Crisi, fotògrafs, obsolescència programada i decreixement. Crisis, photographers, planned obsolescence and degrowth (I)

Fa temps que sento parlar de la crisi (i l’he patida).  Fa temps que també pateixo l’obsolescència programada sense ser-ne gaire conscient del seu abast. I fa temps que sento parlar del decreixement com la única opció per a la conservació del medi ambient, humanitat inclosa. I em pregunto, què en faig de tot això? Anem a pams.

Els fotògrafs, a més de viure la crisi, ens veiem afectats pel canvi de la fotografia analògica a la digital. Això ha propiciat l’augment dels fotògrafs professionals, de gent que ven fotografies a quatre duros i d’antics o potencials clients que s’ho fan tots sols. Com deia, això és a més de la crisi econòmica actual. I penso, d’una manera ben simple, que la causa de la crisi és la cobdícia. Cobdícia que arriba fins al punt de “programar” la fi de la vida útils d’alguns productes, cosa que té com a conseqüència l’augment de les vendes i dels residus. D’això se’n diu l’obsolescència programada, explicada molt bé al documental “Comprar, tirar, compar” dirigit per Cosina Dannoritzer.

Planta de selecció de residuos. Waste sorting plant

El creixement econòmic actual porta a l'augment dels residus. Current economic growth leads to increase the waste

Aquest és el panorama. Jo no sé si hi ha càmeres fotogràfiques que estiguin programades per a durar un temps determinat. Però tinc molt clar que els fotògrafs estem en aquesta roda del consumisme i del creixement. I la situació no és gens fàcil. En determinades especialitats fotogràfiques, com la fotografia esportiva i la de fauna, l’aparició de càmeres i objectius amb autofocus més ràpid i estabilitzador d’imatge faciliten molt la feina. Però per altra banda es compren objectius últim model quan per molt menys diners hi ha objectius de segona mà amb enfocament manual, escala de profunditat de camp i millor qualitat òptica que molts dels que fabriquen ara. I sense l’autofocus són perfectament vàlids per a molts treballs.

Objectiu AF Nikkor 50mm 1:1.8. AF Nikkor 50mm 1:1.8 lens

Trobo a faltar els vell objectius amb escala de profunditat de camp. I miss the old lenses with depth of field scale

Per a què (i no per què) volen créixer les empreses? No se n’adonen que el creixement il·limitat és impossible en un planeta amb recursos limitats? I que el creixement és la causa del repartiment desigual dels recursos del planeta? Quan parlo de recursos em refereixo a allò bàsic per viure: aigua, menjar i un lloc per jeure en condicions, cosa que no tenen milers de milions d’éssers humans. El creixement de la població del planeta, l’esgotament dels recursos no renovables i fins i tot d’alguns de renovables han sigut alguns dels fonaments del desenvolupament del concepte de decreixement com a única solució als problemes socials i ambientals del planeta.

Aixeta sense aigua. Tap without water

L'aigua és un recurs essencial i limitat del planeta. Water is an essential and limited resource in the world

Què podem fer els fotògrafs per ajudar a solucionar aquests problemes? M’imagino que la majoria de fotògrafs som autònoms que no pensem en créixer un 10 % anual si no que ja en tenim prou amb sobreviure. Però segur que podem posar el nostre granet de sorra. Per suposat evitant les compres compulsives, analitzant amb profunditat quin és el material que necessitem i quines característiques ha de tenir i valorant el mercat de segona mà. Només és un granet de sorra però és important. Les nostres fotografies també poden ajudar molt, divulgant les situacions inhumanes que pateix molta gent, els problemes ecològics del planeta i la natura que encara es conserva intacta o poc alterada. Què podem fer amb el decreixement? Per tal de solucionar els problemes socials i ambientals el decreixement hauria de ser quelcom consensuat i controlat que permetés una nova economia i repartiment dels recursos. Difícilment la suma d’accions individuals podria portar a un gran canvi. Simplement per que qui acumula més riquesa no li interessa decréixer. Però no està de més saber que a Catalunya el moviment decreixentista existeix: Xarxa pel Decreixement.

He pensat que l’opinió d’un fotògraf amb més de 30 anys d’experiència i llicenciat en Ciències Econòmiques podria enriquir molt aquest post, així que li he fet algunes preguntes a en Paco Elvira (continuarà al següent post).

Anuncis

Etiquetes: , , , ,

4 Respostes to “Crisi, fotògrafs, obsolescència programada i decreixement. Crisis, photographers, planned obsolescence and degrowth (I)”

  1. Crisi, fotògrafs, obsolescència programada i decreixement. Crisis, photographers, planned obsolescence and degrowth (II) « Blog de Valentí Zapater · · · Fotografia i viatges des del cor Says:

    […] Blog de Valentí Zapater · · · Fotografia i viatges des del cor Fotografia professional i personal: fotografies, sensacions, tècnica, els meus treballs, material, càmeres, objectius, software, hardware, creixement personal, llibres. Professional and personal photography: pictures, feelings, techniques, my works, equipment, cameras, lenses, software, hardware, personal growth, books « Crisi, fotògrafs, obsolescència programada i decreixement. Crisis, photographers, planned obsolesc… […]

  2. Ignasi Cebrian Says:

    Tens molta raó. La bogeria per tenir aquell últim i nou objectiu fa córrer a més d’un fotògraf professional i amateur. També crec el que dius “Les nostres fotografies també poden ajudar molt, divulgant les situacions inhumanes que pateix molta gent, els problemes ecològics del planeta i la natura que encara es conserva intacta o poc alterada”. Penso a vegades, els fotògrafs de natura, que estem carregats d’orgues, mostrant un cert esteticisme fals. Fotografies que són molt atractives, però no deixen de ser palles mentals que no porten enlloc. Les fotografies de natura hauríem d’incloure tot un context. Per si mateixes no són res, només esteticisme, el context (altres fotos, textos, persones, vídeos, webs…) és el més important.

    Una solució a tot plegat és l’economia social i ètica al mateix temps, una economia més humana i més propera, més petita.

    Bé, només dir-te que m’ha agradat molt la segona part del post. Se’n podria parlar molt d’aquests temes i poca gent ho fa.

    Salutacions i estem en contacte,

    Ignasi Cebrian

  3. Valentí Zapater Says:

    Hola Ignasi. Entenc el que dius sobre “l’esteticisme fals” però no n’estic d’acord. Aquestes fotografies que “no porten enlloc” el que fan, entre d’altres coses, és divulgar llocs naturals que tenen un valor paisatgístic, faunístic, florístic, etc i ajudar a la seva protecció i conservació. La fotografia sempre serà la interpretació de la realitat per l’ull i la ment del fotògraf i aquesta interpretació de la natura perfecta i bonica és tan vàlida i necessària com qualsevol altra.

    • Ignasi Cebrian Says:

      Les fotografies no porten en lloc segons qui se la miri. L’esteticisme no és ni bo ni dolent. Tampoc fals, potser no és la paraula correcte. Em volia referir que hi ha gent que es queda amb la part “maca” i diu: “que bonica que és la natura”. Realment es pensen que la natura és només això, després se’n van a una selva tropical i veuen que de cop i volta es posa a ploure, o van a un bosc mediterrani i en surten esgarrintxats.

      Crec, sense cap mena de dubte, que són necessaries aquestes fotos, són el principi, l’exordi del discurs, per seduir la gent. I personalment és el que em fa anar a buscar cada foto.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: