Equador megadivers (III): la serra. Megadiverse Ecuador (III): the “Sierra”

Cotopaxi des de Antisana. Cotopaxi from Antisana

El Cotopaxi des de la Reserva Ecològica Antisana. Cotopaxi from Antisana Ecological Reserve

Aquí teniu la 3ª part del resum del meu audiovisual Equador megadivers, de l’Amazònia a la costa.

En aquest viatge imaginari des de l’Amazònia, a mesura que ens desplacem cap a l’oest es guanya en alçada i anem passant diferents pisos de vegetació que aporten una extraordinària diversitat. És així que arribem a la serra, on hi ha el límit del bosc cap als 3000 m. Aquí el temps és extraordinàriament canviant i inestable, més plujós a l’hivern (de novembre a maig). A Quito, per exemple, diuen que hi plou 13 mesos a l’any.

Per sobre del límit del bosc hi ha el pàram, formació majoritàriament herbàcia dominada per gramínies; no m’estendré en la seva descripció, ja que ho vaig fer anteriorment en un post sobre la Reserva Ecològica Antisana i el projecte Cóndor. Només cal afegir que els espais oberts de la serra son el territori de cacera de moltes rapinyaires i un bon lloc per observar-les. Així, el caracara curiquingue (Phalcoboenus carunculatus) es pot veure gratant el terra a la cerca de cucs i l’aligot variable (Buteo polyosoma), més esquerp, observant el pàram per caçar algun conill.

Buteo polyosoma (gavilán variable, variable hawk, aligot variable)

Buteo polyosoma (gavilán variable, variable hawk, aligot variable). Reserva Ecològica Antisana. Pintag (Pichincha, Ecuador)

El que més m’ha sorprès del pàram, però, són uns retalls de bosc ben curiosos. I direu, no estem per sobre del límit del bosc? Sí, però en algunes zones protegides i de difícil accés creixen aquests boscos de conte de fades, els boscos de l’arbre de paper. Aquesta curiosa distribució fa pensar que és el resultat de la intervenció humana en un indret on la fusta és molt preuada.

Els boscos d’arbre de paper (gènere Polylepis) són màgics: arbres centenaris de troncs retorçats, coberts de molsa, líquens i falgueres, perforen la boira com un tirabuixó, intentant esquinçar-la per fugir de la humitat i el fred. Boscos màgics que m’han captivat i que encara no he pogut conèixer amb profunditat.

Bosc de Polylepis a Yanacocha. Polylepis wood at Yanacocha

Bosc de Polylepis sp. (arbre de paper) a la boira. Reserva Yanacocha. Quito (Pichincha, Equador). Polylepis sp. (paper tree) wood into the fog.

Per sobre dels boscos d’arbres de paper, més enllà dels 4300 m, les condicions es fan cada vegada més dures a causa de les contínues nevades i glaçades. Tot i així encara hi trobem algunes plantes, veritables especialistes de l’alçada, com les espècies de Culcitum (orelles de conill), que es protegeixen del fred, la sequedat i els canvis de temperatura amb uns pèls espessos. És amb aquesta protecció que arriben més a munt dels 4800 m.

Culcitum-orejas-de-conejo-Ilinizas

Culcitum sp (orelles de conill). Reserva Ecològica els Ilinizas. El Chaupi (Cotopaxi, Equador). Culcitum sp. Ilinizas Ecological Reserve.

Per sobre d’aquesta alçada, poc a poc, van desapareixent les plantes i domina el món mineral, les glaceres i els cràters dels volcans. Terra, gel i foc, testimonis d’una lluita eterna que en aquesta fracció de temps de vida del Planeta està perdent el gel, que recula de forma evident al seu refugi de les alçades.

Glacera-d-Antisana-glacier

Glacera a la Reserva Ecològica Antisana. Glacier from Antisana Ecological Reserve

Advertisements

Etiquetes: , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: