8 formes de destacar les persones en el paisatge

21/04/2016

Des de fa segles les persones complementen les imatges de paisatges, ja sigui per tal d’aportar dimensió o amb alguna altra intenció. A les pintures xineses de fa més de 500 anys ja apareixen persones i d’altres elements humans que donen una idea de les dimensions dels elements del paisatge.

Una pintura de l'artista Dong Yuan, segle X, Xina.

Una pintura de l’artista Dong Yuan, segle X, Xina.

És una presència discreta que sovint té un significat místic, especialment a l’estil Shan shui. Quelcom semblant succeeix durant el romanticisme. Es representaven paisatges ideals, amenaçats a Europa per la revolució industrial, paisatges per descobrir a Nord-amèrica. És el paradís perdut, del que les persones en formem part.

Amb la fotografia, a la segona meitat del segle XIX, succeeix quelcom semblant. Tot i que, més enllà del romanticisme, cal afegir els fotògrafs alpinistes, com Vittorio Sella. A més de fotografiar paisatges deixen constància de les seves activitats amb la fotografia. És en aquests casos on la figura humana al paisatge pren més rellevància.

Com destacar les persones al paisatge?

Tot repassant les meves fotografies m’he trobat que ho faig de 8 formes diferents que no s’exclouen entre si.

 

Siluetes. “La Ensillada”. Al fons, l’Illiniza nord. Reserva Ecológica los Ilinizas. El Chaupi (Cotopaxi, Equador)

vz146818_450

 

Retallar una persona ben il·luminada contra una zona fosca. Muntanyenc retallat contra l’ombra tot baixant del Pas dels Gosolans, a la ruta dels Segadors, Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus). Berguedà (Catalunya).

Muntanyenc retallat contra l'ombra tot baixant del Pas dels Gosolans, a la ruta dels Segadors, Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus). Berguedà (Catalunya). Montañero recortado en la sombra descendiendo del Pas dels Gosolans, en la "Ruta dels Segadors", Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineos). Berguedà (Catalunya, España).

 

Destacar mitjançant el color. Ferran Espadas, del projecte Ukhupacha, al relleix superior o núm. 1 de la Barreta, al primer dia de l’exploració dels mausoleus Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú.

Ferran Espadas, del projecte Ukhupacha, al relleix superior o núm. 1 de la Barreta, al primer dia de l'exploració dels mausoleus Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú. Ferran Espadas, member of Ukhupacha team, in the 1st shelf (upper shelf) of La Barreta cliff, on the first day of the exploration of Chachapoyas' burials. Kuelap, Amazonas, Perú. Ferran Espadas, de l'equip d'Ukhupacha, a la primera repisa (repisa superior) de la paret de la Barreta, en el primer dia de l'exploració dels mausoleus Chachapoyas de la paret. Kuélap, Amazonas, Perú. Ferran Espadas, del Proyecto Ukhupacha, en la repisa superior (repisa 1) de la Barreta, en el primer día de la exploración de los mausoleos Chachapoyas. Kuélap, Amazonas, Perú.

 

Il·luminar la persona amb el flaix, preferiblement sobre un fons fosc. Ferratista a la via ferrada Regina, final del 2on tram. Al fons l’embassament d’Oliana. Serra d’Aubenç, Peramola (Alt Urgell,  Catalunya).

Ferratista a la via ferrada Regina, final del 2on tram. Al fons l'embassament d'Oliana. Serra d'Aubenç, Peramola (Alt Urgell, Catalunya).

 

Emmarcar. Muntanyenc a l’estany de Bacivers, camí del Pic de Bastiments (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

Muntanyenc a l'estany de Bacivers, camí del Pic de Bastiments (Pirineus). Ripollès (Catalunya). Montañero en el Estany de Bacivers, camino del Pic de Bastiments

 

Cercar un fons llunyà que no distregui, tot aprofitant un cim o canvi de rasant. Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l’Estanyet, vall de Besiberri (Pirineus). Alta Ribagorça, Catalunya.

Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l'Estanyet, vall de Besiberri (Pirineus). Alta Ribagorça, Catalunya. Climbing with skis from l'Estanyet refuge, Besiberri valley, Lleida (Catalonia, Spain). Pujant amb esquís de muntanya des del refugi de l'Estanyet, a la vall de Besiberri. Alta Ribagorça (Catalunya, Espanya). Subiendo con esquís de montaña desde el refugio de l'Estanyet, vall de Besiberri. Lleida, Cataluña, España

 

Aprofitar les línies en la composició per tal de conduir la mirada al subjecte. Muntanyenc al coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

Muntanyenc al coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya). Montañero en el Coll de Torreneules, Vall de Núria (Pirineos). Ripollès (Catalunya, España).

 

Patrons, especialment diverses persones a la mateixa posició i a la mateixa distància les unes de les altres. Muntanyencs arribant al coll de Noufonts, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

Muntanyencs arribant al coll de Noufonts, Vall de Núria (Pirineus). Ripollès (Catalunya).

 

Al proper curs “Objectiu Muntanya” explicaré amb detall tot això i més. Aprendràs a fotografiar les persones a la muntanya, ja sigui per documentar una ruta o com a complement indispensable d’un paisatge. El curs es farà a Barcelona els dies 4, 8 i 11 de maig. Més informació i inscripcions a la pàgina web del CEC. També podeu trucar al telèfon 93 315 23 11 o escriure a escola@cec.cat.

Cursos de fotografia “Objectiu Muntanya”

25/01/2016

La secció sobre fotografia de la revista Muntanya, Objectiu Muntanya, es trasllada a les aules!

És així com neixen els cursos de fotografia Objectiu Muntanya. Cursos temàtics, de durada reduïda, sense despeses d’allotjament i amb tracte personalitzat.

Cursos de fotografia Objectiu Muntanya

Temàtics: es centren en aspectes molt concrets de la fotografia, en situacions en les que ens trobem habitualment i de les que en traurem el màxim profit. Si no tens coneixements tècnics, no t’amoïnis, no serà la part important del curs.

Durada reduïda: generalment s’estructuraran en una classe teòrica, una de pràctica d’un dia com a molt i una trobada final per veure els resultats i comentar-los, tot aprenent a millorar.

Sense despeses d’allotjament: la durada i el format contribueixen a que paguis només per allò estrictament necessari.

Tracte personalitzat: com a màxim hi haurà 8 persones per tal de garantir una atenció personalitzada, especialment durant les pràctiques.

A dia d’avui hi ha programats els següents cursos:

6, 10 i 13 d’abril de 2016. OBJECTIU MUNTANYA: MAR DE MUNTANYES

Un curs teòric i pràctic per aprendre a fotografiar, des de privilegiats miradors, les muntanyes que s’estenen fins a l’infinit. Més informació a la web del CEC.

Vista cap al sud del mar de muntanyes des de Fontalba (Queralbs). Ripollès, Catalunya.

Vista cap al sud del mar de muntanyes des de Fontalba (Queralbs). Ripollès, Catalunya.

4, 8 i 11 de maig de 2016. OBJECTIU MUNTANYA: LES PERSONES A LA MUNTANYA

Un curs teòric i pràctic per aprendre a fotografiar les persones a la muntanya, ja sigui per documentar una ruta o com a complement indispensable d’un paisatge.

Muntanyera a la carena de la serra del Sirvent. Lles de Cerdanya, Catalunya.

Muntanyera a la carena de la serra del Sirvent. Lles de Cerdanya, Catalunya.

INSCRIPCIONS

EMCEC, tel. 933 152 311 (de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 16:30 a 21), escola@cec.cat.

 

 

Escapada fotogràfica: flors d’alta muntanya

25/05/2015

L’any 2012 vaig començar a visitar habitualment el refugi Estanys de la Pera, a la Cerdanya (Pirineus). L’entorn, el refugi i els guardes em van fer pensar que era el lloc ideal per organitzar algun taller de fotografia de natura, així que li he estat donant voltes a la qüestió per trobar un tema adequat. A principis d’estiu de 2013 em vaig adonar de l’enorme potencial de l’indret per fotografiar flors alpines i subalpines. Llacs, rocams, prats alpins, cims i crestes, torrents i cascades, boscos de pi negre i aiguamolls són alguns dels ambients que hi trobem, que fan que la varietat de flors sigui destacable. Algunes són espectaculars, com el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum). D’altres extremadament interessants, com la viola d’aigua (Pinguicula sp.), una planta carnívora que creix a les zones xopes d’aigua. A més de les clàssiques gencianes, diverses espècies de matafoc, orquídees, l’herba cotonera i moltes d’altres.

Lilim pyrenaicum (azucena de los Pirineos). Refugio de Estanys de la Pera, Pirineos. Lles de Cerdanya (Cataluña, España). ©Valenti Zapater, amarillos, anteras > stamen > estambres > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, anthers > anteras > stamen > estambres > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, estacions de l'any, estambres, estigma > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, estilo > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, flor de lis, flora, flores > flora > medio ambiente y naturaleza, flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, groc > yellow > amarillos > colores > liliopsida, Lilium pyrenaicum, magnoliophyta, marcòlic groc, naranjas, naturaleza y medio ambiente, nature and environement, orange > naranjas > colores, petalos, petals, plant, plantas, plants > plantas > flora > medio ambiente y naturaleza, polen > anthers > anteras > stamen > estambres > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, pollen > polen > anthers > anteras > stamen > estambres > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, primavera, Pyrenean Lily > season, spring, stamen, stigma > estigma > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, style > estilo > flowers > flower > flor > flores > flora > medio ambiente y naturaleza, yellow, Yellow Martagon Lily > Lilium pyrenaicum > liliopsida > magnoliophyta > sistematica > flora > medio ambiente y naturaleza, Yellow Turk's-cap Lily

Lilium pyrenaicum (marcòlic groc). Refugi dels Estanys de la Pera, Pirineus. Lles de Cerdanya (Catalunya, Espanya).

Des de la comoditat del refugi aprendrem a fotografiar les flors d’alta muntanya que s’hi troben, la majoria a quatre passes d’allà. Aprendrem macrofotografia per treure els més petits detalls de les flors i també fotografiarem les plantes amb el paisatge que les envolta. El refugi serà el lloc ideal per compartir els moments viscuts i gaudir de la seva bona cuina i bon ambient.

L’escapada fotogràfica “Flora d’alta muntanya” s’organitza cada any a principis de juliol, pot conèixer els detalls del proper taller a la meva pàgina web. T’hi espero!

Nou bloc: shanphoto

20/05/2015

No n’hi ha dos sense tres, de blocs!
El passat 15 de maig vaig estrenar el meu nou bloc en castellà Shanphoto. Però és que ja en tenia un altre, Fotoecuador!

Blog_Shanphoto_01

I què faig ara, amb tres blocs? Shanphoto és, a partir d’ara, el meu bloc principal. L’he adaptat a les noves tendències i es pot llegir amb comoditat tant des d’una tablet com des d’un telèfon mòbil. Veig que em segueixen moltes persones d’arreu d’Espanya i d’Amèrica Llatina i és la meva resposta a les persones que s’interessen pel meu treball.

Això no vol dir, però, que abandoni aquest bloc. Aprofitaré per concentrar-me en temes relacionats amb els Països Catalans, que es també per on em moc més en aquesta etapa de la meva vida. I en la mesura de les meves possibilitats també l’aniré modernitzant. De la mateixa forma Fotoecuador seguirà el mateix camí, concentrant-se en els treballs que he fet a Equador.

Així que, ja sabeu, ens seguim veient per aquí. O per Shanphoto. O per Fotoecuador.

 

Inauguració exposició fotogràfica ObjectiuBCN. Inauguration ObjectiuBCN photo exhibition

04/03/2015

 

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.  Escriviu text o una adreça d'un lloc web o bé traduïu un document. She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

Pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple.
She suffers from multiple chemical sensitivity syndrome

 

El proper dimarts 10 de març de 2015 s’inaugura l’exposició d’ObjectiuBCN 2014 al Centre Cívic Can Felipa, a les 19.30. Hi esteu convidats, per suposat.

 

Inauguració exposició ObjectiuBCN al Centre Cívic Can Felipa

 

És una exposició dels que hem participat en aquest projecte al Centre Cívic Can Felipa. Cada centre cívic té la seva pròpia exposició, a la web d’ObjectiuBCN podeu consultar les dates.

La fotografia que he posat al principi és la que més m’agrada del treball que he realitzat, titulat Un altre consum. Però no estarà a l’exposició. Els projectes fotogràfics poden prendre camins insospitats, i l’edició gràfica i els resultats també. La primera idea era fer un reportatge sobre les associacions de consum ecològic, responsable i de proximitat. A mesura que anava escrivint sobre el projecte i fent i revisant fotografies sortien noves oportunitats i idees, i el projecte anava prenent forma, alhora que anava canviat. La persona que vaig fotografiar pateix el síndrome de sensibilitat química múltiple i, de retruc, fibromiàlgia i fatiga crònica. No ha tingut més remei que aprendre a fer ella mateixa tots els productes elaborats que necessita (alguns d’alimentació, la majoria de neteja, higiene personal i cosmètica i alguns de manteniment de la llar). És un cas extrem d’autoconsum i té molta relació amb la filosofia de les associacions que estava fotografiant.

Aquesta fotografia podria explicar una història, potser junt amb d’altres. Però no la història que volia explicar, que finalment he resumit amb 11 fotografies. Són els misteris dels reportatges i de l’edició gràfica. Ens porten per camins insospitats, s’obren moltes portes, en travessem unes, en deixem unes altres. Qui sap si hi tornarem a passar.

Els meus dessitjos, des del cor. My wishes from the heart.

29/12/2014
Riu i cascada a la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Ecuador. Río y cascada en la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Ecuador. River and fall in Itapoa Reserve. Esmeraldas, Ecuador

Riu i cascada a la Reserva Itapoa. Esmeraldas, Ecuador. River and fall in Itapoa Reserve. Esmeraldas, Ecuador

Desitjo pels propers dies, setmanes, mesos i anys un món amb menys destrucció, menys crítiques, amb més construcció, més fets. Només són els fets, el que pugui fer cadascú, el granet de sorra que es posa cada dia, el que ens condueix a un món millor. Hi ha un parell d’exemples que m’inspiren.

Un de col·lectiu en el que estic implicat, la Cooperativa Integral Catalana (CIC). La CIC és una “iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l’autogestió, l’autoorganització i el treball en xarxa”.

Un altre exemple, ara llunyà en la distància però proper en el cor, és la Itapoa Tropical Rainforest Reserve i el seu impulsor, Raúl Nieto. “Itapoa és un projecte d’investigació i conservació del bosc humit tropical situat al nord-oest d’Equador”. Aquesta reserva és, per a mi, la natura verge en estat pur. Gairebé una utopia. Una utopia a la que mai s’arriba però que marca el camí a seguir.

L’encanteri dels Chachapoya, la gent dels núvols. The spell of Chachapoyas, the people of the clouds.

03/10/2014

Abstract in English at the end of the page.

Muntanyes amagades per la boira. Parets amb construccions impossibles al bell mig de la vertical. Un poble, els Chachapoya, que va viure als Andes del nord de Perú abans que els Inques. Enterraven els morts en mausoleus construïts en parets inaccessibles orientades a ponent, on mor el dia. També ho feien a la foscor de les coves que minen la zona. Ciutats senceres amagades per la selva, la majoria sense estudiar encara, qui sap si alguna per descobrir.

Chachapoya walls in La Joya ancient village. Leymebamba (Amazonas, Perú). Construccions amb frisos dobles al poblat Chachapoya de La Joya. Leymebamba (Amazonas, Perú). Construcciones con frisos dobles en el poblado chachapoya de La Joya. Leymebamba (Amazonas, Perú)

Construccions amb frisos dobles al poblat Chachapoya de La Joya. Chachapoya walls in La Joya ancient village.

Tot plegat són prou ingredients per despertar la curiositat de la majoria. Curiositat que es pot satisfer mirant algun documental sobre el tema. Però jo no en tinc prou. Si l’instint explorador ja em mou a endinsar-me en coves i avencs mai trepitjades per l’ésser humà, la possibilitat d’ajudar els arqueòlegs a arribar on mai ho han fet encara m’esperona més. I qui sap si trobar un enterrament intacte. Fotografiar-ho tot plegat és la cirereta del pastís.

És així com els anys 2007 i 2008 vaig aprofitar l’oportunitat de participar amb arqueòlegs, antropòlegs i el projecte Ukhupacha en les investigacions sobre els enterraments dels Chachapoya en indrets inaccessibles i vaig realitzar el corresponent reportatge: Les tombes dels Chachapoya.

El setembre de 2014 l’espeleòleg madrileny Cecilio López-Tercero va patir un accident a 400 m de fondària a la cova Intimachay, situada a la mateixa zona al nord de Perú. Va romandre 12 dies sota terra fins que els equips d’espeleosocors el van poder treure de la cavitat. Molts es preguntaran, què va moure López-Tercero a ficar-se en aquell forat? El mateix que a mi i que a d’altres, l’encanteri dels Chachapoya.

ABSTRACT

Chachapoyas, the people of the clouds. They buried their deceased in inaccessible cliffs over 9000 ft high in the north of Peru, more than 1000 years ago. It’s a challenge for archaeologists reaching that places, but from 2007 the Ukhupacha team helps archaeologists to reach hard places using vertical progression techniques. Between 2007 and 2013 the scientists and Ukhupacha team have revealed some mysteries about Chachapoyas’ burials.

OBJECTIU MUNTANYA, per aprendre fotografia

28/03/2014

 

Secció "Objectiu muntanya" de la revista Muntanya. "Objectiu muntanya" section in the magazine "Muntanya".

Secció “Objectiu muntanya” de la revista Muntanya. “Objectiu muntanya” section in the magazine “Muntanya”.

 

OBJECTIU MUNTANYA és la nova secció sobre fotografia de la revista Muntanya, de la que m’encarrego personalment. En ella posaré tot el meu coneixement i experiència per aportar continguts originals que ajudin tots els amants de la fotografia a millorar els seus resultats, a aprendre una mica més cada dia. I jo també n’apendré, és clar. Una tasca així m’obliga a repassar notes i replantejar conceptes, a intentar mirar des de fora com treballo amb la càmera per transmetre-ho. Perquè hi ha petits detalls en el treball fotogràfic que sovint passen desapercebuts per rutinaris que són i sovint no surten als llibres ni als tutorials, però en canvi són força útils.

El nom “Objectiu muntanya” va néixer al mateix temps que el projecte prenia forma, observant alguns llibres sobre fotografia i muntanya de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dels meus prestatges amb en Ferran Alexandri, qui dirigeix la revista. Un d’ells, de la meva biblioteca, es diu “Obiettivo montagna”, de Joe Bensen, i explica el desenvolupament paral·lel de la fotografia i de l’alpinisme des dels seus inicis fins finals del segle XX. Alpinisme i fotografia, dues activitats que han anat de la mà al CEC des dels seus inicis, com es pot veure a l’arxiu fotogràfic de l’entitat, i que continuen de la mà a la revista Muntanya, editada des de l’any 1970 i hereva de l’antiga revista “Montaña”. Per altra banda a la meva pàgina web shan (shan vol dir muntanya en mandarí), pots trobar nombroses fotografies sobre el tema, però més especialment a la galeria fotogràfica dedicada a les muntanyes i a les galeries sobre esports de muntanya.

Si vols gaudir de la revista Muntanya tens nombroses opcions. Els números antics te’ls pots descarregar de l’hemeroteca digital del CEC o llegir-los al lector ISSUU de Muntanya. A més et pots descarregar alguns dels últims articles publicats de la web del CEC. Si vols estar al dia i prefereixes el paper (fa goig!) et pots subscriure a la revista Muntanya o bé comprar-la en algunes llibreries especialitzades.

Cercant inspiració: Alta Garrotxa i Cap de Creus. Searching for inspiration: Alta Garrotxa and Cap de Creus

03/02/2014

El número de març – abril de 2014 de la revista El Mundo de los Pirineos ha sigut alhora un repte i un descobriment per a mi. M’he encarregat de la redacció del monogràfic i del text i fotografies de les rutes (tant les del monogràfic com les rutes Pyrene&Acción) i de l’entrevista al personatge pirinenc. Al final us explico com he trobat la inspiració per a tanta lletra.

Portada de la revista "El mundo de los Pirineos" nº 98. Foto: Roger Rovira.

Portada de la revista “El mundo de los Pirineos” núm 98. Foto: Roger Rovira.

Ha sigut un repte per l’extensió i varietat del text que he hagut de redactar. I un descobriment perquè sempre hi ha quelcom de nou per conèixer. L’Alt Empordà és una comarca prou coneguda i que ja havia tractat en dues ocasions a la revista: un reportatge central sobre la part pirinenca de la comarca i un altre sobre les cales secretes del Cap de Creus. Malgrat això una comarca tan variada i interessant sempre té sorpreses amagades: els cetacis al Cap de Creus i el projecte NINAM, les cales Culip, Agulles, Portaló i Galladera, la ciutat de Figueres més enllà de Dalí…

Cala Fornells al vespre. Fornells cove at nightfall. Foto: Valentí Zapater

Cala Fornells al vespre. Fornells cove at nightfall. Foto: Valentí Zapater

Però la cosa no s’acaba aquí: ens hem estès cap al nord i cap a l’oest. La Marenda, el tram de costa situat al nord de Portbou, era absolutament desconegut per a mi. I ha sigut un plaer conèixer-la. Camins de ronda, vinyes i vins, aigües transparents i pobles encisadors són alguns dels ingredients. El més interessant, però, ha sigut descobrir els tòpics de Cotlliure: la seva llum i els seus colors són una realitat impactant que s’ha de viure i sentir.

Cotlliure i la seva llum. Collioure and its light. Foto: Valentí Zapater.

Cotlliure i la seva llum. Collioure and its light. Foto: Valentí Zapater.

I cap a l’oest l’Alta Garrotxa, un espai natural que m’ha captivat per l’extensió dels seus boscos atapeïts, envoltats d’altes cingleres i profunds engorjats. La ruta circular de 5 dies, publicada a la revista, m’ha permès capbussar-me en l’Alta Garrotxa i conèixer la seva essència. Si us agrada caminar us la recomano vivament.

L'Alta Garrotxa des de El Mont. Alta Garrotxa seen from El Mont. Foto: Valentí Zapater

L’Alta Garrotxa des de El Mont. Alta Garrotxa seen from El Mont. Foto: Valentí Zapater

Com he trobat inspiració per a tanta lletra? En la fase prèvia a la visita dels llocs la recollida d’informació sobre la zona és essencial. Recollida d’informació que de vegades és més productiva a una biblioteca que a un cercador d’internet. Però a més m’he anat nodrint a base de vídeos, llibres i revistes. Vídeos gràcies a les televisions a la carta (bàsicament TV3 i RTVE). Si haig de destacar algun és el documental “Entre el cel i la terra. La guerra dels Aiguamolls“, que explica la gestació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Revistes com Descobrir Catalunya i el seu número 58 sobre la plana del Rosselló. I l’Alta Garrotxa? Ben complicat. Poca informació. El més interessant i alhora inspirador ha sigut llegir la novel·la “La punyalada”, de Marià Vayreda, que descriu perfectament aquells paisatges i les formes de vida en una trama on l’amor, els bandolers i les misèries humanes són a cada pàgina.

Sobre el terreny, portava a sobre una llibreta a on, a més d’anotar qüestions pràctiques, posava lletres a sensacions que envaïen el cor i frases que em venien pel cap, especialment en els moments on caminava sense rumb, deixant-me endur per la intuïció. Aquests moments són essencials per a poder escriure. No n’hi ha prou amb visitar museus, botigues, restaurants, llocs emblemàtics, i prendre nota d’horaris, rutes, localitzacions i demès. Calen moments no planificats, oberts, sense rumb. És creant el buit, deixant espai, quan arriba la inspiració. I això també ho he fet al despatx, a l’hora d’escriure. En moments de bloqueig ha sigut millor deixar-ho córrer i anar a fer un tomb.

Aprofito per donar les gràcies a les persones que m’han ajudat a fer més fàcil el treball de camp, en especial als Amics de Sant Aniol d’Aguja, a Miquel Àngel Quiles i a Tomàs Admetlla i Salvatella (el pirinenc entrevistat).

Espero que us agradi la revista i espero les vostres opinions, l’heu llegida? Què hi trobeu a faltar? Coneixíeu l’Alta Garrotxa?

Nova pàgina de Facebook, per què? New Facebook page, why?

24/01/2014

(aquí en castellano)

Finalment m’he decidit a crear la meva pàgina de Facebook ja que així arribaré a més gent i em plouran les ofertes de treball. Així que anem al gra, aquí està. Ja sabeu, cliqueu “M’agrada” i feu-ho ràpid, ja que (i ara ve la típica amenaça) em dedicaré a esborrar a tothom que no conegui del meu perfil personal i desapareixereu per sempre més del mapa.

Pagina_Facebook_Valenti_Zapater

En fi, anem a puntualitzar. Fa uns anys que vaig crear el meu perfil personal de Facebook per motius estrictament professionals. No sé si existien les pàgines o simplement no m’interessaven. Més endavant sí que vaig veure molt clar que no m’interessava crear una pàgina, quan vaig anar afegint pàgines que m’agradaven i veia que era difícil seguir-les si no era entrant al mur de cada una, una per una. Aquí se’m van treure ben ràpid les poques ganes que tenia. Per què crear una pàgina si la gent no serà capaç de seguir-la, com em passa a mi? Així que vaig seguir amb el perfil personal de Facebook. Però els anys passen i les coses canvien. El motiu principal pel qual creo la pàgina és per separar les qüestions més personals diferents de les relacionades amb la fotografia. Un motiu secundari és que m’agrada provar coses noves de tant en tant. No està de més aprendre i fer coses noves que, a més, són com un petit revulsiu que dóna energia i alimenta la creativitat. També es veritat que veig que és més fàcil seguir les pàgines amb les llistes d’interessos (que faig servir molt), l’opció de rebre avisos cada vegada que algú hi posa una nova entrada i l’opció de seguir (opció per defecte per tal que les notícies apareguin al mur quan l’algoritme de Facebook ho decideix, o sigui, quan li dóna la gana).

En fi, que es parla molt d’altres raons per crear una pàgina de Facebook, com tenir estadístiques molt fines de qui visita la pàgina, poder tenir més de 5000 seguidores i que sigui més fàcil de seguir (no cal esperar a que s’accepti la sol·licitud d’amistat). No és el meu cas. Conec fotògrafs que creen una pàgina per motius semblants als meus, per separar les qüestions personals de les professionals. D’altres no tenen més remei que fer-ho, com en Tino Soriano, que va arribar a les 5000 amistats i el 10 de setembre de 2012 va crear la seva pàgina oficial. A dia d’avui (24/01/2014) ja té 4474 seguidors.

Per altra banda està clar que ara, un cop dins de la meva pàgina de Facebook, em trobo coses interessants, com poder programar les entrades. Ara mateix haig de marxar uns dies fora i ho faré servir. I segur que en trobaré més, de coses interessants. Però anar més enllà, pensar que això serà la bomba, no ho tinc gens clar, està per veure. Hi ha gent que comenta que Facebook presenta les estadístiques de forma que el propietari de la pàgina es vegi impulsat a pagar pels serveis de promoció de Facebook. Això és molt fàcil si les estadístiques es presenten amb retard. No sé si serà veritat, però el que està clar és que a Facebook l’interessa que paguem.

En fi, aquí estic, per separar les qüestions més personals diferents de les relacionades amb la fotografia. I per aprendre.

Per cert, si voleu seguir-me, després de clicar a “M’agrada”, posant el ratolí a sobre del mateix lloc apareix “Afegir a la meva llista d’interessos”.

FB_afegeix_llista_interessos

Cliqueu allà i apareixerà un desplegable amb les llistes que heu creat, m’afegiu a la que creieu convenient (per exemple, Fotografia o Fotògrafs).

FB_llistes_interessos

Si no ho heu fet mai és un bon moment per començar: al mateix desplegable cliqueu “Nova llista…”, quedarà seleccionada la meva pàgina,

FB_crea_llista_interessos_419

feu “Següent” i poseu el nom de la llista (Fotografia o Fotògrafs, per exemple) i seleccioneu si voleu que la llista sigui privada o pública.

FB_privacitat_llista_interessos_419

Premeu “Fet” i ja haureu acabat. Quan vulgueu veure les últimes notícies sobre fotografia podeu anar a les vostres llistes, que estan al vostre perfil, a la columna de l’esquerra, a baix de tot (hi posa “INTERESSOS”).

FB_llistes_interessos_2

Una altra opció és obrir el mateix desplegable d’abans posant el ratolí a sobre de “M’ha agradat” i clicant “Rep els avisos”.

FB_rep_avisos

D’aquesta forma us apareixerà un avís en vermell a dalt de tot a l’esquerra, a la bola del món, quan publiqui quelcom nou.

I vosaltres, quina experiència teniu amb la vostra pàgina de Facebook? Com feu per seguir les pàgines que us interessen?


%d bloggers like this: