Gaudir de la fotografia o gaudir de la natura? Enjoy photography or enjoy nature?

Moltes vegades, abans de sortir a la muntanya, em faig una sèrie de preguntes:

  • Me’n vaig a gaudir de la fotografia o de la natura?
  • Vaig a fer fotos a la muntanya o vaig a fer muntanya i m’enduc la càmera?

Aquest procés acostuma a durar dècimes de segon, però és molt important. I encara ho és més si no vaig sol. En els reportatges que acostumo a fer d’activitats de muntanya els meus amics ja saben el pa que s’hi dóna, que vaig a treballar i que toca aguantar el flaix, tornar a baixar i a pujar vàries vegades per repetir la fotografia, estar una hora quiets sota terra a 3º C i 100 % d’humitat per fer una sola foto, etc. D’altres vegades me’n vaig sol o amb altres fotògrafs al camp amb l’únic objectiu de gaudir de la fotografia, sense més.

Espeleòleg en front d'una cascada de gel a la cova glaçada de Peñaforca, Pirineus. Osca, Aragó, Espanya. Caver and icefall in Peñaforca ice cave, Pyrenees. Huesca, Aragon, Spain

Espeleòleg en front d'una cascada de gel a la cova glaçada de Peñaforca, Pirineus. Osca, Aragó, Espanya. Caver and icefall in Peñaforca ice cave, Pyrenees. Huesca, Aragon, Spain

Per altra banda, quan l’objectiu no és fotogràfic la càmera passa a un segon pla. Si sé que podré seguir el ritme del grup i em ve de gust agafo una part de l’equip, més lleuger o més pesant. Però si no la càmera es queda. L’altre dia, per exemple, vam anar amb en Javier Garrido a fer el pic d’Alba i el Vallibierna amb esquís. Ja sabia jo que ni llastrant-lo amb pedres podria seguir el seu ritme, així que la càmera es va quedar al cotxe.

Però encara és més important per a ami plantejar-me si vull gaudir al 100 % de la natura i dels que m’envolten. Davant un espectacle natural sublim, d’aquells que no es pot perdre l’oportunitat de fotografiar, darrera la càmera em perdo una part de l’espectacle. L’elecció és dura però important. El cas més evident que recordo és el de la pluja d’estels de novembre de 1999 (les Leònides), la més intensa del segle XX, amb un pic de 5000 a 10000 meteors per hora. Segur que en Frikosal ens podria explicar detalls ben interessants. L’espectacle i la bona companyia prometien, així que la càmera es va quedar a casa. Crec que era un dimarts i al dia següent treballàvem, així que no podíem anar gaire lluny, però la contaminació lumínica de Barcelona feia molta nosa. Així que vam anar al camí que puja del coll d’Estenalles al coll d’Eres, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, i ens vam estirar dins dels sacs de ploma per tal de “dormir à la belle étoile”. L’espectacle va ser un dels més emocionants que recordo mai a la natura i sense la càmera, malgrat les temperatures sota zero de la nit i la forta gebrada de la matinada. Tant és així que ens vam despertar amb els sacs ben blancs, de tants estels que havien caigut.

Advertisements

Etiquetes: , , , ,

4 Respostes to “Gaudir de la fotografia o gaudir de la natura? Enjoy photography or enjoy nature?”

  1. Frikosal Says:

    M’agrada molt el que dius i m’hi sento identificat, tot i que he d’aclarir que jo per raons que no fa al cas, soc un desastre com a muntanyer i en realitat les fotos les faig per vici. O sigui que no és el mateix !

    Però la pregunta si que és la mateixa: m’emport l’equip pesat i emprenyador, que gairebé no em deixa lloc ni per agafar una cantimplora, i vaig a fer fotos o per contra, vaig només a fer un passeig i a gaudir de la natura ?

    Si opto per no agafar la càmera, vaig patint per que ja se que si per alguna raó les llums son bones o veig un animal interessant em farà molta molta ràbia.

    Per exemple la foto que poso avui al blog, d’una tempesta d’estiu de nit. Vem sortir amb la familia a fer un passeig al vespre, sense càmera per tant, però de tornada es va formar una tormenta preciosa. Encara que era lluny, per si de cas vem tornar a casa corrents i jo vaig agafar la càmera i vaig sortir disparat amb el cotxe a veure que es podia fer.

    La part millor de l’espectacle no la vaig poder retratar ! Cada cop que veia un d’aquells llampecs a la vora de Júpiter em moria per poder fer una foto. Per mi, veure sense poder retratar és un suplici.

    (Jo me la vaig perdre aquella pluja d’estels, si pogués tirar enrere el temps..)

  2. Valentí Zapater Says:

    Hehe, crec que ja he superat la fase de penedir-me de no agafar la càmera. És qüestió d’establir una prioritat en funció del que et ve de gust, amb qui vas i si és feina o no. I gaudir-ho.
    He gaudit molt fent la travessa dels Pirineus en bici amb 2 amics, la fantàstica Olympus mju i 10 rodets de Velvia. O una ruta d’una setmana per l’Ibón d’Estanés tot sol amb l’equip de fotografia complet, menjar per 7 dies i equip de vibac, més de 20 kg de motxilla. I amb la pluja d’estels sense la càmera, per suposat!

  3. MR Says:

    Se m’han posat els pèls de punta imaginant el vivac sota la pluja d’estels, Valentí. Què emocionant!!!
    A mi també em passa el mateix. Moltes vegades opto per no endur-me la càmera per gaudir al màxim de l’experiència, però després pateixo i me’n penedeixo perquè no paro de “veure” fotos que no podré fer.

  4. Valentí Zapater Says:

    Què bo, Mª Rosa, a mi se’m posen els pèls de punta de saber que puc transmetre un 1% de les emocions que visc a la natura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: