uns anys és una càmera perfectament vàlida, d’aquí a 10 anys també ho hauria de ser, no?
  • P: Jo crec que amb això dels megapíxels ens han enganyat molt perquè s’ha fet durant molt de temps de dir que necessitàvem molts megapíxels quan no era veritat. Aquí hi tenen molt a veure les òptiques, hi ha càmeres compactes amb molts Mp que no servien. El que sí que hi ha una sèrie d’aspectes que han evolucionat molt ràpidament, per exemple els ISO alts. És un dels grans avanços en fotografia. Jo que per exemple tinc Nikon hi ha unes Nikon amb molts Mp, professionals, com la D300, però ara hi ha càmeres que poden costar una quarta part, del segment aficionat, que a ISO alts funcionen moltíssim millor.
  • V: A banda de les càmeres digitals que comentes, tens encara material dels anys 80 o anterior, bàsicament de funcionament mecànic, que facis servir?
  • P: Sí, va haver un moment que veia que em donaven molts pocs diners i guardo càmeres com la Nikon F3, Leica, Nikon FM2, totes aquestes les guardo, tinc un equip 6×6 Bronica.
  • V:I les òptiques?
  • P: Amb això de les òptiques hi ha una història molt curiosa, que les marques han fet molta propaganda que necessitaves tot digital, però jo realment amb òptiques analògiques de la última generació treballo perfectament amb les càmeres digitals.
  • V: Anem a temes més generals. Quina penses que és la causa de la crisi econòmica actual?
  • P: La crisi econòmica actual, per una banda es deu a aquest model capitalista del que hem parlat, en que tot està basat en el consumisme. A la que el consumisme s’atura i per alguna raó la gent deixa de comprar cotxes i electrodomèstics, la roda s’atura, les fàbriques entren en pèrdues i acomiaden la gent. I per altra banda l’especulació brutal que uns pocs han fet amb els productes financers i els bancs. Increïblement, després d’haver portat al primer món a la vora del col·lapse econòmic i financer, s’ha emprat el diners públics per salvar els bancs que eren els culpables de la situació i ara continua tot igual. Ara a Espanya hi ha un cas flagrant i representatiu, s’ha anunciat que una empresa com Telefónica, que ha tingut uns guanys de 10.000 milions d’euros, han repartit unes primes milionàries als directius i han dit que faran un ERE del 20% de la plantilla. Això és intolerable.
  • V: Sí, aquest cas és un escàndol. Tot plegat, aquesta crisi, no només a Espanya, quina relació creus que pot tenir amb els problemes socials i humanitaris, bàsicament la gent que mor de gana al planeta?
  • P: Aquesta és una altra, per que les matèries primeres com les relacionades amb l’alimentació s’està especulant amb ellesen borsa i això fa que estiguin pujant de preu. Hi ha gent que està fent molts diners però això fa que morin milions de persones, és al·lucinant. Crec que és la causa de les revoltes que han sortit a països del Magreb i països àrabs. És tot una cadena, uns dictadors corruptes però que interessen a Occident per una sèrie de raons, amb ma de ferro aturen qualsevol protesta. Mentre tant Occident s’està rentant les mans i segueix fent els seus negocis. El petroli s’hauria d’haver substituït fa temps per energies alternatives i renovables. Motors d’aigua, d’hidrogen, però tot això està aturat fa temps pel guanys d’uns pocs que són les grans multinacionals petrolieres.

    Niño de la República Democrática del Congo. Nen de la República Democràtica del Congo. Child of de Democratic Republic of Congo

    Nen de la República Democràtica del Congo, un dels països més pobres del món però més rics en recursos naturals. Child of de Democratic Republic of Congo, among the poorest in the world, but one of the richest countries in the world regarding natural resources

  • V: Què penses sobre el decreixement econòmic com a solució a la crisi econòmica actual, en particular, i als problemes ecològics i humans del planeta en general?
  • P: Evidentment seria la solució, però estem en el problema de sempre, l’economia mundial depèn d’uns pocs que són els que precisament no volen de cap manera que es faci això, aquest és el gran problema. Està clar quines són les solucions però és molt difícil portar-les a terme.
  • V: Quines penses que serien les solucions?
  • P: Les solucions són clares: un repartiment de la riquesa, decreixement, consum tolerable, aquestes serien les solucions. Hi ha molta gent que ho sap però hi ha uns pocs que controlen l’economia mundial amb les seves decisions i no volen. Volen seguir com estem ara. Veient tot el que està passant, veus la solució, que és possible, però estic desesperançat de veure que és molt difícil per a la gent de a peu produir aquests canvis, no sé com s’hauria de fer.
  • V: Sí, realment és decebedor, és el que deies, hi ha unes empreses que ho controlen tot i estan guanyant molts diners i volen continuar amb això.
  • P: Ho controlen tot. En uns països per que hi ha una dictadura, en països com els nostres els polítics ens estan fallant i els hem votat nosaltres.
  • V: És complicat, és que a més això és perjudicial per a aquestes empreses per que a la llarga hi ha aquestes crisis. Si no hi ha un canvi radical a nivell mundial, per que això ha de ser totalment consensuat, aleshores vindran crisis molt més grosses, anirem a pitjor fins que alguna d’aquestes sigui tan grossa que ens faci canviar per nassos.
  • P: Sí, per força.
  • V: Espero que no sigui així.

Torno al principi. La idea d’escriure aquest post va venir després de veure el documental “Comprar, tirar, compar”. Però l’olla ja bullia. El fet de venir a viure a Equador ha suposat remoure coses que em preocupaven des de fa temps (tot el que estic explicant aquí) i finalment he acabat vivint amb moltes menys coses que fa un any, en definitiva més lliure. Està essent un bon exercici. Serà que tinc tendències cap a la simplicitat voluntària? De ben segur. No sé com acabaré, però segur que feliç, amb menys preocupacions per coses que no s’ho mereixen i destinant més temps a les coses essencials.

Acabo amb una frase de Gandhi que ho resumeix tot: “hem de viure simplement per a que d’altres puguin simplement viure.”

Crisi, fotògrafs, obsolescència programada i decreixement. Crisis, photographers, planned obsolescence and degrowth (I)

25/04/2011

Fa temps que sento parlar de la crisi (i l’he patida).  Fa temps que també pateixo l’obsolescència programada sense ser-ne gaire conscient del seu abast. I fa temps que sento parlar del decreixement com la única opció per a la conservació del medi ambient, humanitat inclosa. I em pregunto, què en faig de tot això? Anem a pams.

Els fotògrafs, a més de viure la crisi, ens veiem afectats pel canvi de la fotografia analògica a la digital. Això ha propiciat l’augment dels fotògrafs professionals, de gent que ven fotografies a quatre duros i d’antics o potencials clients que s’ho fan tots sols. Com deia, això és a més de la crisi econòmica actual. I penso, d’una manera ben simple, que la causa de la crisi és la cobdícia. Cobdícia que arriba fins al punt de “programar” la fi de la vida útils d’alguns productes, cosa que té com a conseqüència l’augment de les vendes i dels residus. D’això se’n diu l’obsolescència programada, explicada molt bé al documental “Comprar, tirar, compar” dirigit per Cosina Dannoritzer.

Planta de selecció de residuos. Waste sorting plant

El creixement econòmic actual porta a l'augment dels residus. Current economic growth leads to increase the waste

Aquest és el panorama. Jo no sé si hi ha càmeres fotogràfiques que estiguin programades per a durar un temps determinat. Però tinc molt clar que els fotògrafs estem en aquesta roda del consumisme i del creixement. I la situació no és gens fàcil. En determinades especialitats fotogràfiques, com la fotografia esportiva i la de fauna, l’aparició de càmeres i objectius amb autofocus més ràpid i estabilitzador d’imatge faciliten molt la feina. Però per altra banda es compren objectius últim model quan per molt menys diners hi ha objectius de segona mà amb enfocament manual, escala de profunditat de camp i millor qualitat òptica que molts dels que fabriquen ara. I sense l’autofocus són perfectament vàlids per a molts treballs.

Objectiu AF Nikkor 50mm 1:1.8. AF Nikkor 50mm 1:1.8 lens

Trobo a faltar els vell objectius amb escala de profunditat de camp. I miss the old lenses with depth of field scale

Per a què (i no per què) volen créixer les empreses? No se n’adonen que el creixement il·limitat és impossible en un planeta amb recursos limitats? I que el creixement és la causa del repartiment desigual dels recursos del planeta? Quan parlo de recursos em refereixo a allò bàsic per viure: aigua, menjar i un lloc per jeure en condicions, cosa que no tenen milers de milions d’éssers humans. El creixement de la població del planeta, l’esgotament dels recursos no renovables i fins i tot d’alguns de renovables han sigut alguns dels fonaments del desenvolupament del concepte de decreixement com a única solució als problemes socials i ambientals del planeta.

Aixeta sense aigua. Tap without water

L'aigua és un recurs essencial i limitat del planeta. Water is an essential and limited resource in the world

Què podem fer els fotògrafs per ajudar a solucionar aquests problemes? M’imagino que la majoria de fotògrafs som autònoms que no pensem en créixer un 10 % anual si no que ja en tenim prou amb sobreviure. Però segur que podem posar el nostre granet de sorra. Per suposat evitant les compres compulsives, analitzant amb profunditat quin és el material que necessitem i quines característiques ha de tenir i valorant el mercat de segona mà. Només és un granet de sorra però és important. Les nostres fotografies també poden ajudar molt, divulgant les situacions inhumanes que pateix molta gent, els problemes ecològics del planeta i la natura que encara es conserva intacta o poc alterada. Què podem fer amb el decreixement? Per tal de solucionar els problemes socials i ambientals el decreixement hauria de ser quelcom consensuat i controlat que permetés una nova economia i repartiment dels recursos. Difícilment la suma d’accions individuals podria portar a un gran canvi. Simplement per que qui acumula més riquesa no li interessa decréixer. Però no està de més saber que a Catalunya el moviment decreixentista existeix: Xarxa pel Decreixement.

He pensat que l’opinió d’un fotògraf amb més de 30 anys d’experiència i llicenciat en Ciències Econòmiques podria enriquir molt aquest post, així que li he fet algunes preguntes a en Paco Elvira (continuarà al següent post).


%d bloggers like this: